Plutó, degradat de déu a nan

La Unió Internacional d'Astronomia (UIA) va decidir el mes d'agost passat adoptar una nova classificació dels planetes que relega Plutó (que pren el seu nom del déu romà dels inferns) a una nova classe de planetes nans. D'ara endavant, la llista dels planetes del sistema solar es queda només amb vuit, i es para en Neptú. El que sembla una decisió acadèmica ha arribat a les notícies dels diaris de tot el món. I és que els planetes potser ja no decideixen el nostre destí, com proposaven els astròlegs, però són una cosa important per a nosaltres. Han estat la font d'algunes de les idees més importants de la nostra cultura, i ho continuaran sent en el futur.

Si algú vol saber de què va la ciència de la qual parlem, per bé o per mal, tan sovint, només cal fer un experiment tan senzill i apassionant alhora. Una nit clara, sense núvols ni lluna, lluny de les llums de les ciutats, i deixant enrere les presses, ens posem tan còmodes i relaxats com puguem mirant al cel. Si hem escollit bé el lloc i el dia, veurem un dels espectacles més fascinants dels que podem gaudir en la nostra vida. Quan la vista s'hi acostuma, el cel s'omple d'estrelles en nombre incomptable i d'intensitat irregular que s'agrupen en formes capritxoses.

Podem traslladar-nos amb la imaginació a aquells individus que vivien fa 10.000 anys, en una època en què les societats humanes anaven esdevenint més complexes i naixia la cultura. Si pensem que l'aparició cada any d'una estrella determinada anunciava, per exemple, la vinguda de la primavera o l'arribada de l'època de les pluges, podem entendre que els nostres avantpassats pensessin que al cel hi havia missatges en què estava escrit el nostre destí. La fascinació per les estrelles i la curiositat per entendre el moviment dels astres és una de les forces que han dirigit la ciència al llarg de la seva història.

ENTRE EL Sastres que veiem al cel n'hi ha un petit grup que es comporta d'una manera diferent. Sobre la base immutable del cel hi ha unes estrelles que s'hi passegen d'una manera particular. Aquests astres es van anomenarplanetes(que vol dirvagabunds), i se'ls ha atribuït un missatge diví que ha portat que actualment encara els anomenem segons els déus romans.

Fins al Renaixement n'hi havia cinc: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Explicar els complicats moviments que fan al cel no era fàcil, i ja els grecs es van adonar que hi havia dues maneres d'explicar-los: posant el sol al centre del sistema o posant-hi la Terra, fet que era més coherent amb una visió que posa la nostra espècie al centre de tot. Aquesta va ser la teoria acceptada durant segles. Però al Renaixement es van posar en qüestió moltes idees, i un dels fundadors de la ciència moderna,Galileu Galilei,va fer un moviment que va revolucionar la nostra visió del món. Va dirigir el telescopi, que fins aleshores s'havia fet servir per mirar lluny a la Terra, cap al cel i les estrelles. Entre altres coses, va descobrir que Júpiter té un petit sistema solar format per alguns satèl.lits que giren al voltant seu. Aquest fet el va acabar de convèncer que el sistema que posa el sol al centre del sistema solar és el més coherent. L'estudi dels planetes ens treia fora del centre de l'Univers, i ja sabem els conflictes que això va plantejar, en particular aGalileu.

Poc després es van descobrir les lleis de la gravetat deNewton,que permeten entendre al mateix temps per què cauen els objectes a la Terra i com giren els planetes al voltant del Sol. Al segle XVIII es va descobrir un nou planeta, que es va anomenar Urà. De les observacions de com gira Urà es va deduir, aplicant les lleis deNewton,que calia suposar que més lluny hi havia un altre planeta. El 1850 es va trobar allà on s'esperava, i es va batejar com a Neptú. Finalment, el 1930 es va descobrir Plutó, que ja es va veure que era un planeta estrany. És més petit que els altres i també té una òrbita diferent dels altres vuit. Quan més tard hem anat trobant-ne altres, calia decidir si els posàvem a tots a la llista o si aquesta es deixava tancada i es creava una nova classe de planetes nans, on s'inclouria Plutó. Aquesta va ser la decisió de la Unió Astronòmica Internacional.

PERÒ EL maig d'aquest any sortia a la revistaNatureun article que ens revela que podem esperar novetats importants dels planetes en un futur no gaire llunyà. Gràcies als nous telescopis a terra i a l'espai i a noves tècniques d'exploració, fa 20 anys que anem trobant estrelles que tenen planetes al seu voltant. En aquests moments en coneixem uns 200, cosa que ens indica que l'existència de planetes és relativament comuna en estrelles semblants al nostre sol. Aquests planetes fins ara eren grans com Júpiter, però l'article descriu el descobriment d'una estrella, HD69830, que està a uns 40 anys llum de nosaltres i que sembla tenir planetes com Neptú i potser altres de rocosos com la

Notícies relacionades

El Nord-oest es vertebra

Compromís amb el Nord-oest

Terra.

La recerca per buscar noves estrelles amb planetes continua, i potser ens podrà donar algun dia la resposta a una de les preguntes més importants que ens queden per respondre: saber si estem sols a l'Univers. 40 anys llum és molt lluny, però potser podria permetre almenys un intercanvi de senyals. Viatjar ja és una altra cosa, tenint en compte que de moment no podríem anar a HD69830 en menys de quatre o cinc segles. ¡Però mai se sap! En qualsevol cas, els planetes continuaran influint sobre nosaltres d'una manera o d'una altra.