editorial
El corporativisme dels líders de la UE
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
La UE segueix donant mostres d'una deriva que avala el populisme de la pitjor espècie als països que en són membres. Primer va mirar cap a una altra banda quan Silvio Berlusconi va imposar un cens de la població gitana fa un parell d'anys i després va pactar amb Muammar al-Gaddafi un acord pel qual Líbia, que no ha firmat la convenció de l'ONU de Drets Humans i no disposa d'un sistema d'asil polític, soluciona a Itàlia el retorn dels immigrants sense papers. Ara, els líders europeus han fet gala d'un corporativisme indecent al callar davant les deportacions de gitanos executada pel Govern de Nicolas Sarkozy.
El gremialisme i l'oportunisme manifestats al Consell Europeu han deixat el president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, sempre condescendent amb els poderosos, com l'únic que en aquesta ocasió ha estat capaç de plantar cara al president francès i, per extensió, a la resta dels dirigents europeus, cecs i muts, entre ells, José Luis Rodríguez Zapatero. Almenys per una vegada, Barroso ha assumit el seu paper de guardià dels tractats, entre els quals s'inclouen la lliure circulació de les persones dels països membres i el respecte dels drets humans.
Les expulsions de la població romaní i el seu ús espuri per part d'un president en hores molt baixes, avalades per la resta de dirigents europeus, així com els problemes més genèrics plantejats per la immigració, posen de manifest la incapacitat d'aquests líders en l'actual situació dominada per la crisi i la recessió. La seva resposta a les pulsions xenòfobes de part de la població és alimentar-les. L'ètnia i la religió són utilitzades com a línia divisòria, quan es tracta d'un problema social que requereix aplicar solucions socials. L'autèntic barem hauria de ser el respecte de les lleis del país.
En clau positiva, aquesta crisi permet que els gitanos entrin en l'agenda política. El primer que s'hauria de fer és exigir als països d'origen unes polítiques d'integració. No només no existeixen, sinó que des dels governs s'ha afavorit la sortida del país d'aquests ciutadans. Romania, i en menys grau Bulgària, han de respectar els principis que conformen la Unió Europea, a la qual pertanyen.
