Dones

L'Institut Català de les Dones ha editat aquest any un calendari que gairebé es llegeix com una bona novel.la. El que vull dir és que està dedicat a 12 dones capaces, emprenedores, empresàries.

Dones pioneres com Eulàlia Escuder Fàbregas, que va néixer a Barcelona l'any 1808 i es va dedicar a la fabricació de la seda. Dones com la cavista Dolors Sala Vivé, nascuda a Sant Sadurní d'Anoia l'any 1889, capaç d'aconseguir que el 1935 el cava que produïa ja es conegués i es valorés als Estats Units, a Nova Jersey. Dones com Maria Trias Joan, nascuda l'any 1892 a Sant Joan de Palamós, i que als seus 16 anys, òrfena, va haver de posar-se al capdavant del negoci familiar: una fonda que va acabar transformant en un hotel. Una de les bombes de la nostra guerra el va destruir, però, un cop acabada la contesa, com diuen els historiadors, va obrir un altre hotel que va acollir gent tan principal com Truman Capote o Ava Gardner.

De totes aquestes dones, la que em provoca més simpatia és Rosa Casamitjana Menja, que va ser fabricant de gasoses i va tenir, a més, una peixateria i una carboneria. Va néixer a Badalona l'any 1881, però, després de casar-se, es va traslladar a Santa Coloma de Gramenet, on amb el seu marit i altres familiars va fundar la fàbrica de gasoses La Colomense.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

A Santa Coloma de Gramenet, que va ser un poble d'estiueig, amb els seus camps, els seus pagesos i les seves vaques, a Rosa Casamitjana tots la coneixien com La Roseta de ca l'Amàlia. Va tenir 14 fills, que va parir ajupida entre dues cadires. I per vendre i comprar recorria en carro, fins i tot durant la guerra, tota la comarca del Vallès.

Els diumenges, així ho explica el calendari, potser amb mala intenció, mentre Rosa traslladava fins a Barcelona alguns dels senyorets que passaven el cap de setmana a Santa Coloma de Gramenet, el seu marit, Pere Altamira, també es desplaçava fins a la capital. Era aquell dia el que destinava a fer el repartiment de maduixes als millors restaurants de la ciutat. Però a la tarda, Peret s'apuntava al Liceu, on escoltava òpera, assegut al galliner.