¿Serà González Páramo el nostre tecnòcrata?

2
Es llegeix en minuts

Abans que la Comissió Europea revisés a la baixa les seves previsions per a Espanya i que li fes noves recomanacions, els experts ja debatien sobre com ha de ser el pla de xoc que presenti el nou Govern. Entre ells hi ha unanimitat que ho ha de fer com més aviat millor, sense esperar els cent dies de què ha parlat Mariano Rajoy.

La discrepància és en el seu calat. Mentre uns són partidaris de llançar un missatge molt contundent, altres preferirien que fos clar, però contingut: tot plegat en funció de la sensibilitat de cadascú sobre els efectes de l'austeritat i les retallades en l'activitat econòmica. Però el missatge de Brussel·les advertint que l'escàs creixement previst no permetrà arribar a l'objectiu de dèficit per al 2011 i el suggeriment d'arbitrar nous ajustos com més aviat millor causa més pressió.

El PP vol ser un alumne avantatjat en la disciplina europea. Presumeix d'haver aixecat a pols les difícils condicions que van permetre l'accés d'Espanya a l'euro i, ara, quan es llancen els missatges d'una Europa de moneda comuna a dues velocitats s'apressa a proclamar la seva decisió de figurar en la primera costi el que costi. Brussel·les l'hi posarà difícil, perquè si Rajoy guanya el 20-N no prendrà possessió fins a la segona quinzena de desembre. O sigui, que si vol fer-li cas ens xafarà el Nadal, sens dubte, però l'efecte d'aquestes decisions, més enllà del seu mer anunci, trigarà algun temps a deixar-se notar en els comptes públics.

Notícies relacionades

El president del PP ja ha dit aquest cap de setmana que el seu pla serà "contundent". Josep Piqué, un dels noms que sonen com a possible ministre d'Economia, també es va referir dissabte a les mesures a prendre, i parlava de reformes estructurals "profundíssimes". Entre elles hi ha la financera, que és com un túnel difícil de transitar al final del qual -segons l'expressió d'un conegut catedràtic- Rajoy es trobarà Rodrigo Rato, president de Bankia, a qui també s'ha citat com a impossible candidat a la desitjada cartera.

El nom de qui dirigeixi l'economia del país serà tota una declaració d'intencions. La mostra més clara d'adhesió als nous suggeriments europeus seria la designació de José Manuel González Páramo, membre del consell de govern del Banc Central Europeu; és un tecnòcrata sense ideologia, com es diu ara, encara que es tracta d'un home pròxim al PP. Com a Grècia i a Itàlia, elegir per a un lloc de tanta responsabilitat un tècnic habituat als passadissos de Brussel·les i de Frankfurt mereixeria l'aprovació entusiasta de la Comissió Europea perquè seria posar la tecnocràcia per sobre de la política, que és el que els toca als països en situació més feble.