‘Rock Party’: una festa en un teatre o a l’aire lliure

Que aixequi el braç qui pensi que els nostres nens no sempre escolten la música que ens agradaria. Més d’un en algun moment comença a cantar reggaetons o altres ritmes que a nosaltres ens poden semblar de mal gust. Però perquè adorin un gènere musical abans l’han de conèixer i, per a això, els responsables de l’Eixample Teatre van decidir crear un espectacle a la seva mida que suposa un recorregut per la seva història des dels inicis a l’actualitat: Rock Party. És una autèntica festa per a nens, que acaben convertint-se en petits rockers, i que també disfruten els adults. I durant les pròximes setmanes podem escollir entre veure’l en un teatre, l’Eixample Teatre (els diumenges, avui i els dies 10 i 24 de setembre) o en una carpa a l’aire lliure al Poble Espanyol (cada dissabte de setembre).

L’equip és el mateix d’altres espectacles similars marca de la casa com el recent Sing Fight Fiesta o Como una canción de los 80. Albert Doz s’ha encarregat d’escriure’l i dirigir-lo, els actors són part de l’elenc dels dos musicals, Lluna Pindado i Iker Moreno, i hi ha un altre element que també s’agraeix, la participació d’una banda formidable, Musix BCN. Res de música pregravada, ¡visca la música en directe! Les diferències principals són que aquest muntatge és en català i que té una funció didàctica, no té una trama, sinó que és un petit repàs de la història del rock.

Significat i influències del rock & roll

L’escenari no té gaire secret, el grup al fons, uns llums de colors que van acompanyant les evolucions dels actors i unes boles de discoteca penjant. Ella porta un vestit vermell amb tires negres mentre que ell va amb una americana brillant i fan la seva aparició cantant l’enganxós Everybody needs somebody to love que van popularitzar els Blues Brothers. Per començar, ens expliquen d’on venen les paraules ‘rock’ i ‘roll’. La Lluna és més seriosa, com la professora de la classe, però l’Iker s’anima amb facilitat i provoca les rialles del públic (i, de vegades, de la seva companya). Alguns dels espectadors segueixen les seves bogeries per les xarxes socials i ja saben a què s’han d’atenir.

Per començar ens il·lustren sobre les influències que van ajudar a conformar aquest gènere: la música africana (amb The lion sleeps tonight), el folk (amb Old McDonald had a farm, ens sonarà més si recordem la seva versió en castellà, En la granja de Pepito), el gòspel (representat pel popular Oh Happy Day) i el jazz, per mitjà del Summertime que va compondre George Gershwin per a Porgy and Bess en una versió clàssica i una altra de més animada. En aquest tram inicial ja ens adonem que no ens deixaran quedar-nos quiets a la butaca i haurem d’acompanyar-los cantant, fent els sons dels animals, movent els braços o fent petar els dits.

Elvis, Beatles, Bob Marley i Michael Jackson

Ens expliquen els instruments que formen part d’una banda de rock, els avenços tècnics que van facilitar-ne el naixement, l’auge dels tocadiscs, la fama dels cantants i les fans. Viatgem als anys 50 i l’Iker es posa unes ulleres negres per personificar Elvis Presley i, junts, canten i ballen el Jailhouse rock, El rock de la presó. De la dècada dels 60 destaquen els Beatles  i el seu imitadíssim look mentre interpreten Twist and shout, en què farem els cors i ens faran moure el cap d’esquerra a dreta com si fóssim els ninots que es pengen al cotxe.

Notícies relacionades

On neix el Llobregat

Un passeig entre parades i propostes atractives

En els 70 viatjarem a Jamaica per conèixer els rastafaris (Iker amb una perruca amb rastes) i escoltar-los versionar el Three little birds de Bob Marley. La dècada dels 80 és la del pop-rock i els sintetitzadors, però sobretot de Michael Jackson i ens demostren, en quatre senzills passos, que no és tan difícil fer la coreografia de Thriller. És un dels moments estel·lars del muntatge, en què val la pena girar-se per veure com es mou la resta de la platea. I són els millors anys de les discoteques, una bola gegant baixa del sostre i ens obsequien amb un medley de temes (directament extret de Como una canción de los 80) que van des del Bailando  d’Alaska i Los Pegamoides al Girls just want to have fun de Cindy Lauper passant per Another one bites the dust de Queen o el Like a prayer de Madonna.

El rock català i un ‘medley’ final

Dels 90 destaquen que el rock català també té el seu raconet amb una selecció de temes de Sopa de Cabra, Els Pets i Sau. Abans d’acomiadar-se, els actors ens regalen un altre popurri d’animats grans èxits com Walking on sunshine de Katrina & The Waves o el Despacito, d’Enrique Iglesias. Per cert, que semblen intentar esquivar les paraulotes i, quan canten Sufre mamón dels Homes G, substitueixen l’última paraula per un ¡piiiip! Una hora que es fa curta en què hem après detalls sobre la música, ballat, cantat, rigut i viscut una divertida festa de rock en família i hem propiciat que els petits acabin fent el signe de les banyes amb les mans.