Una aventura pirata en un edifici històric

Els pirates van ser uns bandits marins que el temps i les arts, sobretot el cine, es van encarregar d’endolcir convertint-los en herois romàntics tot i que la realitat fos molt diferent. Segles després encara continuen mantenint el seu atractiu per a les noves generacions i són els principals protagonistes d’una visita en forma d’aventura, jocs i experiència interactiva que pot viure’s al flamant castell de Castelldefels, que ha sigut restaurat recentment i que va inaugurar la setmana passada, aquesta activitat familiar.

Després de travessar la porta principal ens espera una petita pujada fins a arribar a l’entrada. Allà ens donaran una audioguia disponible en castellà, català, anglès i francès que podem penjar-nos del coll, també podem connectar uns auriculars (que valen un euro si no els portem de casa). El personal de recepció i els guies, tots molt amables, ens indicaran el recorregut a seguir. Ens trobem al pati d’armes, que data del segle X, i ens expliquen algunes curiositats del lloc on ens trobem i la funció del castell, protegir els veïns del poble de les invasions dels pirates. En diversos plafons ens aniran explicant parts de la seva història començant pels corsaris més famosos de l’època.

En un barco pirata

Entrem a Piratia on, mentre escoltem els motius històrics pels quals van aparèixer (una època de fràgil equilibri en el poder en què els estats, sobretot l’imperi otomà, els consentien per aturar els barcos enemics) es projecten diversos dibuixos a terra enmig de la foscor. Al finalitzar, hi ha una llum tènue i ens projecten unes imatges mentre descobrim que, si fem uns passos endavant, ens trobem a la popa d’un barco que s’allunya del port. El terra tremola suaument i la veu d’un pirata, Otxalí, ens adverteix que hem salpat del port d’Alger i hem entrat a formar part de la tripulació com a grumets.

Travessarem una porta a mà dreta que representa el celler, ple de barrils, vasos, cordes o baguls mentre les imatges en moviment ens mostren els botins que van emmagatzemant i les persones que van segrestant per convertir-les en esclaves. La nostra següent destinació és la cabina del capità Dragut (una altra projecció), aliat dels otomans i company de grans corsaris, que ens dona la benvinguda. Anirem ara a la coberta i ens aproximarem a la costa de Castelldefels presidida pel castell mentre els seus habitants es preparen per repel·lir el nostre atac.

Jocs per a tothom

La següent sala és la favorita dels nens, ja que conté diversos jocs que han de resoldre. El primer és Fortificar la costa i consisteix a col·locar correctament les peces per construir el castell. Haurem d’esbrinar on se situa la torre principal, les de vigilància i defensa i ens indicaran si ho hem encertat. Seguim amb Divisa i bombardeja, on hi ha dues ulleres de llarga vista i dos canons. Primer buscarem la situació dels barcos per situar, per mitjà d’unes taules, el canó més alt o més baix i poder llançar les bombes amb un botó.

La costa sota atac és un plafó amb 4 tablets lliscants sobre la cronologia pirata des del 1504 fins al 1715 i, segons on les situem, ens explicaran els desembarcaments que es van produir des de Cotlliure fins a Alacant. Resulta curiós comprovar com la seva destinació favorita era Salou, que van envair en una desena d’ocasions. Allò dels guiris amb aquesta localitat catalana ve de lluny. El botí són tres baguls en els quals es projecten les diverses mercaderies que requisaven. Deixem de jugar per un moment per entrar en una petita sala on veurem Mite i imatge dels pirates, un vídeo curt sobre la seva història però també sobre la pirateria contemporània en els temps d’internet.

A continuació ens proposen un entreteniment molt fotografiable. Posarem els peus on ens indiquen i podrem sentir com, virtualment, canviem de vestit en diverses ocasions, com en aquells inoblidables retallables d’infància. Molt enginyós. A ¿Quant val el teu rescat? indicarem el nostre sexe, estat de salut i classe social perquè calculin quant costaria que ens deixessin lliures (entre 70 i 500 ducats). Per acabar, Tria la teva tripulació ens permet elegir els nostres companys d’aventures, les defenses que tenim i el botí aconseguit per dirigir un nou atac a la costa que desitgem.

L’interior del castell romàntic

Tornem al pati per pujar les escales i conèixer l’interior del castell romàntic de Manuel Girona presidit pel lema Labor prima virtus, mentre l’audioguia ens explica com el va adquirir i va restaurar. Veiem la sala institucional, amb la seva xemeneia de pedra i guix i on se celebraven els grans banquets. Al costat hi ha una petita estança amb finestrals amb dibuixos, fotos de l’edifici el 1848 i un llibre antic. La sala d’esgrima (anomenada així perquè abans estaven pintats uns florets) té dos bancs i nombroses frases d’Horaci com «Acomoda’t alhora» o «La paciència venç els mals».

Al menjador hi ha l’escultura El petó perdut de Lambert Escaler (1902), uns vitralls del 1897 o unes rajoles del paviment del segle XIX, però el més curiós és veure, amagada, la cuina de ferro amb tots els seus estris i la vaixella de la família. Si pugem les escales, (n’hi ha unes quantes més), arribarem al mirador, el punt més alt del castell, amb una perspectiva de la localitat. Creiem que tot ha acabat però encara n’hi ha més.

L’església i la història

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Ens dirigim cap a l’església de Santa Maria del castell de Faels i esperem pacientment que arribi el moment en què s’obrin les portes per veure Viatge en el temps. No hi ha cap símbol religiós, tan sols l’estructura i ens asseiem en uns bancs. Mentre l’audioguia ens explica la seva història es van il·luminant diversos racons on es mostren les restes romanes, una làpida funerària o uns capitells per donar pas a un curt sobre la història de dos veïns, Joan i Rosa, que intenten protegir-se dels invasors quan el castell està en ruïnes.

Finalment ens expliquen la seva evolució al llarg dels dos últims segles i hi ha dues vitrines amb objectes de la Guerra Civil com guerreres, granades, màscares antigues, metralletes, subfusells, cascos o records de les Brigades Internacionals així com, al fons, podem veure alguns grafitis que van dibuixar a les seves parets els soldats que es van refugiar allà. Ens deixen uns minuts per fixar-nos en els seus detalls abans d’abandonar l’edifici i, més endavant, podem veure unes maquetes que expliquen la història i els canvis al castell al llarg del temps. Sortim a l’exterior amb la sensació d’haver-nos sentit uns autèntics pirates durant una mica més d’una hora. La pròxima vegada que hi anem (pretenen utilitzar-lo per a tota mena d’actes culturals i festius) exclamarem: ¡A l’abordatge!