Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs

Darrere les cares i les veus

1
Es llegeix en minuts

Ala revistaAder, de l'Associació de Malalts del Ronyó, llegeixo una entrevista ambToni Soler.La primera pregunta és clau: "¿Què fa una persona seriosa com tu, un historiador, ficat en tot això de l'humor?". Molta gent sap queToni Solerestà al capdavant dePolònia, el gran programa televisiu d'èxit, però poca gent deu saber que és llicenciat en Història.

És inevitable que la immensa majoria d'espectadors que segueixen fidelment a través de la ràdio o de la televisió els programes deToni Soler, Albert Om, Carles Capdevilai altres figures que s'han fet populars, els vegin només com a personatgesmediàtics--¡maleïda paraula!--. I amb aquesta etiqueta, que tendeix a superficialitzar la gent, es tapa una part fonamental d'aquestes persones.

Jo tinc un gran respecte per alguns d'aquests personatgespopularsperquè he tingut l'oportunitat de tractar-los abans que fossin tan àmpliament coneguts. Hi ha gent que ignora que, a més a més, són uns excel.lents escriptors. Ho vaig descobrir quanCapdevilaiOmhavien de publicar els seus primers llibres a La Campana. Eren uns textos intel.ligents i ben acabats. I encara no eren conegudes ni les seves cares ni les seves veus. També l'historiadorToni Solersap què és fer un llibre. I va fer periodisme polític a la premsa.

Jo no sé, francament, com són capaços de fer un programa tan difícil comPolònia. En l'entrevista que he citat,Solersubratlla que hi ha poc marge per preparar cada programa, perquè l'actualitat hi ha de ser present. I transformar en "productes acabats" una quinzena d'idees demana una planificació molt rigorosa.

I aquí és on vull fer l'elogi dels guionistes, els dePolòniai també en general. És una especialitat professional de la qual depèn en bona part l'èxit d'un programa i d'una pel.lícula. Més enllà del contingut --alguna vegada poden creure que és poc afortunat--, els guionistes d'escenes curtes són els creadors de l'estructura i el ritme. Són els que fan que una idea funcioni.

Notícies relacionades

Toni Solerdiu una cosa molt interessant: "El sentit de l'humor de la classe política està molt per damunt de la mitjana del país. Avui dia, en aquest país, és més difícil riure's del feminisme, del Barça, de La Caixa o del col.lectiu gai que riure's de qualsevol polític".

I és que els polítics saben per ofici, encara que no els agradi, que han de respectar la llibertat d'opinió i de sàtira.