Al final del túnel

Mai els fets havien desqualificat amb més rotunditat els prejudicis contra una obra pública com en el cas del túnel de l'AVE que travessa la ciutat de Barcelona, la perforació del qual s'acabarà demà. Aquelles persones que al seu dia es van oposar al traçat pel centre de la ciutat, amb arguments poc fonamentats la majoria de vegades, haurien de reconèixer que es van equivocar, que es van deixar portar per la brega política a curt termini i que, en definitiva, han acabat sent víctimes del seu propòsit de treure algun rèdit de l'oposició al túnel. Haurien de reconèixer tot això, però, en canvi, s'entesten a dir que hi havia alternatives millors -la tesi de CiU- o que caldrà mantenir la vigilància sobre l'impacte del túnel en l'estat de conservació de la Sagrada Família -posició del patronat de la basílica-, a despit de les seguretats donades per tècnics de solvència contrastada.

Com que del que es tracta és desostenella y no enmendalla, és impensable que canviï el to dels crítics -Xavier Trias (CiU), Jordi Portabella (ERC) i Alberto Fernández (PP), entre altres- i que donin la raó als que al seu dia van donar suport al traçat. Ni les cinc ocasions en què l'Audiència Nacional va denegar la suspensió de les obres ni els dictàmens fets pels professionals que han dissenyat i dirigit l'obra sembla que siguin suficients per esperar un canvi d'actitud. Però la Pedrera continua tenint la seva bona salut de sempre, plena de turistes, i la Sagrada Família, exactament el mateix cada dia.

Així doncs, és millor donar per tancada la polèmica, oblidar alternatives amb un punt d'extravagància -el traçat alternatiu pel Vallès- i arxivar la mobilització de veïns, estimulada per l'estat major d'algun partit, que demanaven el pas de l'AVE pel litoral. És preferible pensar en el futur, en el fet que la ciutat s'ha dotat d'una infraestructura indispensable i que d'aquí poc temps París quedarà molt més a prop de l'estació de la Sagrera.

Lluny de l'alegre frivolitat aplicada a la construcció d'altres línies de l'AVE sense cap utilitat, la que uneix Madrid amb Barcelona i la capital catalana amb la xarxa francesa és fonamental per a les economies espanyola i catalana. Això és el que importa i no altres coses.