Gent corrent

Constantí Sotelo: "¿No l'hi he explicat? Doncs sí, també he sigut capellà"

Corredor. Costa etiquetar-lo. ¿Corredor? Sí, correrà a Nova York. ¿Músic? Sobretot. Per sobre de tot.

3
Es llegeix en minuts
«¿No lhi he explicat? Doncs sí, també  he sigut capellà»_MEDIA_1

«¿No lhi he explicat? Doncs sí, també he sigut capellà»_MEDIA_1 / JOAN PUIG

-Si li he de ser sincer, senyor Sotelo, quan vaig saber amb detall tot el que ha fet, quan vaig llegir el seu currículum, vaig pensar que és de les persones corrents menys corrents amb què he parlat.

-¿Vol dir? No ho sé. Crec que la meva vida és una vida normal, una vida dedicada a la família i a una feina que he fet amb dedicació i passió. El que passa és que quan les coses les fas així al final acaben donant fruits, és clar.

-En aquesta llista de coses que ha fet gairebé tot és música. Fundador de la Coral Canticòrum, dels concerts de cambra de la Guineueta, impulsor de les Trobades de Corals de Secundària, director de la Simfònica Roquetes de Nou Barris... I professor de música, és clar. ¿Hi ha alguna cosa comuna darrere de totes aquestes iniciatives?

-Miri, hi ha tres passions que m'han animat sempre: la passió per la vida, la passió per la música i la passió per la joventut. Li explicaré una cosa perquè m'entengui. Com sap, també sóc compositor, i fa uns 10 anys... No, 11, el 2000, vaig compondre elCant per a la Trobada de Corals d'Ensenyament Secundari de Catalunya. ¿Ho ha anotat bé? ¿L'hi repeteixo?

-No es preocupi. Està en aquesta llista extensa de coses que ha fet.

-Ah, és clar. Bé, doncs elCantés la penúltima cançó que les corals canten a cada Trobada. I no es pot imaginar el que és per a mi escoltar 4.000 o 5.000 nois cantant això, amb 150 músics tocant els seus instruments, tra, la, la, tra, la, la... Sense exagerar, és un dels grans plaers de la meva vida. Se m'ajunten l'emoció física i l'estètica, el fet de ser-hi, envoltat de tants joves plens d'energia, que volen fer coses, que estimen el que fan. A mi tota aquesta energia dels joves m'arriba, i m'omple.

-Tinc anotat que té 72 anys. Ja està jubilat, òbviament.

-Em vaig jubilar als 70, quan m'hi van obligar. Però en la mesura que puc, i em deixen, vaig fent coses.

-¿Quines coses?

-Bé, doncs segueixo a la Canticòrum, per un costat, i per l'altre sóc el coordinador de les trobades, i faig un taller al col·legi, de teclats...

-El Calassanç, ¿no? On va ensenyar tota la vida.

-Sí. Només que ara es diu Moisès Broggi. Per cert, també segueixo tocant l'orgue a l'església.

-¿Quina església?

-La parròquia de Sant Sebastià del Verdum. Aquí, a Nou Barris. La tercera església on toco l'orgue.

-¿Ah, sí? ¿I abans?

-Això no l'hi he explicat. Abans, què li sembla: vaig ser capellà.

-¿Capellà?

-Doncs sí. Em vaig ordenar als 27 anys i vaig exercir durant 12 anys, la major part a Balaguer, a la Noguera. Era el vicari del rector, l'organista de l'església i professor a l'escola.

-Mossèn Sotelo.

-Imagini's. A Balaguer encara em diuen així, una a qui vaig casar, un altre a qui vaig batejar, un altre a qui li vaig donar la primera comunió. Em paren pel carrer i em diuen: «Vostè sempre serà el nostre mossèn».

-I ¿per què ho va deixar?

-Doncs perquè un dia va arribar a l'escola una dona preciosa i me'n vaig enamorar. L'Antonieta. Al cap de dos anys ens vam casar. Ho vaig deixar perquè m'hi van obligar. Em vaig casar i... se'm va obrir una altra vida, la meva dona em va obrir una altra vida. Era tornar a començar. Ara tenim dos fills. Grans, òbviament.

-M'han explicat, senyor Sotelo, que a part de tot això és un impressionant esportista. I que dissabte correrà la marató de Nova York.

-Doncs, sí. Durant molt de temps vaig anar en bicicleta, però fa alguns anys em vaig aficionar a córrer. En part... En part per l'ambient. Com a les corals. En una carrera hi ha tota aquesta quantitat de joves corrent i això per a mi és una injecció d'energia, em fa oblidar l'edat que tinc.

-Doncs Nova York deu ser un espectacle. La carrera, dic.

-M'he entrenat molt. Hi vaig en bona forma. ¿Sap què va passar? Que a poc a poc em vaig anar adonant que era bo corrent, i vaig començar a pensar a anar a Nova York.

-O sigui, que tots aquests trofeus...

Notícies relacionades

-Sí, són curses que he guanyat. Aquest és de fa 10 dies, una cursa a Vilassar de Mar. I aquest és del 2008, de la Cursa de Nou Barris, que vaig quedar segon. Però també he guanyat altres premis, ¿eh? ¿A la seva llista no hi posa que em van donar el premi Marta Mata, i la Medalla d'Honor de Barcelona?

-Sí que ho posa, senyor Sotelo.