L'arquitectura de Català-Roca

Encara podeu visitar a la Pedrera l'exposició deFrancesc Català-Roca, un document important per a la interpretació d'una generació de fotògrafs catalans, de la qualCatalà-Roca és una figura senyera, un mestre en la descripció dels àmbits urbans, explicats amb l'humor i amb l'amor del que entén l'atzagaiada popular com un ingredient vital de l'escenari plàstic. Aquesta mena de descripció és comuna a aquella generació

-Miserachs, Maspons, Colita,etc.- i la podríem relacionar amb dibuixants noucentistes com araApa, Junceda i, sobretot,Xavier Nogués. Els gravats deLa Catalunya Pintoresca tenen el mateix impuls cultural que aquestes fotografies urbanes alhora sarcàstiques i tolerants.

És un encert haver dedicat una secció de la mostra a l'arquitectura contemporània. Ell en fou un especialista conspicu i el creador d'un sistema -i àdhuc un estil-- que ha marcat la història local de l'arquitectura. Després dels pioners d'abans de la guerra, els dos primers especialistes en arquitectura en blanc i negre han estatJoaquim Gomis iCatalà-Roca. El primer, molt concretat enGaudí i el racionalisme pròxim al GATCPAC, amb l'obra deJ.L. Sert com a protagonista. El segon, seduït també pels valors plàstics deGaudí, s'endinsà en les obres catalanes que a partir de l'any 50 marcaren l'inici de la superació dels estils franquistes. Aviat la llista de fotògrafs d'arquitectura anà augmentant i s'hi van afegir artistes que venien d'altres temàtiques -per exemple,Leopoldo Pomés amb la seva anàlisi quasi exhaustiva del modernisme- o que marcaven una nova línia professional com, per exemple,Lluís Casals i tants d'altres. La realitat és que avui dia hi ha a Catalunya molts especialistes en aquest tema i que gairebé tots es reconeixen en el mestratge deCatalà-Roca.

Aquesta secció arriba a ser una interpretació de l'arquitectura catalana d'aquella època, la de l'entusiasme i la rebel·lia d'uns joves a la recerca de la modernitat interrompuda pel franquisme. Veient-ho ara en conjunt, sorprèn trobar en aquest variat repertori de models un estil més generalitzat i persistent del que han afirmat els crítics i del que proclamaven els mateixos arquitectes. Els dissenyadors catalans dels 50 i els 60 no ens autodefiníem com un grup manat per la unitat del llenguatge, sinó per la coincidència de mètodes i de continguts (Coderch, Sostres, Gili, Moragas, Barba, Giraldez-Lopez-Subias, Tous-Fargas, Martorell-Bohigas-Mackay, Bonet, Correa-Milà,etc.). Però, ara, a la Pedrera, podem constatar que les obres són formalment molt més semblants del que dèiem. Un visitant novell podria interpretar-ho gairebé com expressions successives d'un mateix arquitecte.

¿D'on ve aquest canvi d'interpretació? És evident que, amb el pas del temps, les diferències s'esmolen i tot s'unifica. Però hi ha un altre factor: les dues influències deCatalà-Roca. La primera és ben evident: els punts de vista són imposats pel fotògraf --més que no pas pels arquitectes- i subratllen els aspectes que a ell li interessaven més. D'aquesta manera, una bona part de l'arquitectura de l'època es llegeix segons el cànon estilístic del fotògraf. Així doncs, la unitat és la unitat interpretativa deCatalà-Roca.

La segona influència és encara més definitiva: les qualitats artístiques i publicitàries de les fotografies -blanc i negre contrastat, objectivitat abstracta, definició crítica de l'entorn i fidelitat a les herències del racionalisme- es feren tan habituals que, de mica en mica, molts projectes d'arquitectura partien ja d'alguns prejudicis estètics deCatalà-Roca. Exagerant una mica, podríem afirmar que la fotogènia d'una obra fou un factor bastant decisiu en el debat sobre la normalització del llenguatge de la modernitat. Exagerant encara més, podríem dir que l'arquitectura catalana més significativa dels anys 50 i 60 fou en bona part inspirada en els resultats fotogràfics deCatalà-Roca,fidels als gestos del racionalisme que han perdurat com a substrat formal d'una bona part de l'arquitectura catalana.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Precisament amb l'objectiu de subratllar aquesta situació, els hereus deCatalà-Roca han cedit els arxius al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que els manté oberts al públic. Una mostra de consciència cívica i una confirmació de l'obra deCatalà-Roca com a document formatiu bàsic de la nostra arquitectura. Una bona referència ara que s'ha obert la discussió sobre el lloc que correspon a les col·leccions fotogràfiques en una política general de museus a Catalunya.

Arquitecte.