L'entrevista amb Fernando Savater, filòsof, escriptor i inveterat polemista
"Al diable no li vendria l'ànima, l'hi regalaria"
El pensador enfila cap al mar així que s'intensifica la calor. A la maleta, lectures de Leibniz i Spinoza. Amb dos assajos publicats aquest any --La vida eterna(Ariel) i la reedició deLos siete pecados capitales(Debate)--, Fernando Savater (Sant Sebastià, 1947) es proposa fundar un partit polític d'àmbit estatal amb dos objectius: la lluita contra ETA i l'oposició al "nacionalisme obligatori".
--¿Vostè és de prestar llibres?
--Com que no es tornen a veure, si són novel.les que ja he llegit, les regalo. El problema és quan es tracta d'exemplars que no es poden aconseguir... Però els llibres s'han fet perquè circulin.
--¿De quin pecat capital coixeja?
--Del que més m'avergonyeixo és de la ira, perquè sóc molt colèric. A la meva edat convindria saber que un no s'ha d'enfadar gaire.
--¿Vendria la seva ànima al diable?
--¡L'hi regalaria! No demanaria res a canvi, si és que així se l'enduia...
--L'enveja, ¿el pecat nacional?
--L'enveja n'és un. Però crec que avui el verdader pecat nacional és l'oportunisme.
--Al juny va fer 60 anys. ¿Com es veu la vida des d'aquesta talaia?
--El dia que els vaig complir, la meva germana em va dir: "Estàs en el millor del pitjor". I crec que és veritat. És com si per fi s'hagués acabat la infància i ara vingués la resta. Procuraré dur-ho amb cert humor, que és com s'ha d'afrontar tot a la vida.
--Va dir: "He sigut un revolucionari sense ira; espero ser un conservador sense vilesa". ¿Ho aconsegueix?
--Esperi's... Tot es pot espatllar en l'últim moment. Aristòtil deia que ningú hauria de parlar de felicitat fins a l'últim dia de la seva vida, quan es pot fer balanç.
--¿Que no havia mort, Déu?
--Déu torna, i és el que miro d'explicar aLa vida eterna. Fruit de la postmodernitat, que ha desactivat el concepte de veritat, i de la mort de les ideologies, que servien de credos substitutius, la religió ha tornat. En alguns casos, amb elements positius d'espiritualitat; en molts altres, amb fanatisme i justificació de terrorismes.
--¿Quina opinió li mereix la polèmica suscitada al voltant de l'assignatura Educació per a la Ciutadania?
--És inconcebible. L'Església ha creat un clima de tensió, i l'han seguit indocumentats. Ja que no existeixen altres vincles --vivim en una fragmentació educativa i autonòmica--, el fet que hi hagi un mínim comú denominador per explicar als joves què significa pertànyer a un país no sembla que sigui el súmmum del totalitarisme.
--O sigui, els professors han de transmetre conceptes morals.
--¡Naturalment! Interpretar una Constitució és explicar conceptes morals compartits. S'ha de ser ignorant per negar-ho.
--Un manual li dispara un dard...
--No ho sabia.
--És el de l'editorial Akal. El text els acusa a vostè i Habermas...
--¡Habermas! Almenys, vaig en bona companyia.
--Els acusa de col.laborar "per establir els pilars" del nou "racisme contemporani".
--Sempre hi ha dements, i això no es pot evitar ni a Educació per a la Ciutadania ni enlloc. Tampoc podem prohibir la química per impedir que els alumnes aprenguin a fer còctels Molotov. Tot i que hi ha sonats, no es pot carregar contra una assignatura que tindrà un temari raonable.
--Una altra parada inevitable: ETA.
--Que el Govern ha ficat la pota és evident. Jo no crec que hagi sigut amb mala intenció, però s'ha equivocat. La concessió fonamental ja estava feta a l'asseure els etarres a la taula a parlar amb ells de tu a tu en el pla polític. ETA ha adquirit una visibilitat com a interlocutor polític de què estava mancada fa tres anys.
--¿Un pronòstic?
--El més lògic seria reafirmar el pacte antiterrorista íntegrament i tornar a donar l'oportunitat que part dels nacionalistes el recolzés. I dir que no hi ha més que això per acabar amb ETA.
--Sembla que el suflé de Ciutadans està baixant.
--Cap partit és un orde mendicant idíl.lic, i és lògic que quan comença a rodar hi hagi enfrontaments. Són crisis de creixement.
--Pretenen formar un partit a escala nacional.
--Els he seguit amb simpatia. Hi ha molta gent a Ja N'hi ha Prou amb interès perquè el projecte prosperi, i estan mantenint reunions per fer que després de l'estiu prengui forma.
Notícies relacionades--¿Vostè no es cansa mai de polemitzar?
--Quan en temps del franquisme em detenien, la meva pobra mare solia dir-me: "A mi les coses que dius em semblen bé. Però, fill, ¿per què sempre tu?". Cadascun tenim la nostra gràcia o desgràcia, i a aquesta edat ja és difícil que canviï.
