Catalunya a la Unesco, ¿Palestina, no?
Els propagandistes de la política del Govern d'Israel tenen la rara habilitat, o la desimbolta poca vergonya, d'invertir els termes del conflicte. Els seus arguments no varien en funció del Govern perquè els és igual l'irreductible Benjamin Netanyahu que l'amable gerro xinès Shimon Peres, el racista Avigdor Lieberman que el comprensiu Yitzhak Rabin. Segons ells, Israel és la víctima, un Estat que està sol, envoltat d'enemics que volen destruir-lo, abandonat, si no perseguit, per la comunitat internacional i criticat amb mala bava --no se n'hi perdona ni una, diuen-- pels mitjans de comunicació de tot el món.
Però ¿és Israel la victima quan ocupa des del 1967 un territori que no li pertany?, ¿està Israel sol quan compta amb el suport dels Estats Units, que té dret de veto en totes les decisions importants que afecten el conflicte?, ¿està Israel abandonat o perseguit per la comunitat internacional quan fa almenys 44 anys que està fent el que vol sense que ningú mogui un múscul?, ¿és Israel el centre de les crítiques dels mitjans de comunicació internacionals quan la seva política gaudeix de tantes simpaties en l'univers comunicatiu?
Que cadascú busqui les seves respostes a aquestes preguntes. Però el cert és que els arguments dels propagandistes s'han tornat a repetir amb motiu de la presentació per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) de la seva petició de reconeixement com a Estat davant l'ONU i en ocasió de l'admissió de Palestina a la Unesco. Alguns d'aquests propagandistes, per cert, que defensen amb ardor l'ingrés de Catalunya a la Unesco, li neguen aquest dret a Palestina.
Notícies relacionadesDavant moviments palestins com els citats --petició d'ingrés a l'ONU o a la Unesco--, l'argument és que es tracta d'iniciatives unilaterals que no respecten el procés negociador. ¿Quin procés negociador? ¿Hi ha alguna iniciativa més unilateral que omplir la terra palestina ocupada d'assentaments amb colons arribats de Rússia o d'Ucraïna, que no tenen cap dret objectiu sobre el territori, i convertir Cisjordània en un mapa ple de bastustans?
Però el pitjor és que el que escriuen diuen fer-hoen defensadels palestins, que estan mal aconsellats, i es llancen en una fugida cap endavant que no porta enlloc o s'encaminen cap a una via morta. I acusen l'ONU o la Unesco ni més ni menys que de dinamitar la pau al Pròxim Orient. ¿Es pot donar més cinisme?
