Carta destacada del dia: 'Alta concedida a un malalt que no pot treballar'

Després d’un any de baixa per depressió, ansietat i un accident de trànsit, el 17 de novembre vaig anar a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). Segons els metges que em van atendre durant tot el meu temps de baixa --psiquiatra, psicòloga i metgessa de capçalera--, pateixo distímia, trastorns de personalitat paranoide, agressivitat, impulsivitat i irritabilitat, i tinc un esquinç cervical i dues hèrnies discals. Tots ells coincideixen a dir que les possibilitats que pugui portar una vida familiar i laboral normal són molt limitades o quasi nul·les. Treballava com a agent de seguretat d’una discoteca i en la construcció, i els meus problemes de salut m’impedeixen fer la meva feina. Les hèrnies no em permeten estar dret gaire temps o ajupit, ja que l’esquena se’m queda clavada i em fa molt de mal. Els que treballin a la construcció sabran de què parlo.

Les proves i preguntes que la doctora de l’ICAM es va limitar a fer-me eren anar de puntetes, de talons, girar el coll, picar-me els genolls amb un martellet de goma, i preguntar-me quina medicació havia pres i què feia durant el dia. ¿Tot això té alguna cosa a veure amb les meves dolències? En menys de cinc minuts em va donar l’alta. Nerviós i agitat, li vaig dir que no podia donar-me l’alta, ja que no podia treballar en el meu estat, i ella em va contestar que fes una reclamació, que m’apuntés a l’atur o que demanés l’ajuda de 420 euros al Govern. Se suposa que un metge està per curar el malalt, no per tractar-lo així. Lògicament, vaig fer una reclamació i vaig aportar nous informes. L’ICAM hauria de pensar que hi ha persones que realment estan malaltes, encara que n’hi hagi altres que no ho estiguin i que vulguin viure fent comèdia.