Contra natura
Quan algú es posa a defensar apassionadament la naturalesa, em vénen a l’instant imatges de diluvis, peixos grans devorant el petit, ulls per ulls, incestos i carn crua. I torno a aplaudir el sempre joveSalvat-Papasseit, que fa gairebé un segle ens va explicar que el càstig diví havia estat vençut pel parallamps deBenjamin Franklin, que la cultura havia corregit la natura.
No entenc com, encara actualment, tanta gent que sap llatí pot continuar considerant l’homosexualitat, per exemple, com una cosa contra natura, quan, en primera instància, obeeix al més natural del món, que és procurar-se plaer cedint a un instint. En tot cas seria contracultural, perquè no coincideix amb la seva cultura. I, egoistes, no accepten que al darrere d’aquesta opció hi pugui créixer a més el bon amor.
Notícies relacionadesVaig al diccionari, pregunto per la paraulanaturalesai em respon que és el conjunt de la realitat existent, dotat amb lleis pròpies i, sovint, allunyat del que és sobrenatural. En canvi, m’explica que elnaturalismeés una escola literària que considera que els sentiments i els caràcters de les persones vénen predestinats per una instància superior: d’una sola arrel en broten flors contràries.
Potser la solució al conflicte es troba en la paraulanaturalitat, que el llibre gros defineix com a sinònim d’espontani, sense afectació o artificialitat. Torno una vegada més a les pàgines sàvies:afectarés produir una impressió en l’ànima d’algú, iartifici, l’art de fer, el que ha estat fet per la mà de l’home, com el parallamps o el toro brau. No està malament: arribar a la naturalitat suposa un esforç sobrenatural.
