Les experiències de l'Argentina, Xile i el Brasil

'La democràcia a Amèrica'

El sistema democràtic arrela a Sud-amèrica tot i que persisteixen les ombres en les institucions

4
Es llegeix en minuts
La democràcia a Amèrica_MEDIA_2

La democràcia a Amèrica_MEDIA_2 / LEONARD BEARD

Quan, després del seu viatge als Estats Units,Alexis de Tocqueville,l'aristòcrata i pare de la sociologia política francesa, va escriure entre el 1835 i el 1840La democràcia a Amèrica va mostrar una especial inclinació pel sistema de govern de la jove república. El referent nord-americà interessava a Europa, però menys als americans del sud del Rio Grande, per a qui, malgrat el seu interès pel model dissenyat per la Constitució dels Estats Units del 1787 (per exemple, a l'Argentina), la política exterior del veí del nord era sinònim de dominació. I així ho expressava gràficament el presidentJames Monroe el 1823: «Amèrica, per als americans»... del nord, és clar. La història és coneguda: la tutela dels Estats Units va avalar cops militars i dictadures, tot plegat en un context de profundes desigualtats socials. Aquestes desigualtats es mantenen de manera lacerant en la majoria dels països llatinoamericans, però la democràcia comença a arrelar en bona part d'aquests països, malgrat les ombres que se segueixen projectant sobre la solidesa de les seves institucions i la qualitat del sistema democràtic. Vegem-ne alguns exemples.

Les recents eleccions presidencials i les parcials legislatives a l'Argentina han suposat un triomf aclaparador per a la candidatura oficialista del justicialisme encapçalada per l'actual presidenta,Cristina Fernández.En un context de bonança econòmica, la dimensió de la seva victòria ha estat tan contundent que en les presidencials no ha calgut arribar a la segona volta (53,8% davant el 17% del segon candidat, l'actual governador de la província de Santa Fe, el socialistaHermes Binner).I en les legislatives que han renovat parcialment la Cambra de Diputats i el Senat, la presidenta ja disposa de majoria a les dues cambres. El poder institucional acumulat és impressionant, cosa que immediatament obliga a interrogar-se de quina manera l'exercirà. Perquè els precedents tant de l'afligida presidenta com del seu difunt marit,Néstor Kirchner, no són bons. Un exemple il·lustratiu d'això han estat l'ús i l'abús que tots dos van fer en els seus respectius mandats de governar per decret, al marge del Parlament. Si bé el poder del president de la República en un sistema presidencialista com l'argentí és superior al del primer ministre en els règims parlamentaris europeus, això no comporta obviar el Legislatiu, com ho ha fet la parellaKirchner-Fernández.A aquest dèficit institucional cal afegir-hi, en termes de qualitat democràtica, la persistent opacitat mostrada per la presidenta envers la premsa; de fet, la seva política de comunicació rebutja sistemàticament sotmetre's a rodes de premsa i només s'expressa a través de missatges per televisió sense cap oponent. I tampoc es pot oblidar l'aversió de la qual ha donat mostres davant el grup del diariClarín.Raons que permeten subratllar que l'exitosa presidenta no s'allunya, sinó tot al contrari, dels perfils del populisme autoritari que han caracteritzat aquest magma polític de difícil categorització que ha estat i és el peronisme a l'Argentina.

Sense abandonar el con sud, a Xile, segurament el país on la noció d'Estat en el sentit modern del terme es troba més consolidada, el Govern del presidentSebastián Piñera,procedent de la dreta postpinochetista, ha respost a les protestes dels estudiants amb una inusitada violència dels carrabiners al reprimir les manifestacions, que fins ara s'han saldat amb la mort d'un jove. És evident que el monopoli de l'exercici legal de la violència que correspon a l'Estat no pot conduir a aquest resultat després de l'exercici d'un dret polític com és el de manifestar-se. El record dels carrabiners com a suport de la dictadura dePinochet no està tan lluny per no preocupar-se.

Notícies relacionades

Des de primers d'a­quest any, el Brasil, la primera economia de Sud-amèrica, ha col·locat a la presidència per primera vegada una dona,Dilma Rousseff,després dels positius mandats del seu mentorLuiz Inácio Lula da Silva.L'esquerra del Partit dels Treballadors es manté en el poder amb l'ampli suport popular del 56% dels sufragis obtinguts en la segona volta de les eleccions. Una dona que després de la dictadura sorgida del cop militar del 1964 va passar anys a la presó per la seva oposició als militars. No obstant, tant en el cas deLula com en el seu, els episodis de corrupció no han estat precisament absents, fins al punt que ni més ni menys que fins a sis ministres del Govern deRousseffhan cessat en el càrrec per aquesta causa. No és una dada positiva. La probitat dels representants i gestors públics, així com l'objectivitat i la transparència, és un principi essencial en el funcionament de l'Administració pública. I si a més es tracta de l'esquerra brasilera, que tantes esperances i resultats positius en la seva gestió ha generat, la imputació de corrupció és un llast no només per al seu crèdit polític, sinó sobretot per a la consolidació dels valors democràtics.

Catedràtic de Dret Constitucional (Universitat Pompeu Fabra).