Un senyoret pobre de Valladolid

Dimarts, de matinada, vaig escoltar per la ràdio que havia mortFrancisco Umbral.Els diaris de l'endemà al matí no portaven la notícia; tan sols els digitals, que --es digui el que es digui-- no semblen diaris. Les reaccions a la mort de l'escriptor es barrejaven amb els comentaris sobre la dimissió deRosa Regàscom a directora de la Biblioteca Nacional. Resbultava curiós l'alineament que es podia observar, segons l'emissora escoltada. En algunes, davant de l'elogi generalitzat, més o menys entusiasta, aUmbral,s'alçava, unànime i devastadora, la crítica despietada aRegàs.En altres, s'acomiadavaUmbralamb una referència freda i marcant distàncies amb rebuscades objeccions, mentre es defensavaRegàsamb breus raons, encara que --tot s'ha de dir-- sense la més petita manifestació d'entusiasme. Ja comença a ser evident que el país està, més que alineat, dividit. Fins i tot per a tot tipus de necrologies. Cosa que significa que la tosquedat d'uns es compensa amb el sectarisme d'altres.

Vaig apagar la ràdio i vaig pensar queUmbral pertany al grup de persones que, sense conèixer-les, t'acompanyen tota la vida. ¿Quin dels seus llibres va ser el primer que vaig llegir? Potser un sobreLarrao sobreLorca,. Després en van venir d'altres: sempre he preferit els seus diaris, cròniques i records, a les seves novel.les, que no són sinó memòries disfressades. En destacoMortal y rosa,que no pots llegir sense estremir-te. ¿Va ser aEl Paíso aDiario 16on vaig llegir les seves primeres columnes, abans que aEl Mundo? Tampoc ho sé. En tot cas, m'han acompanyat de forma més o menys esporàdica, segons les èpoques, al llarg de 30 anys. Obro l'únic llibre seu que ha recalat a la meva casa d'estiu:Los cuadernos de Luís Vives,de 1996. Hi llegeixo, a l'atzar: "Dir que vinc del tronc barroc del castellà és dir-ho tot i no dir res. (...) Però l'origen de la meva insularitat literària s'hauria de buscar no en l'obra sinó en la biografia". Exacte. De fet, sempre ens ha explicat --ha escrit-- la seva vida, quan era un senyoret pobre de Valladolid. El que és gran és que ho ha fet amb tanta força que quedarà per sempre.