Colors vius per celebrar la vida

L’estiu ja és aquí i amb ell torna el sol, la calor, els banys a la piscina o el mar o les vacances i ara més que mai és el moment de posar color a les nostres vides, disfrutar amb la nostra gent i deixar enrere la tristesa d’aquests últims mesos. Això justament és el que ha fet l’artista nord-americà Philip Stanton que, després del confinament, es va posar a treballar per crear una sèrie d’obres optimistes, lluminoses i plenes d’alegria que es poden veure fins al 10 de juliol a la Galeria Jordi Barnadas. L’exposició rep el títol de Living in color, a Mediterranean Journey i és tot un buf d’aire fresc per a aquests temps tan incerts.

Fascinat per Barcelona

L’autor està instal·lat a Barcelona des de l’any 1988 i se’l nota fascinat pels nostres paisatges, que reflecteix en gran part dels seus quadros, en els quals predominen les fruites, les flors, el mar o el camp, en molts casos partits en trossos, gairebé com si fossin collages o peces d’un trencaclosques, escenes quotidianes sempre amb colors vius i un estil molt reconeixible. El seu altre gran tema en aquesta mostra és la ciutat de Barcelona, amb diversos quadros de llocs específics o completes panoràmiques que inclouen una gran quantitat d’elements (com edificis, monuments o places) fàcilment identificables.

A l’entrada en trobem un, amb forma de paleta de pintor, Barcelona, joie de vivre. L’alegria de viure mostrada a través de la ciutat, on podem veure la plaça Catalunya, els detalls gaudinians i la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. A dalt, el Tibidabo i la torre de Collserola i, a la part inferior, el port i el mar. Una visió global que es mira amb un somriure, com si fos el dibuix d’un nen entremaliat.

Fruites, flors i paisatges

A la planta inferior es troben algunes d’aquestes obres festives com Back in time (presidida per una gerra amb flors i una planta), View from the train (on les línies de separació verticals semblen entretallar el paisatge), Autumn view (dominat pel mar amb diferents intensitats de blaus) o Flowers and pencils (amb, lògicament, flors i llàpissos i la imprescindible maquineta per treure punta).

Davant hi ha The river runs (protagonitzada per un riu amb el cel a diferents hores del dia), Spring awakening (sobre la natura al camp), A long summer (ja ens ha tallat una síndria, una poma, una taronja, una llimona i ens ha preparat una tassa de te), Sunday afternoon (representat per una ampolla de vi i dues copes), Tulips & backgammon (amb tulipes, el popular joc i els dos imprescindibles daus), Letter from home (un festival de fruites en un bol), la bellesa reposada de Costa Brava Spring i L’estiu més llarg (aquí s’incorpora una pinya i la silueta central sembla representar una pera).

Penélope i les reproduccions

Pugem al pis superior on trobarem la frugal Mediterranean sea, un paisatge amb el mar com a fons, però també un far, un barco, una palmera i les inevitables fruites o Sunlight Study, sèrie de quatre quadros en la línia habitual de l’autor amb els elements citats. Una mica més diferent resulta Memories, que incorpora un mur com si fos la part baixa d’un castell, i, sobretot, Waiting for Ulisses, on una dona mira des d’una finestra un barco que s’allunya, ¿serà Penèlope?

Aquesta mostra també permet veure diverses reproduccions fotogràfiques de les seves obres que també han sigut intervingudes per l’autor, totes similars a la primera, retrats de la ciutat. L’explosiva i lluminosa Barcelona Day davant l’una mica més fosca, però tampoc tant Barcelona Night o Passeig de Gràcia, sobre la popular avinguda. La més ambiciosa és Barcelona total, una completa panoràmica de la ciutat amb què podem jugar a distingir els llocs que ha dibuixat.

Un viatge multicolor

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Philip Stanton combina la pintura amb el disseny, la il·lustració, l’ensenyament i les intervencions artístiques visuals en múltiples disciplines com escenografies, campanyes publicitàries o projectes urbans de gran format, i un dels seus últims treballs va ser el mural instal·lat al metro Hospital Sant Pau-Guinardó titulat Els colors de l’agraïment. Un artista que mira la vida sense mascareta, amb el somriure posat i creant originals puzles entre el cubisme i el pop art amb un toc més mediterrani que els anuncis de cervesa, optimisme i positivitat. Un viatge multicolor per la nostra ciutat i el mar que ens gronxa i que ens treu aquesta ingenuïtat infantil que alguns encara podem conservar dins.