El Maig del 68 ha ressuscitat

Han passat 39 anys, però el Maig del 68 està viu. No seria motiu de debat, si no, a la campanya electoral a França:Nicolas Sarkozyvol enterrar el que en queda del seu esperit iSégolène Royaldefensa les conquistes socials que es van aconseguir. Ha estat una resurrecció inesperada, que no podia ser en un altre mes.

Al candidat conservador segurament li fa mal el Maig dels joves somiadors que van intentar convertir en programa polític les utopies. A uns els fa mal un queixal i a uns altres els fan mal les idees d'altri. És un problema que no es resol amb l'extracció. ASarkozyse li nota a la cara que el seu mal ve de lluny i segurament s'agreuja quan cau del calendari el full de l'abril.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ningú fins al moment s'havia atrevit a condemnar tan rotundament un procés que va voler posar imaginació allà on hi havia burocràcia. Potser en un segle pròxim aquells objectius es cobriran. Es descobriran les platges que hi ha sota de les llambordes; la humanitat serà realista i escollirà l'impossible; tots els marxistes seran de la ten- dència grouchista, i es despenalitzarà el robatori de la felicitat que els mercaders van comprar als avantpassats del segle XX. S'haurà complert la màxima que diu que "la barricada tanca el carrer, però obre la vida".

Per si de cas, ningú s'havia atrevit fins ara a condemnar el Maig del 68 en bloc. No es van complir els somnis del joveDaniel Cohn- Benditi els seus seguidors, però el món es va fer menys autoritari, i es van aconseguir millores socials que, d'una altra manera, s'haurien fet esperar més. La joventut contestatària no va canviar el món, però el mateix poder conservador, com a autodefensa, va impulsar millores que ja era hora que s'afrontessin.