Kosovo i l'estratègia europea

Poc després de la caiguda del mur de Berlín, la fi de la guerra freda i la dislocació de l'anomenat socialisme real, coincidint amb el tumult d'amargs records i esperances inconcretes hissades en les diverses marques del que havia estat imperi soviètic, les cancelleries alemanya i austríaca, sens dubte amb la benedicció del Vaticà, van iniciar els tràmits i maniobres per a la liquidació de Iugoslàvia, l'invent diplomàtic concretat en la conferència de Versalles (1919), la gran enemiga de Hitler.

La independència de la província sèrbia de Kosovo, que molts dirigents europeus reputen com a ineluctable, serà el penúltim armistici de les guerres que van cobrir Iugoslàvia de sang des de l'estiu tràgic del 1991, quan els líders d'Eslovènia i Croàcia, encoratjats per la poca traça i la brutalitat del serbi

Slobodan Milosevic, van proclamar la secessió i van clavar la piqueta a l'edifici iugoslau, un mosaic de sis nacions, tres religions, dos alfabets i diverses minories, factor de relativa estabilitat i tolerància en una regió convulsa.

EL NACIONALISME exacerbat es va apoderar sobtadament d'aquells que van prosperar en el règim autoritari en què havia desembocat el comunisme heterodox del croat Tito. La fantasia dels estats ètnicament purs, els suposats greuges, la quimera de l'autodeterminació de grups cada vegada més exigus o de vacil.lant identitat i les pressions d'algunes potències europees a la recerca de futurs clients agraïts van propagar l'incendi. Els europeus, dividits per les seves simpaties històriques, van actuar amb tardança per frenar les successives explosions de violència, i en van provocar per acció o per omissió altres de més mortíferes. L'any 1995 van haver de recórrer a Clinton perquè els tragués les castanyes del foc a Bòsnia i Hercegovina i acabés amb el genocidi de Srebrenica i el martiri de Sarajevo. De la conferència de Dayton (Estats Units) en va emergir un estrany país integrat per una federació croata-musulmana i una repú- blica sèrbia, que segueix estant en entredit.

Després del fracàs de l'ONU per trobar una solució acceptable per a totes les parts, els europeus pretenen demostrar la seva capacitat per influir en el món i garantir la pau en el caos d'enfrontaments dels Balcans, però lògicament corren el risc de convertir-se en aprenents de bruixot, atiant vells conflictes adormits o desencadenant-ne altres a l'espai geoestratègic que va des de l'Adriàtic fins al Caucas, nou teatre de la guerra fresca amb Rússia, en procés d'instal.lació en l'atmosfera internacional, i de la pugna en el repartiment de zones de preferència comercial mitjançant la creació d'estats inviables o simples titelles.

La independència de Kosovo sota protectorat europeu crearà problemes innombrables, més dels que pugui resoldre. El mateix Hashim Thaci, primer ministre a Pristina, va expressar el punt de vista de la majoria dels kosovars quan va declarar: "La identitat de Kosovo no existeix". Els artistes del concurs per buscar bandera al nou país es van inspirar en la vermella i negra amb l'àguila de dos caps, que és l'ensenya d'Albània, país romanitzat que va ser cruïlla i límit de l'avanç turc, de l'expansió eslava i de l'imperialisme italià o soviètic. Les importants minories albaneses que viuen a Macedònia i Montenegro podrien sentir la temptació de ressuscitar la Gran Albània que tan sols va existir sota protectorat nazi el 1943. I darrere del fantasma panalbanès es perfilen les siluetes dels imams adoctrinats a l'Aràbia Saudita que prediquen un nacionalisme islàmic en expansió, de manera que el primer Estat musulmà d'Europa pot ser el preludi del caos. L'islam que va avançar amb les conversions en massa forçades pels turcs retorna amb els petrodòlars.

Protectora tradicional dels eslaus del sud, Rússia dóna suport als serbis en la seva defensa de "la terra sagrada de Kosovo", encara que l'actitud de Moscou està dictada, abans de res, per la voluntat inequívoca i la necessitat geoestratègica de frenar l'avanç de l'OTAN pel seu "estranger pròxim", les repúbliques exsoviètiques al Caucas i a l'Àsia central. El Kremlin no està interessat tant a promoure el separatisme a Geòrgia o a Moldàvia com a aconseguir que aquestes nacions rebutgin l'esquer atlàntic i es quedin en l'òrbita moscovita.

La Unió Europea i els Estats Units propugnen des de fa temps la independència de Kosovo, amb base a la cohesió ètnica, però preserven militarment la unitat fictícia i multiètnica de Bòsnia, negant als serbobosnians la integració a Sèrbia. A canvi, prometen a Belgrad una ràpida negociació amb Brussel.les i s'obliden de recordar que els serbis Karadzic i

Mladic han de ser entregats al tribunal internacional que jutja els crims de guerra comesos en territori iugoslau.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

ELS EUROPEUS que van repudiar la guerra de l'Iraq no tenen escrúpols a patrocinar una independència que trenca la integritat territorial de Sèrbia, no compta amb l'aval de l'ONU i provoca efectes devastadors en l'ordre internacional. El retrocés jurídic és manifest. La seguretat col.lectiva i fins i tot la justícia se sacrifiquen en l'altar de l'equilibri geoestratègic, de les zones d'influència i l'acatament al món islàmic. En lloc d'entendre's amb Rússia i promoure la seva occidentalització, se l'envolta d'un cordó sanitari que la converteix automàticament en un actor irascible que utilitza el petroli com a arma i es regira contra l'avanç indiscriminat de l'OTAN.

Periodista i historiador*