Àngels Prat: «Escric, però no puc llegir el que he escrit»

Durant 35 anys, Àngels Prat (Roda de Ter, 1942) va treballar al departament de Llengua i Literatura de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB. Ensenyava als futurs professors com ensenyar a llegir, fins que un dia ella no va poder llegir.

-Treballava com a editora del llibreCompetència científica i lectora a secundàriai vaig tenir una sensació rara a la vista. Veia les lletres però no sabia què hi deia. Vaig anar a l'oftalmòleg i va proposar una operació de cataractes, que no va servir de res.

-El problema persistia.

-Empitjorava. Una vegada, fins i tot vaig obrir l'ordinador i em va semblar que els textos d'un document eren religiosos, però jo no havia escrit res d'aquest estil. Al final, van descobrir de què es tractava.

-¿De què es tractava?

-Jo havia patit dos trasplantaments de ronyó, amb 20 anys de diferència, i les meves defenses estaven molt baixes. El febrer del 2009 van detectar una toxoplasmosi cerebral. Una infecció al lòbul esquerre que em va produir alèxia.

-Alèxia és la pèrdua de la capacitat per comprendre el llenguatge escrit.

-Sí. S'havia trencat la connexió entre els estímuls visuals i les representacions ortogràfiques emmagatzemades prèviament al cervell. No podia llegir.

-Per a tota infecció hi ha antibiòtics...

-N'he pres, però no progresso. Ja fa dos anys que estic anant a recuperació al mateix servei de l'Hospital de la Vall d'Hebron al qual va anar Joaquim Jordà, el cineasta que no reconeixia les imatges [en el seu cas, arran d'un infart cerebral], i ho veig difícil.

-¿Què sent algú que havia ensenyat a llegir quan no pot llegir?

-Molta tristesa. I això que tinc l'ajuda d'un lector a l'ordinador, el voz­Me, que em permet llegir el diari, els correus electrònics i els documents d'internet. A més, quan tens un problema greu sempre trobes una via d'escapament. En el meu cas, aquesta via és escriure en un quadern les reflexions sobre el que em passa.

-Però ¿pot escriure?

-Sí. L'escriptura està localitzada a la part motriu del cervell, mentre que la lectura depèn de la connexió entre imatges i llenguatge. Jo escric i immediatament no entenc el que he escrit. Després, una amiga s'encarrega de passar-m'ho a l'ordinador.

-¿En aquest quadern què explica?

-Entre altres coses, explico el que he après de la lectura ara que no sé llegir.

-¿Què ha après?

-Després de treballar tant en la pedagogia de la lectura, he entès la sensació que tenen els nens a qui costa aprendre a llegir. Crec que se'ls pressiona molt. A vegades se'ls considera ganduls, i fins i tot se'ls castiga. Ara entenc bé què és aprendre una cosa i oblidar-la l'endemà. Canviaria algunes de les estratègies que fem servir.

-Un exemple.

-Ara veig la utilitat d'una estratègia que, com a experta, no hauria recomanat: lletrejar i llegir síl·labes. També he comprès la seva ràbia.

-¿Sent ràbia?

-Estic enfadada, però també em sento molt acompanyada. Per exemple, la gent de la biblioteca de Sant Just Desvern, on visc i on participava en un grup de lectura, ha vingut a casa a llegir-me.

-La seva casa deu estar plena de llibres en què no pot trobar consol...

-Plena. Miro els prestatges i els trobo a faltar. Enyoro la relectura.

-Han estat el seu paisatge, sempre.

-Vaig començar a prendre'm seriosament la literatura als 18 anys. Freqüentava les tertúlies a casa de Miquel Martí i Pol. Més tard vaig conèixer Jaume Cabré, amb qui vaig treballar una temporada, i Emili Teixidor, i també poetes com Miquel Desclot.

-¿Ningú li dóna esperances que això s'acabi?

-Ningú. I ja amb prou feines tinc ganes de llegir. L'esforç que he de fer és enorme. Mires la forma de la lletra; creus que és una, llegeixes i veus que no té sentit, tornes a mirar... Vaig pel carrer i no entenc els rètols, els noms de les parades de metro, els títols de les pel·lícules... Em quedo parada, mirant, sense comprendre.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

-¿Com s'orienta?

-Preguntant. Vivim en un entorn de lectura. He perdut allò que més volia. Però ja que no puc llegir, miro formes i en les formes també hi trobo plaer.