Anàlisi
Una situació alarmant
El 2010 hauria hagut de ser un bon any per a la ciència espanyola. L'impacte de la ciència que es fa aquí augmenta, i a nivell internacional es respira un nou respecte per la nostra tasca de recerca. Un bon nombre d'empreses de base tecnològica resisteixen bé el temporal. Semblava que ens estàvem preparant per a una nova economia basada en el coneixement. No obstant, el 2010 està representant un punt d'inflexió negatiu en la inversió en ciència. I pel que sembla, el 2011 serà pitjor. Les conseqüències poden ser devastadores.
La ciència es fa essencialment amb tres factors: persones, centres i diners per a projectes. Si les coses no s'arreglen, retrocedirem en tots els fronts. Les oportunitats per als joves científics seran gairebé nul·les tant en els organismes que depenen de l'Estat com en els contractes ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) de la Generalitat que en aquest moment només són accessibles per a candidats d'alt nivell. Han disminuït les beques a Espanya i a l'estranger, i les universitats es refugien en la via funcionarial. Els joves ho estan tenint difícil per poder accedir a una feina científica i, ningú pot dubtar-ho, ells són la garantia del futur.
Reduccions
Els centres de recerca científica necessiten recursos per a les seves despeses corrents, manteniment d'edificis i serveis. Els pressupostos dels organismes públics de recerca van tenir una reducció significativa, que en el cas del CSIC va ser un 13%. Als centres que depenen de la Generalitat s'han retingut fons que poden arribar fins a un 30% de la subvenció. El treball d'investigació procedeix de fons competitius, els més importants dels quals són els del Ministeri de Ciència i Innovació que aquest any s'han reduït entre un 20% i un 30%. Una altra reducció afectaria greument l'activitat de centres i grups de recerca.
Aquest panorama hauria de ser favorable a plantejar-se processos d'optimització del sistema. Es pot millorar la coordinació entre els centres i entre aquests i la universitat, i obrir-se millor cap a l'empresa. Es pot millorar la gestió reduint la burocràcia, reformant els sistemes de govern i coordinant les administracions. Es poden definir prioritats buscant l'excel·lència i les necessitats de la societat. Però això significa reformes i en aquest moment les coses estan parades. A Catalunya s'ha aprovat un pla de recerca que sembla haver servit per mantenir el gruix dels fons i per iniciar un procés de racionalització. També hi havia alguna novetat en el projecte de nova llei de la ciència que en aquests moments està al Congrés de Diputats, però les notícies sobre la possible desaparició del Ministeri de Ciència i Innovació no auguren un bon futur per a la llei.
Notícies relacionadesDeixar d'apostar per la ciència en aquest moment és deixar de creure que sortirem de la crisi en bones condicions. En els últims anys s'havia fet un esforç notable. Sense arribar a nivells europeus, l'activitat científica ha emergit, s'han provat nous sistemes de gestió, i s'ha guanyat el respecte de la comunitat internacional.
Tot això estava arrossegant el sistema docent, hospitalari i industrial però la dinàmica es pot trencar fàcilment si es confirmen els pronòstics més pessimistes. Esperem que els canvis que hi haurà tant en el Govern de la Generalitat com en el Govern Central donin un nou impuls que permeti reprendre el camí iniciat.
