La roda // PILAR Rahola

Els Franco i l'escàndol de Meirás

1
Es llegeix en minuts

De la mà de Jordi González i Glòria Serra, he tornat a activar el cabreig. A la seva Noria de Tele 5, van desgranar algunes de les propietats que la família Franco va acumular en la dictadura, i, sense ser un estudi exhaustiu, el reportatge va ser espectacular. La qüestió torna a la palestra gràcies a la reclamació pública que la Xunta fa del pazo de Meirás, i a la bigarrada negativa de Carmen Franco a obrir les portes. Però Meirás només és la punta de l'iceberg d'una fortuna incalculable que va arribar a les seves mans per les múltiples vies de l'extorsió d'una dictadura, des de regals milionaris per favors, passant per palaus comprats i subhastats pel Govern, per acabar en mans de Carmen Polo, fins a les famoses recepcions dels dimarts al Pardo, on ningú arribava sense el regalet al dictador.

Notícies relacionades

Especialment vergonyant és el Canto del Pico, a Torrelodones, residència de l'Exèrcit republicà, lloc on va morir Maura, i negoci milionari dels Franco, en la seva venda als anys vuitanta. I tot això sense oblidar la fuga de documents oficials del Pardo, que va passar a mans de la Fundación Franco, i que suporta acusacions de venda a antiquaris. El global de la fortuna dels Franco no és conegut, ja que els comptes mai han estat auditats, però se'n sap alguna cosa. Que Carmen Polo va disfrutar d'un sou de més de 12 milions de pessetes fins a la seva mort, el 1988, que 50 societats mouen la seva fortuna, i que a la finca de Valdelasfuentes, amb 10 milions de metres quadrats, adquirida pels Franco als 60, s'hi han projectat 4.000 vivendes. És a dir, sent pèssims gestors, alguns de vida alegre i cap dotat per als negocis, els descendents del dictador es permeten una vida de luxe i malbaratament gràcies a la fortuna acumulada.

La vergonya no només afecta la dictadura. Fins als 90 van disfrutar d'estranys privilegis, Hisenda va mirar cap a un altre costat i fins i tot tenien passaport diplomàtic. És a dir, amb la dictadura es van fer multimilionaris. Amb la democràcia, van legitimar el sinistre origen de la seva fortuna. ¿Per què? La pregunta més inquietant és una altra: ¿fins quan?