L'entrevista amb Joan Garriga, Terapeuta Gestalt
Joan Garriga: ''Queixar-se treu vitalitat a les persones''
Insisteix que les persones perdem massa energia amb el rebuig i que això disminueix la nostra vitalitat. El secret és aprendre a dir sí a la vida

Joan Garriga: Queixar-se treu vitalitat a les persones_MEDIA_1 /
--¿Tots els problemes vénen del rebuig?
--Sens dubte. La realitat és imperativa, s'imposa i té el seu magisteri. Però hi ha persones que aconsegueixen integrar la realitat i convertir-la en aliada, encara que els hagi portat coses difícils o doloroses.
--També hi ha persones que neguen la realitat.
--N'hi ha que pensen que els seus pares haurien d'haver sigut d'una altra manera i també n'hi ha que consideren que no haurien de tenir uns sentiments o una malaltia determinats. Aquestes persones gasten molta energia per oposar-se a la realitat, i és una energia perduda, perquè no podem dir o fer res davant del que ja va ser o davant del que ja és. Algú que ha perdut un ésser estimat i es passa tota la vida lamentant-se gasta molta energia per a la queixa, per al lament, per a l'amargura. En canvi, hi ha altres persones que accepten el dolor, l'integren, i a partir d'allà miren de portar una vida amb molt de sentit.
--¿I si em roben la moto?
--Lògicament, no ho aplaudiràs. Al principi t'enfadaràs, però al cap d'una estona assumiràs que no és la fi del món i que així que puguis te'n compraràs una altra. Queixar-se, irritar-se, és lògic, però no s'ha de convertir en una constant, en una actitud, perquè llavors la vitalitat de les persones disminueix.
--¿Què vol dir?
--L'energia és una, i la podem orientar en una direcció o en una altra. Solament hi ha dues direccions cap on podem orientar la nostra energia: cap a la vida o cap al que és menys vida. I tot el que és menys vida és mort. Cap a la vida suposa creativitat, benestar, fertilitat.
--Acceptar no és resignar-se.
--No té res a veure. Acceptar inclou una tasca molt activa: enfrontar la realitat per aconseguir integrar-la. I l'acceptació, la majoria de vegades, no és immediata. A vegades, davant del que sembla difícil o negatiu, s'obre un espai de llum. Per exemple, un amic que tenia un lloc molt important en una gran empresa va perdre la feina. Es podria haver amargat la resta de la seva vida.
--¿I què va fer el seu amic?
--Doncs ho va acceptar. Al cap d'un temps em va explicar que en realitat ja no li agradava anar a treballar allà i que feia molt de temps que aquella feina ja no li interessava. "Ara tinc camins nous, i experimento una lleugeresa i una llibertat que abans no tenia", em va dir. La vida a vegades ens clava mastegots per redreçar- nos.
--¿En què consisteixen les constel.lacions familiars?
--És un mètode per comprendre i solucionar dinàmiques familiars. Serveix per desfer càrregues familiars i per trobar l'origen de malalties que tenen connexió amb embolics sistè- mics. La constel.lació permet comprendre les dinàmiques familiars que determinen i mantenen un problema i permet orientar-les perquè es pugui trobar una solució.
--¿Hi ha una ment col.lectiva?
--A part de la ment personal, estem recorreguts per una consciència col.lectiva que engloba totes les persones que es troben vinculades per lligams sanguinis, d'amor o per destins compartits. Funciona com un ens comú, amb lleis que determinen el comportament de les persones. Una de les lleis és que, en un sistema, encara que ho pretenguem amb la nostra ment petita, no s'admeten els exclosos: no s'admet el desamor, els rebutjos.
--Un exemple, per favor.
--Un home es va separar de la seva primera dona, després de menysprear-la profundament, injustament, cosa que la va fer enfadar molt. D'aquest episodi ja fa moltíssim temps, però ara la filla de tots dos té uns sentiments molt durs contra el pare. Aquesta filla, de manera invisible, representa aquesta primera dona del pare.
--Una idea que sona una mica estranya.
--Sé que són idees una mica estranyes, però a la vida també passa que ens enfrontem amb molts problemes que semblen inexplicables. Hi ha moments en què un ha de decidir si les idees han de ser estranyes o no, o si han de ser útils o no. Jo he vist persones que se senten molt alleujades quan descobreixen que estaven connectades de forma invisible amb un germà que va morir o amb les càrregues i les culpes passades per l'avi a la guerra civil.
--¿I on queda el marge de llibertat individual?
--Totes les persones el tenen. Però la llei que actua sobre els sistemes familiars dicta que tot el que és té dret a ser i a ser reconegut. D'aquí ve la importància de reconèixer el que som, i el que són, i estimar-ho.
Notícies relacionades--¿Què és per a vostè l'ànima?
--La majoria de la gent s'imagina l'ànima com una ombra o un esperit que és dins del cos, però no és així. L'ànima, per a mi, significa el que ens connecta, el que ens posa en sintonia amb els altres, el que fa sinapsi amb una altra persona o amb el grup. L'ànima és la consciència del col.lectiu.