La lluita contra les malalties de transmissió sexual
La qüestió no és sida o no sida
El VIH pot considerar-se una malaltia crònica i és el moment de la seva normalització social
Malgrat que la sida ha desaparegut dels mitjans de comunicació, el nombre de nous infectats continua augmentant a molts països i en diversos grups del nostre entorn, i amb més o menys ressò mediàtic –segons les habilitats dels corresponents gabinets de comunicació– es continuen tirant endavant iniciatives. Fa poc, el Ministeri de Sanitat, en el marc de la presidència europea, va organitzar la Conferència sobre Sida i Vulnerabilitat; fa dues setmanes es va celebrar el 13è Congrés de Seisida a Santiago de Compostel·la i a Catalunya s'està celebrant el 15è aniversari de la creació del centre de recerca biomèdica IRSI-Caixa, un reeixit exemple de col·laboració entre el sector públic (Departament de Salut) i el privat (La Caixa). Però les poques notícies que arriben als mitjans solen estar relacionades amb els aspectes més biològics de l'epidèmia, reflectint així una vegada més l'enorme dificultat que hi ha a l'hora d'augmentar el rigor científic i la visibilitat de la recerca en prevenció i d'utilitzar-la per millorar l'efectivitat de les intervencions que sabem que contribueixen a evitar nous contagis.
De fet, totes les intervencions biomèdiques tenen un component conductual i social a tenir en compta. Per exemple, per molt eficaç que sigui un fàrmac, si el malalt no se'l pren regularment no farà efecte; o, per molt barat que sigui realitzar-se les proves diagnòstiques, si els afectats són socialment rebutjats, hom tendirà a no fer-se-les. Certament, el diagnòstic del VIH és un exemple paradigmàtic d'aquesta interacció, ja que pel mal pronòstic i l'estigma tradicionalment associats a la sida, la seva realització sempre ha estat envoltada d'una important excepcionalitat, tant des del punt de vista normatiu, com sobre com i on cal oferir-lo. Però si bé l'excepcionalitat ha estat necessària, a voltes ha dificultat també l'accés al mateix diagnòstic. Ara que el VIH es pot considerar una malaltia crònica, és una bona oportunitat per –sense deixar de combatre l'estigma– facilitar la normalització social d'aquesta infecció i en particular del seu diagnòstic. Fer-ho ajudarà que més persones es facin la prova i que molts infectats ho sàpiguen abans; i el diagnòstic precoç de la infecció no sols assegura més bon pronòstic per al pacient, perquè es pot començar a tractar abans, sinó que, a més a més, afavoreix que aquest eviti la transmissió a terceres persones.
En el nostre medi es comencen a introduir les proves de diagnòstic ràpid (que en 15 minuts permeten saber si una persona està infectada, i poden ser realitzades per personal no sanitari convenientment entrenat). Aquesta tecnologia ofereix una excel·lent oportunitat per debatre i consensuar alguns d'aquests aspectes transversals. Cal, però, fer-la arribar activament a les poblacions més vulnerables a la infecció i amb menys accés als serveis sanitaris; i sempre sense perdre de vista la importància d'aquest acte diagnòstic, ja que he vist propostes de realitzar la prova al carrer fetes talment com si es tractés d'un acte festiu.
Normalització sí, però no banalització; la infecció pel VIH continua sent una malaltia greu i en molts casos mortal. A més, la prova de la sida s'ha de debatre i oferir en el context de la salut sexual en general. L'important augment d'algunes infeccions de transmissió sexual (ITS) clàssiques, com la sífilis o la clamídia, i molt especialment el nombre d'avortaments en noies joves i el de dispensacions de la píndola de l'endemà per evitar l'embaràs, ens indiquen que el problema no és sols la sida. Qui s'exposa a un embaràs no desitjat, s'exposa també a una ITS, incloent-hi la sida, i a l'inrevés. Tenir la sida o no tenir-la, no és la qüestió. L'enquesta feta recentment pel Ministeri de Sanitat diu que el 40% dels enquestats no van fer servir cap mètode d'anticoncepció en la seva primera relació sexual i, a més, els mètodes d'anticoncepció més efectius no eviten l'adquisició d'ITS; per contra, els mètodes de barrera, com el preservatiu –que sí que protegeixen d'algunes ITS–, ni es fan servir sempre, ni sempre que es fan servir s'utilitzen correctament.
Aquests dies s'han pres dues mesures importants en relació amb la normalització del VIH i la promoció de la salut sexual. Per un costat, a Catalunya s'ha aprovat un decret que considera el VIH una infecció de declaració obligatòria nominal, tal com ho són altres infeccions com la tuberculosi, la meningitis o el xarampió; i per l'altra, a l'Estat s'implementa la llei de salut sexual i reproductiva, que regula i garanteix l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs. Però, novament, la salut sexual va molt més enllà dels aspectes mèdics i, tenint en compte les dades existents i la important sexualització experimentada per la nostra societat, en general, i en particular dels productes i publicitat adreçats als joves, l'educació sexual a l'escola, incloent-hi la prevenció de l'embaràs no desitjat i de les ITS, és més necessària que mai i la inclusió –també– de missatges com augmentar l'edat de la primera relació o disminuir el nombre de companys/es sexuals, no s'han de considerar moralitzadors, sinó uns objectius tècnics més.
Fundació Sida i Societat.
