Dues mirades
Xipolleig al fangar
Ignacio Ramonetva convertir el seu discurs d'agraïment pel Premi Antonio Asensio de Periodisme en una esplèndida lliçó magistral. Lúcid observador de la realitat, a la tradicional llista de poders interessats a coartar la llibertat del periodisme, hi va sumar alguns grans conglomerats de comunicació global. Aquells que pretenen convertir el periodisme en un mer entreteniment, i els ciutadans, en xais adormits.
La voluntat de conformar el poble amb diversió no és nova. Dos mil anys més tard, el circ romà s'ha convertit en un fangar on es llancen les més diverses criatures per a la diversió popular. El periodisme no s'ha mantingut incòlume a aquest fang. Per al seu descrèdit, sovint es titlla de periodistes pallassos que es dediquen a xipollejar en un llot miserable. En aquest mateix fangar també hi mira de bracejar la classe política. Mereixedora de totes les crítiques que el seu mal ofici generi, les esquitxades no haurien d'arribar a les institucions que representen.
De la mateixa manera queRamonetva convidar els periodistes a no deixar-se anul·lar per l'exigència d'immediatesa i a prendre's el temps suficient per reflexionar i furgar en pro de la veritat, els ciutadans també hauríem d'alentir els nostres judicis i no conformar-nos amb qualsevol informació. Periodistes i polítics són dos pilars de la democràcia. ¿A qui beneficia que es debiliti el seu paper?
