GENT CORRENT
Jaume Nualart: «L'activisme no s'entén sense tecnologia»
Jaume Nualart Activista. La xarxa és una teranyina de dades; aquest tecnòfil crea programes per desemmascarar el caos i els posa a l'abast de tothom.
«Lactivisme no sentén sense tecnologia»_MEDIA_2 /
Jaume Nualart es posa a parlar i a teclejar i una creu que veuMatrix. Per ell m'assabento que abans del 2000 era l'època delhardware. ¡L'important era tenir l'aparell! Entre el 2000 i el 2005, va ser la delsoftware. Ara regnen les dades. Nualart crea eines que posen ordre a la xarxa. Ho fa ambsoftwarelliure i genera coneixement a l'accés de tothom.
–Anem per parts: el seu primer ordinador va ser...
–Tenia 14 anys i me'l van reglar els meus tiets de Ripoll. Era un Comodore Vic 20. Tenia aquest ordinador i un manual de Basic.
–Què feia?
–Inventava jocs per als meus cosins: d'esquiadors, de futbol... Després me'n vaig avorrir i vaig deixar els ordinadors. Vaig estudiar Química sense ordinadors.
–I hi va tornar.
–El 1996, quan vaig instal·lar internet a casa. Em vaig adonar que havia de saber què era això i vaig veure coses de programació, ¡però ja les tenia al cap! El concepte era el mateix que havia après als 14 anys.
–A veure: estudia Química, publica un llibre, crea un diari on line...
–És que jo crec en la dualitat. El meu pare és de Vic i la meva mare, de Ripoll. Jo vaig créixer a Alacant. I van els meus tiets de Ripoll i em regalen un ordinador que s'anomenava Vic.
–Segueixi, sisplau.
–El 1996, a Alacant, em poso a escriure codi (llenguatge de programació), i tot té un punt d'eclosió el 2000: torno a Barcelona i muntem Indymedia.
–¡Tots som informants!
–Indymedia neix amb un lema: no odiïs el mitjà, sigues el mitjà. És una publicació oberta, a la dreta hi ha les notícies que la gent va pujant i, al centre, hi ha el contingut editorial que es nodreix de la informació que hi ha a la dreta.
–Activisme social i tecnologia van de bracet.
–¡En aquell temps, elsoftwarefet pels moviments socials era més avançat que el de les empreses! En les manifestacions s'imposa la càmera. Tot es documenta i tot es pot denunciar. ¿Com? A través de la xarxa.
–¿Està parlant de quan la gent sortia al carrer?
–Sí, són les grans manifestacions antiglobalització. I afegeixi econòmica, sisplau. Indymedia apareix com un model desoftwarelliure aplicat a un mitjà. Jo treballava de programador i d'editor.
–Sempre dual.
–Miri, aquí la filosofia és que un hi entra aprenent i en surt ensenyant.
–¿Aquí?
–Molta gent que està treballant amb programació lliure ve a Riereta, un taller tecnològic en el qual fem servir Linux. Fa uns quants anys que treballem perquè tothom pugui accedir al coneixement, pugui usar lliurement les eines, accedir al codi font, i distribuir aquest coneixement o les eines de manera lliure.
–I aquesta filosofia s'aplica.
–¡A tot! A la música, a l'art, a l'ensenyament. És clar que fent programari, el que nosaltres anomenem codi, és més fàcil que puguem crear eines perquè la gent pugui usar-les de forma lliure.
–Els activistes del 2000 ara estan darrere de l'ordinador.
–I molts estan situats en llocs en què han de prendre decisions. L'activisme no s'entén sense tecnologia.
–Il·lustri-m'ho.
–Avui dia hi ha un activisme molt organitzat. Des de Gràcia s'està organitzant la cooperativa integral de Catalunya. Guifi.net ja s'ha convertit en la xarxa lliurewirelessmés gran d'Europa. A Catalunya ja hi ha 10.000 antenes.
–Segueixi.
–En el món de l'activisme i de la tecnologia, el coneixement és naturalment lliure i hi ha eines que faciliten que aquest coneixement continuï sent lliure.
–I vostè, ¿què fa ara?
–Em dedico a crear eines per poder visualitzar i entendre arxius de dades, com ja vaig fer per a Ars Electronica, a Àustria, i estic en moviments de xarxes socials, però distribuïdes, anònimes i encriptades com n-1.cc. Col·laboro amb la Fundació Tàpies. També estic en un projecte amb 20 institucions culturals que el que volen és compartir els seus arxius. Estarà molt bé, però és possible que el 70% del que hi hagi no ho puguin mostrar pel tema dels problemes de drets.
Notícies relacionades–¿Perdó?
–El que fan les lleis de protecció és impedir que flueixi el coneixement i la comunicació.
