La verdadera història de la premsa en català

La inauguració de l'ex-

posició commemorativa de les 5.000 edicions d'EL PERIÓDICO en català, que des de dilluns es podrà visitar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans i més endavant viatjarà a Girona, Lleida i Tarragona, va servir ahir per rendir homenatge al fundador del Grup Zeta, Antonio Asensio Pizarro, de la mort del qual s'acaba de complir el desè aniversari. Un merescut tribut per la seva capital contribució a la consolidació del sector editorial a Catalunya i, en particular, de la premsa en català.

Recordàvem ahir que la campanya televisiva que va acompanyar la sortida de l'edició catalana d'EL PERIÓDICO tenia un eslògan que ara cobra actualitat: «Tal com som». El lema reflectia la nostra voluntat de traslladar al quiosc -on l'oferta de premsa en català era encara escassa el 1997- la pacífica convivència entre el castellà i el català que ja es respirava al carrer, i així permetre que els lectors triessin en quina de les seves dues llengües volien accedir a la informació de qualitat.

Tal com som exaltava també el paper del català com a part consubstancial i irrenunciable de la nostra nació, subratllant que era possible publicar el mateix diari en dues llengües sense variar la línia editorial en cada versió. Perquè les llengües conformen el nostre pensament i el nostre sentiment de pertinença, però no tenen ideologia.

La iniciativa va ser un èxit, fins al punt que la nostra capçalera blava segueix sent la més llegida en català. La llengua ha evolucionat amb EL PERIÓDICO, i aquest també s'ha transformat de la mà del català. A l'excel·lent equip de filòlegs que vetlla per la qualitat lingüística dels textos s'hi han sumat els nostres col·laboradors, que lliurement elegeixen en quin idioma envien els seus articles, i el conjunt de la redacció. El català, doncs, no és un afegit ni una troballa d'última hora; forma part del codi genètic del diari.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO celebra l'èxit de l'edició en català

¡Català exprés!

Moltes coses han canviat en aquest temps. I algunes, per bé. Avui, el repte de publicar un diari en català ja no constitueix gairebé una heroïcitat, com passava a finals del segle passat. Llavors ens havíem d'obrir camí a cops de matxet en un mercat incert i hostil. Però avui aquell camí angost ja és un carrer asfaltat i il·luminat, com ho demostra l'aparició, recent i futura, d'altres publicacions en català.

Més que un acte de reivindicació, el d'ahir va ser un gest de reafirmació davant alguns intents de reescriure la història. Vam celebrar que algun diari de dilatada trajectòria hagi vençut les seves centenàries reticències respecte a la llengua pròpia de Catalunya. Però és necessari deixar clar que sense el coratge d'EL PERIÓDICO, sense els riscos que va córrer el Grup Zeta davant la timorata displicència d'altres, ni el català s'hauria consolidat com a llengua de comunicació escrita, ni cap altre grup editorial hauria gosat seguir els nostres passos.