L'entrevista AMB Ángel Nieto, Campió de motociclisme
Ángel Nieto: "El poble m'ha donat mil cops el Príncep d'Astúries"
És el 12+1. Ningú ha corregut tant ni tan bé, però no té el premi que ahir es va entregar a Oviedo.
--Perquè es faci càrrec del tipus d'entrevista: ¿què feia, vostè, a Phillip Island i Kuala Lumpur amb El Pocero
--Perquè es faci càrrec del tipus de resposta: Paco és amic meu des de fa un munt d'anys. Ell sol dir que em tenia a mi quan ell no tenia res per menjar. Però, sí, tenim una amistat meravellosa, de molts anys, i com que ara té el somni, la il.lusió, el projecte de fer un circuit a Madrid, va decidir que el que calia era viure l'ambient de les carreres i va venir a Austràlia i Malàisia per explicar els seus plans als responsables del Mundial i parar tres dies a Phuket per riure una mica i xerrar, xerrar molt.
--A Francisco Hernando li vaig sentir dir que volia que aquest circuit es digués Ángel Nieto.
--Bé, aquest és el seu desig, però el que és important és que el circuit es faci, no que porti el meu nom. Madrid és l'única gran ciutat que no té circuit i aquella afició que hi havia quan teníem el Jarama necessita tornar a tenir un traçat on mostrar la seva passió per les carreres. Sovint, el nom de la cosa no és important, l'important és que es faci.
--Seria una manera d'homenatjar-lo, perquè ja veig que el Príncep d'Astúries no l'hi donaran mai.
--Sempre estic entre els nominats, a les llistes, i al final, no surto mai. No ho sé, la veritat és que em faria molta il.lusió tenir-lo, molta, però començo a pensar que el meu moment ja ha passat. Tant de bo m'equivoqui, però he arribat a pensar que potser sortiré elegit quan no sigui a la llista. Això deu ser impossible, ¿oi? Per sortir t'han de nominar, ¿oi? Bé, ¡tant se val!
--Però, a veure, expliqui-m'ho. Vostè suma més títols mundials que Sito Pons (2), Fernando Alonso (2) i Michael Schumacher (7) junts. Això fan 13, perdó, perdó, 12+1 contra 11.
--Miri, jo em sento molt, però que molt orgullós pel que he fet per la moto i el seu món, per l'esport espanyol i pel motociclisme. I ho vaig fer amb passió, amb il.lusió i, sobretot, amb la màxima professionalitat possible. I ho vaig fer sense esperar res a canvi, perquè, mentre competia, vaig disfrutar com ningú. Així que suposo que amb els meus12+1títols, els meus 46 anys sobre la moto i els meus 90 grans premis que, per cert, Valentino Rossi està a punt d'igualar --em sembla que ja en té 89--, alguna cosa dec haver fet per la moto. Suposo que més d'un granet de sorra he posat en tot l'èxit que ha tingut l'esport espanyol durant tots aquests anys, però, es veu que això no ha sigut suficient per convèncer el jurat. Què hi farem.
--¿Encara l'espera? ¿Li agradaria que l'hi donessin algun dia, encara que fos tard, molt tard?
--Jo ja no espero res, però li diré una cosa. La gent em para pel carrer i em pregunta quan me'l donaran, que per què no me'l donen, que me'l mereixo, que tomba que gira. Jo crec que a la gent l'estranya més que a mi que no me l'hagin donat. És més, jo crec que el poble espanyol ja m'ha concedit mil vegades el Príncep d'Astúries. Jo ja em sento com si ho fos, perquè la gent m'estima i m'ho diu. I amb això ja en tinc prou.
--Vostè va ser durant molts anys, molts, el millor anunci d'Espanya, ¿com ens veien i com ens veuen ara allà fora?
--Jo he estat viatjat durant 40 anys per tot el món, corrent, dirigint equips i pilots i ara de comentarista de TVE. He viatjat en totes les condicions, a infinitat de llocs, he dormit i he menjat en hotels de luxe i en pensions de mala mort. Abans, quan arribaves a un hotel i posaves el passaport a sobre del taulell de la recepció o, fins i tot, en una duana, notaves que et miraven amb certa distància, a vegades, fins i tot amb menyspreu, ¡bah, espanyol! Ni tan sols sabien d'on venies. Ara, ensenyes el passaport a la recepció i es posen ferms, ¡ferms! Perquè ho sàpiga: som l'enveja del món.
--Com, com, expliqui, expliqui...
--Tenim el millor país del món, genial. Variat, divers, diferent. El País Basc no té res a veure amb Galícia, ni amb Andalusia, ni amb Catalunya. Aquesta és la nostra grandesa, la nostra diversitat ens fa grans. Tenim un interior preciós i unes costes, una mica malmeses, això sí, però meravelloses. El sol, espectacular; el menjar, increïble; i un poble que és el que no hi ha. El meu Príncep d'Astúries per mi és el poble espanyol.
Notícies relacionades--¿Li sap greu que cremin retrats del Rei, vostè que el coneix bé?
--No, no, jo no el conec bé. He dialogat amb ell diverses vegades, sí, i li diré que em sembla un ésser encantador per qui tinc un grandíssim respecte. El rei Joan Carles sempre s'ha bolcat amb l'esport espanyol, sempre, fossin els esportistes del racó d'Espanya que fossin. Està fent una tasca fantàstica tant interiorment com exteriorment. No hi entenc de política però sí que sé que la immensa majoria dels 45 milions d'espanyols estan amb ell. Nosaltres, els esportistes, sempre l'hem sentit al nostre costat, sempre.
