"L'amor va ser abans que el sexe"

Després delViatge a la felicitat, ara arriba elViatge a l'amor. Aviat s'embarcarà en el seu tercer viatge, rumb al "poder molecular", però al seu full de ruta ja hi ha anotada una última indagació: "A la caça de les causes de la infelicitat humana". Eduard Punset (Barcelona,1936) continua buscant, cosa que no és cap novetat. Que els seus assajos de ciència es venguin com xurros, cada vegada ho és menys. Alguna cosa, a part del seu cap, sembla que està bullint.

--Els físics van de bòlit per unir les quatre forces que hi ha a l'univers, però s'han oblidat de la cinquena. ¿L'amor és la gravetat de les partí- cules vives?

--És inconcebible que a aquestes altures coneguem l'estructura de l'à- tom, però no la de l'amor, que és la primera manifestació de l'instint de supervivència, mitjançant la fusió amb un altre organisme que hi va haver a la història de l'evolució. Així era fa 3.000 milions d'anys entre bacteris i així és avui al meu veïnat.

--¿Tan antic és l'amor? Deien que era un invent del segle XIX.

--Abans que res el primer bacteri,

desemparat en aquell planeta ardent, es va preguntar: "¿Qui m'ajudarà en la meva degradació física?" I va començar a buscar cèl.lules immunes a l'oxigen, causant de la primera extinció que hi va haver al planeta, i quan en va trobar una li va dir: "¿Et quedes amb mi?" Així vam arribar al que som: una comunitat de cèl.lules en marxa que es van ajuntar amb amor per sobreviure.

--Res a veure amb el que expliquen les pel.lícules.

--L'amor és una contraprestació, un instint de supervivència, no un acte de generositat. El mitocondri enamorat es va unir a les altres parts de la cèl.lula per dur l'energia, mentre les altres s'ocupaven d'altres assumptes. Això va passar milers d'anys abans de la primera diferenciació sexual. Per això, l'amor va ser molt abans que el sexe.

--Vostè sosté que la capacitat d'estimar augmenta amb els anys.

--Absolutament. Si l'amor parteix d'un instint de lluita contra la soledat, el més avi és qui més amor necessita. García Márquez afirma que un envelleix de debò quan deixa d'estimar. Té raó. No se sorprengui si als 90 anys cau fulminantment enamorat.

--¿Els nadons també?

--Els neuròlegs han provat que el

desemparament que sent el nadó a la soledat del bressol transcorre pels mateixos circuits neuronals que el desamor de l'adult, i segons sembla aquest depèn d'aquell. Si en l'entorn maternal no s'aconsegueix generar el sentiment d'autoestima i la curiositat per les coses i les persones, en el futur aquesta criatura viurà el desamor com una tragèdia.

--¿La ciència ens pot ajudar a estimar millor?

--No conec una font de coneixement que generi infelicitat. L'oxitocina que segreguem en el sexe, o la falta de serotonina que es dóna en el primer contacte amorós, són processos similars a una muntanya russa. Segur que la gent s'estima més saber que això és així, abans de preguntar- se tota l'estona què carai li està passant quan s'enamora.

--Si jo li dic a la meva dona que l'estimo pel balanç de vasopressina i oxitocina que corre per la meva sang, s'enfadarà, i amb raó.

--Un dia, la gent veurà que és molt més romàntic, poètic i fascinant constatar que l'amor és un pur instint de supervivència. Cauran rendits davant d'aquest misteri.

--Fa 700 milions d'anys, mascles i femelles ens vam diferenciar, sorgeix el sexe i es munta el sidral.

--Tot té una raó evolutiva. L'home competeix per seduir, per això ens enamorem abans. La dona necessita més temps per mesurar l'impacte d'aquest enamorament, atesa la major inversió que farà. És lògic que ella necessiti una desinhibició emocional més gran que l'home davant el sexe. La monogàmia és un altre avantatge evolutiu. El nadó neix prematur. Per això es diu que l'amor, evolutivament, dura entre 5 i 7 anys. És el temps que necessita la protecció dels pares.

--El romanticisme prefereix preservar això com un misteri.

--El romanticisme afirma que per enamorar-te has de perdre la raó durant un temps. Això no xoca amb el que diu la ciència, que reconeix que l'amor és útil en termes evolutius. Tens més possibilitats de fecundar una parella si vius amb ella un temps que si vas pel món escampant el teu esperma. La consciència pot portar l'homínid a decidir no reproduir-se, i així deixa de perpetuar l'espècie. Perquè això no passi, hi ha l'amor.

Notícies relacionades

Mor l'escriptor i divulgador científic Eduard Punset als 82 anys

Eduard Punset: "Jo no he conegut mai la por"

--Avui la gent s'enamora a través dels xats. Això sí que és una novetat evolutiva.

--Fins fa molt poc, el que et feia triar parella era la simetria, que és la millor garantia de salut que pot oferir un ésser viu. Ens atrau la bellesa perquè significa absència de dolor. Qui s'enamora en un xat, sense veure l'altre, en realitat recorre a la seva imaginació per posar en marxa els mateixos ressorts. És el mateix instint de fusió de fa milions d'anys, però ara va per una xarxa virtual.