Tertúlies d'estiu a la ràdio

Les emissores de ràdio generalistes, a l'estiu, fa tot l'efecte que consideren que els oients són de segona categoria. S'aprofiten que l'EGM també fa vacances i que no hi ha ningú que mesuri les audiències per oferir, tant en català com en castellà, un producte de més baixa qualitat que durant allò que en diuen «la temporada regular». És una falta de respecte a l'oient que durant sis, set o vuit setmanes hagi de sentir un grapat de programes enllaunats, que t'idiotitzin els continguts o que t'abaixin el nivell dels locutors i de l'ús de la llengua, que ja està prou maltractada. On es nota cada matí aquesta davallada qualitativa és, de manera molt perceptible, en les tertúlies d'actualitat, el gènere radiofònic que més opinió crea i que l'escampa a tanta velocitat com les ones. Fa tot l'efecte que els millors col·laboradors són de vacances i que, a l'estiu, tothom serveix per anar a una tertúlia de ràdio a dir-hi la seva. ¿Un amic? Sí. Un conegut, si ha sortit alguna vegada per televisió, també serveix. Algú que vol fer mèrits, no cal ni dir-ho. Algú a qui anirà molt bé esgarrapar algun euro més… I no tothom sap de tot. Al contrari. En general, la pobresa d'arguments, l'excés de tòpics refregits i l'escassetat d'idees lluïdes acaba convidant-te a saltar a una emissora musical.

Aquesta setmana he sentit un savi, en una tertúlia nocturna, que assegurava que en temps de crisi calia apostar per la I+D. D'acord. La llàstima és que, tres segons després, explicités que convenia invertir en Informació i Disseny. Sense cap vergonya, ell mateix ja havia pontificat sobre la llibertat de vot, l'aturada d'obres del ministreBlanco, l'economia del Barça, el cooperant francès assassinat i la prohibició dels toros que, per cert, li semblava una qüestió ideològica, política, que no tenia res a veure amb el patiment de la bèstia. «I els correbous, ¿què?», clamava l'home pensant -se que tenia l'argument definitiu. A Catalunya Música, mentrestant, tocavenSchubert.La bella molinera. M'hi vaig quedar.