Entrevista amb l'Escriptor i viatger

Javier Reverte: "L'Àfrica treu el millor i el pitjor de nosaltres"

4
Es llegeix en minuts

Autor de diverses novel.les i llibres de viatges, entre els quals

hi ha el supervendesEl sueño de África. Al llarg d’aquest any 2009 publicarà un nou relat viatger.

--Com a rodamón, ¿Grècia va ser el seu primer amor?

--Va ser el meu primer gran viatge. D'allà va sortir el meu llibreCorazón de Ulises. I li segueixo fidel, encara que seria més precís dir que el meu primer amor va ser el Mediterrani. I segueix sent-ho. Tots som mediterranis. Per a mi, el Mediterrani no és només la costa: és fins on arriba l'última olivera.

--Però l'èxit li va arribar amb Àfrica.

--Tot va començar amb el viatge a Uganda, el 1992. Va sorgir casualment, perquè tenia temps i no tenia feina. Em va encantar el continent, i en va sortir un llibre,El sueño de África, que va resultar decisiu per a mi.

--Es pot dir que li va canviar la vida.

--Aquell somni d'Àfrica em va permetre viure dels llibres, un privilegi. No havia pensat mai ser escriptor de viatges, però tot va sorgir perquè de sobte em vaig trobar ambEl sueño de África.

--Val la pena recordar que no li va ser fàcil publicar-lo.

--Sis editorials el van rebutjar en un any. Deien que era llarg, els viatges no interessaven, l'Àfrica menys... ¡i encara ara se segueix venent!!

--¿No creu que els llibres de viatges són fills del periodisme?

--En el fons, els llibres de viatges són reportatges llargs. És una pena, però el reporterisme a la premsa està mort actualment.

--¿Què troba a l'Àfrica que l'enamora tant?

--A l'Àfrica sempre hi ha un cert esperit d'aventura, i allà hi trobo una cosa que no sé explicar gaire bé, però que treu el pitjor i el millor d'un mateix: la bellesa del paisatge i la ignomínia de la misèria, la mort i la vida, l'alegria i la tristesa. L'Àfrica és com una pintura naïf.

--¿Quin ha sigut el seu últim gran viatge?

--El Pas del Nord-oest, al nord del Canadà. M'interessava per tota la mítica dels exploradors. Hi ha vaixells de càrrega que el travessen una vegada a l'any, però no admeten passatge. Al final vaig trobar un creuer normal, rus, tot i que gestionat per uns australians, sense obligacions de sopars de gala ni foteses. Hi van molts homes sols amb interessos ecologistes. És un gran viatge.

--¿Va poder veure narvals, els mítics unicorns àrtics?

--No, però vaig menjar narval. Vaig estar dos mesos viatjant pel Canadà; vaig arribar fins a Inuvik, una ciutat increïble al nord, i d'allà vaig volar a Cambridge Bay i em vaig embarcar durant 12 dies fins a Resolute Bay. Un somni.

--¿Va veure molt de gel a l'Àrtic?

--Molt poc. Els dos últims anys s'ha pogut creuar el Pas del Nord-oest sense problemes, cosa que feia anys que no passava. Ja veurem en el futur.

--Són les conseqüències del canvi climàtic.

--Exacte. Quan sento Aznar dient bestieses sobre aquest tema, penso que hi hauria d'anar. Però més val que no hi vagi.

--¿Hi haurà llibre del Canadà?

--Ara sortirà el llibre del Yukon,El río de la luz, però més endavant escriuré un llibre de viatges pel Canadà. Hi vaig començar a anar fa tres anys i em va encantar. Són els paisatges de Jack London. Volia navegar pel Yukon, però no hi havia vaixells. Al final ho vaig fer amb un petit grup, en canoa, de White Horse a Dawson City. Tretze dies remant com feien abans els paranyers.

--¿Va anar tot bé?

--Va ser fantàstic. Els primers dies em feia mal tot, però després em sentia com un toro. Vam tenir de tot: pluja, ràpids, óssos... Va ser una aventura fantàstica. Anava amb un amic, Pere Vilanova, i tots dos vam caure a l'aigua. Jo en vaig poder sortir de seguida, però ell va anar tres quilòmetres riu avall. No li va agafar una hipotèrmia de miracle.

--¿A Dawson es va acabar el viatge?

--Volia més Canadà, i em vaig quedar uns dies més. Vaig viatjar en elTranscanadian de Vancouvera Mont- real i allà em vaig embarcar en un vaixell de càrrega fins a Liverpool.

--¿En un vaixell de càrrega?

--Abans costava que admetessin passatge, però cada cop n'hi ha més. Han vist que és un negoci i, com que tenen camarots buits, ho aprofiten.

--¿No cansa tants dies al mar?

--El mar m'encanta. Vaig navegar vuit dies de Mont-real a Liverpool. Vaig veure balenes, anava seguint a la carta per on passàvem, veia a la sonda els pesquers, i al radar, els icebergs. M'agrada la soledat del mar.

Notícies relacionades

--Amb tant de Canadà, ¿s'ha oblidat de l'Àfrica?

--Mai. L'any passat vaig anar a Kenya, al llac Turkana. Vaig fer untrekkingde sis dies que em va encantar. Van ser, en total, 140 quilòmetres per un paisatge meravellós. I d'aquí a uns dies torno a Tanzània.