L'expulsió de gitanos romanesos i altres ultratges

Pecats europeus

Des de fa 20 anys, amb el final de la guerra freda, els abusos amb les minories s'amaguen sota l'alfombra

4
Es llegeix en minuts

L'escàndol de les deportacions de gitanos romanesos a França posseeix una dimensió d'amnèsia col·lectiva que resulta preocupant. En relació ambSarkozy, no ens hauria d'estranyar tant de què és capaç. És el mateix polític populista de sempre, que fa tres anys ja proposava mesures com la castració química contra determinats delictes d'arrel patològica. Propostes que delectaven certs sectors de la nostra premsa conservadora.Sarkozy va inspirar la cultura política de la prohibició, la mesura contundent i la plantada. Aquesta és, segons alguns analistes, la verdadera raó de la virulenta protesta a França. D'altra banda,Angela Merkel,amb ulls tèrbols, acaba de proclamar una cosa que ja no podia contenir el seu cor d'ossie: que la multiculturalitat ha fracassat a Alemanya.

Però RES d'això és nou. Des de fa 20 anys, els pecats europeus s'amaguen sota l'alfombra. ¿Per què 20 anys? Perquè abans vivíem en guerra freda i tot doble tracte se supeditava a la victòria contra l'imperi del mal. Però és que la doble vara de mesurar resulta molt llaminera. Així, quan ja no queda ni rastre d'aquella contesa bipolar, les autoritats de la Unió Europea, i de molts dels països membres, han continuat recorrent al doble estàndard per treure importància o amagar tots aquells abusos, que estan a l'altura de les deportacions de gitanos romanesos.

És ben conegut el problema de la minoria russa a Letònia, que afecta el 28% de la població de la república: el Govern no va reconèixer el rus com a llengua minoritària, malgrat haver firmat el conveni marc per a la protecció de les minories nacionals, del Consell d'Europa, el 2005. El mal és que ni tan sols es mostrava disposat que aquella minoria adquirís la nacionalitat letona, i, en conseqüència, es va formar una bossa d'apartheid que va trastornar Brussel·les durant uns quants anys. Actualment, la crisi econòmica, que castiga amb força els països bàltics, ha fet baixar molts fums. Fa falta la col·laboració de tots, i la qüestió de la minoria russa sembla que es va arreglant, molt a poc a poc.

Encara que possiblement no es regularitzarà mai. Vegeu, si no, com es va cobrir les espatlles el president txecVáclav Klaus:fa gairebé un any va condicionar la seva aquiescència a firmar el Tractat de Lisboa a canvi que ningú li reivindiqués mai la possibilitat de compensar els alemanys dels Sudets, minoria netejada ètnicament el 1945. Va ser un escàndol gruixut, però ràpidament es va amagar sota l'alfombra: el que era important era aprovar el tractat passant per sobre del que fos. Mal començament.

Centrem-nos en un cas més desconegut de neteja ètnica administrativa ¿Heu sentit parlar delsesborrats?El febrer de 1992, al cap de dos mesos escassos d'haver obtingut el reconeixement internacional de la seva independència, la flamant República d'Eslovènia va decidir eliminar del registre de residents, mitjançant un procediment secret i sense informar-ne els interessats, tots els que no havien sol·licitat la ciutadania eslovena en els sis mesos posteriors a la independència. Això afectava milers de serbis, croats, bosnians, macedonis, gitanos, però també eslovens nascuts a l'estranger oiugoslauseslovens. De la nit al dia, els esborrats es van convertir en residents il·legals. En el millor dels casos, van perdre el dret a una feina, pensions o assistència mèdica. Però, com que a més a més eren residents il·legals, a molts se'ls va obligar a deixar el país; fins i tot cap a Croàcia o Bòsnia, que aleshores estava en plena guerra.

L'assumpte va fer anar de corcoll l'ONU i Amnistia Internacional. Després de moltes pressions, van aconseguir que la Cort Constitucional eslovena condemnés en dues ocasions la il·legalitat i l'anticonstitucionalitat de la mesura. Però només el 2003 es va emetre una sentència per la qual s'obligava el Govern a esmenar l'abús, i a indemnitzar les víctimes. Ni així: els executius eslovens consideraven que allò no els afectava. El 2006, el Govern fins i tot va executar represàlies contra periodistes que intentaven protestar per aquest i per altres abusos. I dos anys més tard, el llavors president del Govern,Janez Jansa,presidia la Unió Europea. Només recentment, el març d'aquest mateix any, sembla que s'ha solucionat el problema delsesborrats. Però han passat 18 anys d'impunitat.

Notícies relacionades

Davant d'aquests abusos, tirar pilotes fora portant a col·lació la ja llunyana segona guerra mundial, com va fer la comissàriaReding,és la manera més ineficaç d'abordar el problema. No només serveix per concedir un lloc victimista on aferrar-se al Govern denunciat, sinó que a més a més evita que surtin a la llum abusos molt més recents, més de la nostra era, d'aquests que estan construint el mal camí per on va Europa. Una altra vegada parlarem del programa d'eugenèsia aplicat a Suècia entre els anys 1935 i 1975 per a persones de «raça mixta, poca intel·ligència o amb defectes físics»: 63.000 esterilitzacions.

Professor d'Història Contemporània de la UAB i coordinador d'Eurasian Hub.