L’art contemporani vist pel cine

¿Què podeu fer avui, 25 de novembre, a Barcelona?

El Festival Dart ofereix una vintena de documentals artístics

¿Què podeu fer avui, 25 de novembre, a Barcelona?

DART FESTIVAL

Aquests dies, l’art és protagonista a la ciutat amb diversos esdeveniments que el destaquen com una de les activitats humanes més importants. Un d’ells és el Dart Festival, un certamen cinematogràfic en què es podran veure 25 films, estrenes al nostre país, sobre l’art, la fotografia, l’arquitectura i el disseny, sobretot en els Cinemes Girona, però també a CaixaForum i una sessió al MACBA, i des d’aquest any també a Madrid, asi com visionaments online a través de la plataforma Filmin.

La competició

En la secció competitiva trobem tres títols nacionals. El primer és Everyone wants to be the next Weismann, d’Alberto Triano, un documental dramatitzat sobre la figura del col·leccionista d’art contemporani Martín Solo. Aquest apassionat de l’art obre el seu museu privat al públic per mostrar una retrospectiva del seu últim descobriment, Mu Pan, un artista taiwanès establert a Brooklyn, però el veritable objectiu de la pel·lícula és retratar el mateix Martín Solo. Esther Ferrer, Threads of Time, de Josu Rekalde, segueix els passos d’Esther Ferrer, una de les grans performers espanyoles. La cinta és a mig camí del documental i laperformance i utilitza elements i tècniques cinematogràfiques, així com a animació i de creació pròpia. Finalment, Jaume Plensa, ¿pots sentir-me? és un documental de Pedro Ballesteros que se submergeix en l’obra i personalitat del famós escultor convidant l’espectador a viatjar pel món coneixent la seva obra.

La secció internacional consta de quatre pel·lícules. La primera és la italiana La rivoluzione siamo noi (Art in Italy/1967/1977). Pren com a excusa l’obra homònima per explicar el canvi social que es va produir a Itàlia en aquella època, quan l’art vivia un moment de glòria internacional amb moviments com l’Art Povera i la Transvanguardia. La segona opció és la nord-americana Beijing Spring, que se centra en la personalitat de l’artista Ai Weiwei, que en els anys 70, juntament amb altres creadors autodidactes, van desafiar la propaganda política xinesa mostrant un nou art que defensava l’individualisme i la lliure expressió i va denunciar la inhumanitat de la Revolució Cultural. Van ser reprimits per les autoritats, però el jove cineasta Chi Xiaoning ho va gravar tot.

La coproducció Polònia-Israel High maintenance: The life and work of Dani Karavan presenta aquest artista israelià recentment mort que defensava que l’art és política. Es va fer famós per transformar l’espai públic amb instal·lacions monumentals. El film explica com veu que el seu cos es va debilitant mentre lluita per continuar creant amb la passió del primer dia. Finalment, The White Cube (Holanda-Bèlgica) es pregunta si la classe treballadora es pot beneficiar de l’art, en lloc de ser-ne víctima a través de la gentrificació. L’artista visual Renzo Martens fa un experiment social en una plantació del Congo on crea un centre d’art i ensenya la població a fer escultures per després exposar-les a la Tate Modern de Londres i amb els diners recomprar les terres expropiades a la població.

L’apartat Mostra

En l’apartat Mostra coneixerem més detalls d’una artista contemporània de primera fila a Homecoming: Marina Abramovic and her children. En aquest documental, Marina Abramovic, torna al seu Belgrad natal després de gairebé 40 anys d’absència per inaugurar l’exposició The Cleaner. Allà se sent més fràgil que mai a causa del seu passat, que recorda amb una certa amargor. El pare del conceptualisme és retratat a Marcel Duchamp: Art of the possible, que revela el canvi de paradigma de l’art al segle XX mitjançant les seves obres radicals i enigmàtiques, que van desafiar l’establert i van marcar el camí de les noves generacions. La sueca Hilma af Klint és la protagonista de Beyond the visible. Aquesta pionera es va inspirar en la ciència moderna i la riquesa del món natural, per pintar unes acolorides, sensuals i estranyes obres sense precedents que donarien pas a l’art abstracte.

De Finlàndia arriba Aalto, que repassa la vida i l’obra d’un dels grans arquitectes moderns, Alvar Aalto. La cinta explica la seva història d’amor amb la seva dona, l’arquitecta Aino Aalto, i fa un recorregut per alguns dels seus projectes més emblemàtics a tot el món: des de bonics edificis a Finlàndia a una biblioteca a Rússia, passant per la casa privada d’un col·leccionista d’art a París o una residència d’estudiants en el MIT de Massachusetts. Finalment, Sergio Larraín, el instante eterno és la pel·lícula inaugural, una producció xilena que retrata l’enigmàtica figura del primer fotògraf llatinoamericà que es va unir a l’agència Magnum a partir de fotografies, testimonis, textos filosòfics i cartes.

Sessions especials i curtmetratges

La secció especial es comença ocupant de Beuys al documental homònim sobre aquest iconoclàstic i revolucionari artista de la performance i escultor alemany. Una de les seves característiques consisteix a mostrar la consciència social que hi ha darrere de la seva obra. El següent protagonista és David Wojnarowicz a Fuck you faggot fucker (l’única sessió al MACBA). Els seus treballs van tenir una gran influència en la lluita pels drets dels homosexuals al Nova York de la crisi de la sida. El film és un collage compost pels seus quadros, fotos, pel·lícules, missatges i converses gravades amb amics i familiars. Finalment, Street heroines, d’Alexandra Henry és el primer documental que explora el valor i la creativitat de les dones artistes de carrer, explicant la seva missió creativa i els seus esforços per superar el sexisme per mitjà de l’art. Per això se centra en les experiències personals de tres artistes llatines emergents de les ciutats de Nova York, Ciutat de Mèxic i São Paulo en una subcultura dominada per homes.

Finalment, la secció de curtmetratges consta de vuit títols dedicats a la dansa a la nostra ciutat després de la pandèmia (Moving Barcelona), els quadros de la pintora dominicana Firelei Báez (An open horizon (or) the stillness of a wound), el retrat de l’escultor Michael Rakowitz (Haunting the west) i la seva crítica de la colonització actual, així com Shānzhài Screens, sobre la transformació de la pràctica artística i les tecnologies a partir de les tendències detectades als mercats de Shenzhen i els seus artistes o l’experiment visual Los Irascibles: por segunda vez.

També es projecta Omelia Contadina, d’Alice Rohrwacher (Lazzaro feliz) i el fotògraf JR (Cares i llocs), en la qual se celebra un ritu funerari en memòria de la desaparició de l’agricultura camperola, The School of Narrative Dance, Naples, de Domenico Palma, versa sobre aquest projecte fundat per Marinella Senatore, artista puntera de la performance italiana i Ella i jo, sobre la conversa telefònica entre una pintora barcelonina i la seva filla, que ha iniciat una nova etapa a Atenes, on pinta i viu. Una mica més de dues setmanes per descobrir l’enorme importància de l’art en la societat actual.

Notícies relacionades

Dart. Festival de Cine Documental sobre Art Contemporani.

¿On?  la seu principal són els Cinemes Girona (Girona, 175).

¿Quan?  a diferents hores fins al 12 de desembre.

Preu:  segons la sessió. Hi ha abonaments per a totes les projeccions o de cap de setmana.

Més informació:  Dart Festival.