a peu de carrer

La salut laboral dels metges

2
Es llegeix en minuts
Personal sanitari, pacients i familiars en un passadís de l’hospital de la Vall d’Hebron, el 14 d’abril.

Personal sanitari, pacients i familiars en un passadís de l’hospital de la Vall d’Hebron, el 14 d’abril. / RICARD CUGAT

Porta d'urgències d'un hospital qualsevol. Un crit d'un home, aparentment fill d'un pare que acaba d'ingressar, que ha de ser retingut per un vigilant. «¡O me'l salveu, o ho pagareu vosaltres!» Sala d'espera d'un ambulatori qualsevol. Una dona fora de si: «¡Vull que m'atenguin ara!» Intenta obrir una porta d'un consultori a la força. La cosa, en els dos casos, no va més enllà. Però preocupa, cada vegada més. Abans, fa dècades, el metge era un senyor a qui es parlava de vostè i a qui es feia molt cas, encara que tornava a afartar el nen malalt amb els a vegades maleïts antibiòtics. I la infermera era una dona simpàtica i a ningú se li acudiria cridar-li o, pitjor encara, aixecar-li la mà.

En els últims anys, el personal de centres de salut pateix cada vegada més agressions. I corre el risc, m'expliquen ells mateixos, que a partir d'ara aquest fenomen creixi. Perquè des de molt amunt els tallen les ales, els tanquen quiròfans, els retallen les hores extres, però són ells, al peu del linòleum que sempre sembla cobrir el terra d'aquests llocs, els qui hauran de dir cada vegada més «no» a un pacient, a un malalt o a un familiar. I com que, a més de cada vegada més impacients, som també més agressius, ja ni respectem les bates blanques.

D'aquí que, per aquest assumpte tan d'actualitat, uns experts de la MC Mutual s'asseien ahir en el senyorial Saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona per rebre un premi. Cada any, el consistori recorda des de la seva mort el 2007Ignasi Fina, que a més de regidor ecosocialista, procedent de les files del PSUC i etern lluitador pels drets dels treballadors, va ser un metge molt preocupat per la salut laboral, assumpte al qual cada 28 d'abril es dedica un dia mundial; ja deuen quedar pocs dies lliures al llarg de l'any per homenatjar o recordar un esdeveniment, una malaltia, una fita social o el que sigui.

La gent de MC Mutual, representada perFrancisca Arenas, va redactar un pla integral de prevenció de la violència laboral en una organització sanitària que va aconseguir el premi al ser, segons el jurat, un pla molt ben elaborat.

Un segle d'estrès

Notícies relacionades

3 Aquesta violència latent ha augmentat encara més l'estrès que està patint el personal sanitari, que ja suportava una càrrega mental important. O, com deia en el discurs previ a l'entrega de premis el psiquiatre bascJuan Sánchez Vallejo, «no és el mateix un metge que un paleta», sense menysprear la feina de l'últim, però per reflectir que, amb el pas dels anys, ha anat canviant ­progressivament el tipus d'estrès que es pateix en el món laboral. Si abans l'estrès era de caràcter més muscular, ara és gairebé completament mental, emocional, psíquic. Una paraula, estrès, que va néixer en anglès,stress, fa just un segle, el 1911, i que segons el psiquiatre és ara massa mediatitzada; ja qualifiquem d'estrès qualsevol situació de tensió.

A l'entrada de l'entrega de premis, el consell assessor de salut la­boral de l'ajuntament entregava un full que ens recordava que la salut del treballador ha anat empitjorant amb la crisi, i també s'ha convertit en salut del parat, que al final és un tipus de salut laboral. O sigui, que també aquí, en el món dels deso­cupats, s'ha de prevenir. Perquè no vagi molta més gent al metge, ara que el metge a Catalunya té menys mitjans.

Temes:

Salut laboral