Anar al contingut

Petit observatori // JOSEP MARIA Espinàs

Darrere les cares i les veus

JOSEP MARIA / Espinàs

Ala revista Ader, de l'Associació de Malalts del Ronyó, llegeixo una entrevista amb Toni Soler. La primera pregunta és clau: "¿Què fa una persona seriosa com tu, un historiador, ficat en tot això de l'humor?". Molta gent sap que Toni Soler està al capdavant de Polònia, el gran programa televisiu d'èxit, però poca gent deu saber que és llicenciat en Història.

És inevitable que la immensa majoria d'espectadors que segueixen fidelment a través de la ràdio o de la televisió els programes de Toni Soler, Albert Om, Carles Capdevila i altres figures que s'han fet populars, els vegin només com a personatges mediàtics --¡maleïda paraula!--. I amb aquesta etiqueta, que tendeix a superficialitzar la gent, es tapa una part fonamental d'aquestes persones.

Jo tinc un gran respecte per alguns d'aquests personatges populars perquè he tingut l'oportunitat de tractar-los abans que fossin tan àmpliament coneguts. Hi ha gent que ignora que, a més a més, són uns excel.lents escriptors. Ho vaig descobrir quan Capdevila i Om havien de publicar els seus primers llibres a La Campana. Eren uns textos intel.ligents i ben acabats. I encara no eren conegudes ni les seves cares ni les seves veus. També l'historiador Toni Soler sap què és fer un llibre. I va fer periodisme polític a la premsa.

Jo no sé, francament, com són capaços de fer un programa tan difícil com Polònia. En l'entrevista que he citat, Soler subratlla que hi ha poc marge per preparar cada programa, perquè l'actualitat hi ha de ser present. I transformar en "productes acabats" una quinzena d'idees demana una planificació molt rigorosa.

I aquí és on vull fer l'elogi dels guionistes, els de Polònia i també en general. És una especialitat professional de la qual depèn en bona part l'èxit d'un programa i d'una pel.lícula. Més enllà del contingut --alguna vegada poden creure que és poc afortunat--, els guionistes d'escenes curtes són els creadors de l'estructura i el ritme. Són els que fan que una idea funcioni.

Toni Soler diu una cosa molt interessant: "El sentit de l'humor de la classe política està molt per damunt de la mitjana del país. Avui dia, en aquest país, és més difícil riure's del feminisme, del Barça, de La Caixa o del col.lectiu gai que riure's de qualsevol polític".

I és que els polítics saben per ofici, encara que no els agradi, que han de respectar la llibertat d'opinió i de sàtira.