Opus mei
Rica i plena ho resisteix tot
Un segle de música vinculada a Catalunya sortia per una porteta del Palau de la Música. Era unMillet, Fèlix,membre de la dinastia delsMillet,sempre experts en simfonies, en locals modernistes, entre ells l’obra mestra deDomènech i Montaner,i en tot el que significa glòria i amor a Catalunya. No era un dia gaire indicat per recordar aquella dita tan nostra: «De Catalunya n’hi ha una, que amb l’Orfeó Català i el Barça són tres». Efectivament. L’himne blaugrana no és un gran valor de la composició musical, però vibren els cors quan sona aquell paràgraf del «tot el camp és un clam». En el Barça deLaporta,elMillet d’aquest segle no podia faltar.
Sortia per una porta petita, perquè no era el moment indicat per sortir per la principal, que és la que equival a la pompa i ostentació, i aquell dia el personatge s’havia vist acusat d’apropiació indeguda i falsedat. L’anòmala situació requeria el registre i la incautació de documents, que, ordenada pel fiscal, portarien a terme els Mossos d’Esquadra. Així ho van complir els agents del cos que carregaven els ordinadors en una furgoneta, amb la cara desfigurada per una boirina fotoquímica que protegeix la identitat de les persones.
Notícies relacionadesEls afectats ho estan en qualitat de presumptes. La justícia dirà en el seu moment el que correspon fer. De moment, s’obra amb discreció. A favor o en contra, surten institucions de la Catalunya rica i plena per tot arreu. El Palau, l’Orfeó, el Barça, els Mossos d’Esquadra... Ara s’entén per què la notícia no va tenir en els primers moments el ressò que en calia esperar.
El franquisme es va apropiar el patrimoni arquitectònic i musical, hi va haver incidents a l’interior i ho va resistir tot. UnMilleti els seus socis no seran pas un problema.
