EDITORIAL
En defensa de la democràcia
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles hi exposen posicions personals.
Als ciutadans, es diguin a si mateixos indignats o no, els assisteix el dret de mostrar la seva opinió també en públic, i a manifestar-se. Però se situen a l'altre costat de la legalitat quan impedeixen exercir els seus drets als altres; sobretot si, com va passar ahir a Catalunya, intenten evitar per la força que el Parlament es reuneixi per complir amb la seva obligació o es boicoteja la tasca dels mitjans de comunicació. I encara més paradoxal: els fets de la Ciutadella es van produir justament el mateix dia que es complien 34 anys de les eleccions del 15-J del 1977, les primeres democràtiques després de gairebé 40 anys de dictadura. El setge de la Cambra és intolerable. Aquesta actitud no es correspon amb el lema 'Democràcia Real Ja' ni amb el que han defensat els seus protagonistes.
El sistema democràtic és millorable, des de la llei electoral fins a qualsevol altre aspecte, però és intocable, i el que van fer ahir els concentrats al voltant de la Ciutadella, que no només van intentar barrar-hi l'accés sinó que van agredir alguns diputats, no és intentar millorar el sistema, sinó atacar-lo. Amb aquesta actitud donen pàbul als que creuen que el moviment se'ls en ha anat de les mans i ha caigut en les dels provocadors, els antisistema que aprofiten qualsevol circumstància, fins i tot un esdeveniment esportiu, per incitar als aldarulls i als disturbis. Assetjar el Parlament és una acció antidemocràtica que, a més, hauria pogut ocasionar uns altres problemes d'ordre públic dels quals ells serien els únics responsables. En qualsevol cas, cal dir que el desastrós resultat de l'operació de neteja dels Mossos d'Esquadra del 27 de maig a la plaça de Catalunya no pot justificar que ahir la Conselleria d'Interior no disposés d'un pla preventiu per protegir els diputats menys aparatós que la utilització d'helicòpters.
Amb la seva actitud d'ahir, els indignats també donen ales a aquells que, des de l'altre extrem, estan reclamant la intervenció policial, fins i tot sense tenir en compte el fiasco que va tenir lloc a la plaça de Catalunya. I no ho tenen en compte perquè són defensors delcom pitjor vagi millor.Per això no dubten a l'hora de vincular els insults a l'alcalde de Madrid i a la seva família al moviment contestatari. Si aquesta filosofia del deteriorament de la situació política espanyola és compartida pels que estan dirigint en aquests moments les protestes, ja es poden anar oblidant de la solidaritat de la ciutadania i de les simpaties que fins ara havien despertat.
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA comparteix la base del malestar de la gent jove, sobre la qual plana la incertesa d'un futur marcat per la desocupació i les dificultats per disposar d'una vivenda, com també denuncia la tolerància amb la corrupció que tan sovint ens escandalitza. Però no es pot tractar tots els polítics com si fossin lladres i, per extensió, els que els han elegit com a necis. El moviment del 15-M ha d'acabar amb les agressions i decidir el seu futur. O el canalitza bé o caurà en mans de provocadors que només els conduiran a la frustració i la manipulació.
Els polítics
De la mateixa manera, els polítics catalans -igual que els de la resta d'Espanya- han de donar respostes al que passa. Han de trobar vies per a encarrilar el caldo de cultiu que fa tan fort aquest moviment ciutadà que té escassament un mes d'existència. No es poden escudar en el Parlament i en la legitimitat de la seva elecció democràtica, ni en els manifestos errors que cometen els dirigents del moviment, per fer el sord al que passa a les places del país.
Aquest ambient de tensió externa no va impedir que en l'hemicicle del Parlament les coses es desenvolupessin amb normalitat, i el PP i el diputat Joan Laporta recolzessin CiU en la votació més important d'aquesta legislatura, tal com estava previst. Tant el projecte de pressupostos per a aquest any com la seva llei d'acompanyament van superar les esmenes a la totalitat que havia presentat l'oposició. El partit d'Alicia Sánchez-Camacho es va poder presentar així davant la Cambra autonòmica catalana com una organització responsable que brinda el seu suport per ajudar a combatre la crisi que està vivint el país, com un grup patriòtic que no defuig les seves responsabilitats.
Els acords tancats amb CiU, que han permès al PP l'accés a les alcaldies de Badalona i Castelldefels, a part de participar en el repartiment de poder a la potent Diputació de Barcelona, a canvi de l'abstenció d'ahir, formen part de la nova etapa política que s'inaugura a Catalunya. Millor o pitjor, però democràtica.
