El millor cine barceloní arriba als barris

La ciutat de Barcelona és un dels principals centres creatius cinematogràfics amb unes quantes productores que s’esforcen per a, malgrat les circumstàncies adverses, continuar rodant films de qualitat bé sigui aquí o en paisatges llunyans. La collita d’aquest últim any ha sigut escassa a causa dels motius que tots coneixem, però ha ofert un grapat de grans títols que val la pena descobrir. D’això s’ocupa regularment Pantalla Barcelona, un cicle organitzat per Barcelona Film Commission que ofereix les millors pel·lícules produïdes o rodades aquí, i que pot veure’s gratuïtament (amb reserva prèvia) als centres cívics de la ciutat. Aquesta sisena edició se celebra fins al 23 de juliol i la seva principal particularitat consisteix que serà a l’aire lliure en places i espais pròxims als centres de Can Basté, Pati Llimona, Can Clariana Cultural, Casa Groga, Ateneu Fort Pienc, Zona Nord, Vil·la Florida, la Sedeta, Cotxeres de Sants, Josep Maria Trias i Peitx i Auditori Sant Martí. Comença la sessió.

L’univers de Lluís Danés

Una de les programades és la gran guanyadora dels premis Gaudí, La vampira de Barcelona, que va obtenir cinc estatuetes, entre les quals la de millor pel·lícula, a més de ser la més votada pel públic al festival de Sitges. És l’adaptació d’un succés real que va tenir lloc el 1912, que ha firmat Lluís Danés (‘Llach: la revolta permanent’; ‘Laia’) amb un impressionant repartiment de grans actors catalans: Roger Casamajor, Bruna Cusí, Nora Navas, Mario Gas, Sergi López, Francesc Orella, Núria Prims, Anna Alarcón o Pablo Derqui. El film segueix els passos de Sebastià Comas, un periodista que està investigant la misteriosa desaparició de nens a la ciutat. La policia atura una dona pobra com a sospitosa i la premsa l’etiqueta com «la vampira del Raval», però el reporter no acaba de creure’s la versió oficial i continua amb les seves indagacions, encara que la seva vida pugui córrer perill.

Si la història resulta interessant no ho és menys com l’ha portat a terme Lluís Danés traslladant-la al seu meravellós univers. La pel·lícula recorre al blanc i negre tot i que hi ha algun detall de color vermell (com a La llista de Schindler) i les escenes que transcorren al prostíbul són a tot color. Per si no fos prou, li ha donat una textura gairebé teatral amb aires expressionistes i utilitzant deliciosos elements fantàstics i miniatures a l’estil Wes Anderson. Visualment és una autèntica delícia atapeïda de solucions enginyoses i originals per suplir la carència de pressupost.

Ella es casa... sola

Un altre dels films més celebrats de l’any és La boda de Rosa, una comèdia dramàtica dirigida per Icíar Bollaín i protagonitzada per Candela Peña, Sergi López, Nathalie Poza, Ramón Barea i la jove Paula Usero (‘Velvet Collection’, ‘Amar es para siempre’). Va obtenir, entre d’altres, els premis a la millor comèdia en els Feroz, millor actriu en els Gaudí i millor secundària (Poza) i cançó (Rozalén) en els Goya. La protagonista, Rosa, és una dona que està tot el dia ocupada. Treballa en el departament de vestuari d’una productora audiovisual, s’encarrega dels seus nebots i cuida el gat d’una amiga, tots li exigeixen la seva ajuda i ella mai sap dir que no. Arriba al límit quan el seu pare viudo li diu que s’instal·larà a casa seva i decideix refugiar-se al taller que portava la seva mare a Benicàssim. Allà prendrà una decisió important: casar-se... amb si mateixa.

És una pel·lícula aparentment lleugera que amaga múltiples càrregues de profunditat. Tots coneixem alguna Rosa, aquesta dona que es desviu pels altres i que no té temps per a si mateixa. Una superheroïna de la vida real que un dia diu ja n’hi ha prou. La seva intenció amb aquest gest és comprometre’s amb ella mateixa a respectar-se, estimar-se i valorar-se. I també que els altres la valorin, la deixin parlar i l’escoltin, ja que el seu entorn és bastant egoista. El film està rodat a València i alguns dels actors parlen en català, tot i que la major part és en castellà. Tot i que tracta un tema dramàtic és molt irònica i provoca més rialles que moltes presumptes comèdies que utilitza per denunciar, posant-hi bona cara, la situació de la protagonista.

Una altra perspectiva del ‘bullying’

Una mica més desapercebuda va passar ‘Uno para todos’, la nova cinta del director navarrès David Ilundáin, autor de B, la pel·lícula (2015), que era l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral de Jordi Casanovas en què desgranava el duel entre el jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz, i l’extresorer del Partit Popular, Luis Bárcenas, sobre el finançament il·legal d’aquesta formació. Aquest treball té un to molt diferent, de drama costumista amb una mica d’humor, i està protagonitzat per David Verdaguer (10.000 km, Estiu 1993) i Patricia López Arnáiz (recent guanyadora del Goya per Ane).

L’actor català interpreta Aleix, un professor suplent de primària contractat per substituir per uns mesos una mestra embarassada en un poble d’Aragó. Portarà la classe de sisè, on hi ha un nen absent ja que pateix un limfoma. S’interessarà pel seu estat i l’ajudarà a reintegrar-se al grup, tot i que no li resultarà fàcil. En aquesta tasca tindrà un paper molt important una professora domiciliària que col·labora amb ell i amb qui el principiant tindrà molta química. Malgrat el que pugui semblar no és la típica pel·lícula sobre la superació d’una malaltia, ja que, en el fons, és una intel·ligent i original aproximació al tema de l’assetjament escolar explicat d’una manera totalment innovadora i sorprenent.

Viatge iniciàtic al Senegal

Un camí similar és el que ha seguit la realitzadora catalana Neus Ballús, que va sorprendre i va obtenir múltiples premis amb el seu debut, el documentalLa plaga, i que es va passar a la ficció amb El viaje de Marta (Staff only), un drama ambientat al Senegal que protagonitzen la debutant Elena Andrada, Sergi López, Ian Samsó i els africans Diomaye Augustin Ngom i Madeleine C. Ndong. El film se centra en una adolescent que viatja de vacances al país africà amb el seu germà petit i el seu pare, que regenta una agència de viatges i ha de tancar un negoci allà. Durant l’estada tindrà una relació amb el jove senegalès que està filmant el seu viatge i coneixerà els problemes d’una noia que treballa a l’hotel.

És una pel·lícula iniciàtica a mig camí entre el documental i la ficció que intenta mostrar el difícil pas de l’adolescència a la maduresa d’una noia. Està rodada amb actors que treballen d’una manera molt natural i espontània, cosa que dona molta frescor al film. Destaca el retrat de la gent senegalesa que, malgrat la seva condició humil, intenten viure amb la màxima alegria possible. Com a contrast, ironitza sobre les activitats dels turistes del ‘resort’, algunes d’elles una mica ridícules. Mostra molt bé l’evolució de la noia, que és una quan comença la pel·lícula i una altra de molt diferent al final. 

Un suïcidi inexplicable... ¿o no?

Finalment, també es projecta ‘Litus’, del director català Dani de la Orden, que s’ha anat guanyant un prestigi en el terreny de la comèdia amb films com Barcelona nit d’estiu (i d’hivern), El pregón o El mejor verano de mi vida i la recent Loco por ella. ‘Litus’, basada en una obra teatral de Marta Buchaca (també escriptora de ‘Solo una vez’, acabada d’estrenar) suposa un petit gir en la filmografia del realitzador, perquè, tot i que té algunes situacions de comèdia negra és, en realitat, un drama generacional.

Notícies relacionades

On neix el Llobregat

Un passeig entre parades i propostes atractives

La trama parteix d’una premissa similar a la de Reencuentro, és una reunió d’amics en homenatge a Litus, un company que ha mort. El noi s’ha suïcidat i ningú entén per què. El seu germà acudeix a la cita i els explica que els entregarà unes cartes personalitzades que va escriure abans de morir. El film basa la seva força en el text i la compenetració entre els seus excel·lents actors: Quim Gutiérrez, Álex García, Belén Costa, Adrián Lastra, Miquel Fernández i Marta Nieto. Cinc mostres que, malgrat els múltiples inconvenients, la producció catalana continua molt viva.