Menjar pels ulls

El tòpic que el menjar entra pels ulls s'ha revelat més conflictiu en la societat moderna del que en un principi podia semblar. La publicitat de determinats productes d'alta aportació calòrica, com l'hamburguesaXXLde la companyia Burger King, dirigida especialment al públic adolescent, ha desfermat la polèmica sobre si aquesta mena de campanyes comercials s'hauria de regular.

Els que defensen el control rigorós de la publicitat d'aquests productes subratllen el fort augment de l'obesitat en la població infantil, del qual deriven seriosos problemes sanitaris. Segons aquesta teoria, a la qual s'ha apuntat la ministra espanyola de Sanitat, Elena Salgado, els menors estarien indefensos davant del bombardeig d'espots que els fan entrarpels ulls, és a dir, a través de la televisió, els productes de grans firmes del sector de l'alimentació. Els anuncis televisats serien el vehicle per estendre uns hàbits malsans de menjar, en què proliferen menjars ràpids, brioxos, dolços i llaminadures.

Notícies relacionades

Formar en digitalització

Batudes, ràbia i resistència

A l'altra banda hi ha aquells que invoquen la llibertat d'expressió i defensen el dret que tenen les empreses de publicitar uns productes que han passat tots els controls alimentaris establerts per la llei. Al cap i a la fi, diuen, Burger King posa en el mercat una hamburguesa amb totes les garanties.

El problema és que hi ha hamburgueses gegants l'aportació calòrica de les quals equival a la de set ous ferrats. La publicitat no té l'obligació de donar aquesta dada. Però els que tenen l'obligació de preocupar-se de l'alimentació dels menors l'haurien de saber. En primer lloc, els pares, però també els responsables dels menjadors escolars.