El festival de les arts sobre el gènere i la identitat

Malgrat les múltiples dificultats derivades de la situació sanitària, l’any passat va néixer un nou festival dedicat a les arts visuals i escèniques centrades en el gènere i la identitat. El seu títol, Berdache, feia referència a uns indis nord-americans coneguts com els dos esperits i la peculiaritat dels quals consistia en què tenien patrons de conducta tant masculins com femenins. Diversos mesos després és una gran notícia descobrir que segueix en marxa i celebra la segona edició, aquest any en format presencial, des d’avui i fins dilluns que ve, dia 28, a l’Hospitalet del Llobregat amb propostes teatrals, musicals, de dansa i diverses exposicions virtuals.

Teatre i activisme

La inauguració té lloc aquesta nit amb Tránsitos (avui, 20 h, Teatre Joventut, 18 euros), un muntatge teatral que explora les relacions entre les identitats trans i les normatives als dos costats de l’Atlàntic. L’obra té per objectiu que diferents persones que viuen l’experiència trans de forma diversa tinguin un espai de representació en el simbòlic. El certamen seguirà a l’apartat de teatre amb Error 404, realidad no encontrada (dissabte 26, 18 i 20 h., La Bòbila, 10 euros), de Personaje Personaje i Ken Pollet, dos grans artistes del col·lectiu E.T. (Euforia Travesti). Són dos dissidents sexuals i activistes que proposen un joc de metateatre: el que passa abans i darrere del teatre del gènere perquè, asseguren, que el gènere és un teatre.

Igual que l’any passat, el sociòleg i activista trans Miquel Missé ha escollit dos espectacles diferents que es reuneixen sota el títol genèric de Trans/Masculinidades/En/Escena (diumenge 27, 18.30 i 20.30 h, La Bòbila, 12 euros) i que recullen dues mirades molt personals sobre l’experiència de la masculinitat trans des de llenguatges artístics molt diferents i que inclouran un diàleg posterior amb els espectadors. Eloi Martín presentaMiddleground, sobre les batalles que lluitem amb les expectatives, com empresonem les normes, les etiquetes i les seves pressions. D’altra banda, el guionista i humorista Marc Llinàs aporta el monòleg M’agraden les grues, que tracta dos temes: el gust per aquests aparells i la necessitat de parlar en primera persona sobre el fet de ser trans sense drama. A més, Miguel Andrés farà unaperformance el dimarts 22 (19 h, Planta U, 5 euros) en què experimentarà amb el videoart exposant la seva corporalitat com a eix central de les seves investigacions.

Experiències i flamenc

Berdache ofereix dues experiències escèniques més. Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol ens ofereixen #Losmicrófonos (dilluns 28, 20 h, Auditori Barradas, 10 euros), una original immersió en la cultura pop entre el teatre i laperformance. Juguen amb diàlegs construïts amb noms de famoses estrelles de la música, melodies de les seves cançons i frases populars de pel·lícules per suggerir paisatges amb què el públic es pot identificar, sempre amb una mirada àcida i sentit de l’humor. Paral·lelament, el Teatre Joventut acollirà Un cos (possible) i lesbià (dilluns 28, 20 h, 10 euros), una intervenció escènica de nova creació a partir del text de Monique Wittig, El cos lesbià. Consisteix en una lectura del llibre, sobre la traducció que ha fet Brigitte Vasallo al català del text original que es complementarà amb els visuals de la codirectora Alba G. Corral i la col·laboració sonora de Mercedes Peón.

El flamenc tindrà un important apartat en aquesta edició amb Flamenco Queer meets Vogue (divendres 25, 20 h, La Bòbila, 12 euros). Es tracta d’una sèrie de diàlegs reivindicatius a través de laperformance, la música, l’estètica i l’escenografia, rebutjant així el binarisme de gènere tan fortament establerts en la societat i tan associats al flamenc. Proposa enllaçar el flamenc amb la cultura voguing i unir dues realitats de la cultura popular que treballen per rebutjar estereotips i obrir camins d’expressió per a tota la comunitat LGTBI+. El dilluns 28, Ana Brenes (20.30 h., El Pumarejo, 15 euros) estrena Camino, que defineix no com un recital flamenc sinó com un monòleg musical. És un assaig per l’imaginari de l’artista explicat a través dels pals flamencs juntament amb guitarrista Toni Abellán. En aquest, la cantaora se sincera escrivint i component el seu propi repertori ple de realitat, crítica social, autocrítica i poesia.

Concerts femenins

El cap de setmana que ve els concerts se succeiran. El divendres 25 descobrirem Simona (21 h, Auditori Barradas, 15 euros), una artista emergent argentina establerta a Barcelona que proposa un collage de la vida mateixa, una mirada lluny dels estereotips i un diàleg entre gèneres que volen sense prejudicis. El seu últim llançament, Lluvia, és un tro electropop que se suma a l’univers de l’artista, que guanya molt en directe, en què mostra tota la seva incontenible energia.

La poeta Mireia Calafell i la violoncel·lista i compositora Björt Rùnars presentaran Varosha (dissabte 26, 18.30 i 20.30 h, Auditori Barradas, 12 euros). És un hipnòtic recital poètic sobre un antic enclavament turístic xipriota, avui deshabitat, que ens permet preguntar-nos qui som. Per això, Calafell utilitza la seva veu dolça i contundent per dialogar amb les cordes, els sons i els loops electrònics de la seva companya.

Un trio pop i exposicions virtuals

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Completarà aquest apartat Las Bajas Pasiones (diumenge 27, 20 h. Auditori Barradas, 10 euros), un dels fenòmens de l’escena queer de Barcelona. La seva proposta combina el rap cru i directe de Trusty, les melodies pop i les tornades enganxoses d’Edu Libra i els ritmes de Toni Taboo en un còctel descaradament vital que barreja les ganes de viure amb la reivindicació i la crònica de les vides marginals, alguns dels seus temes s’han convertit en himnes de resistència de la comunitat LGTBIQ.

Finalment, també es poden visitar gratuïtament les seves exposicions virtuals al seu Viewing Room. La primera és Querness, retrats sobre llibertat i amor de la gallega Arden (Ana Prado) i tracta sobre les ganes de viure, a través dels retrats de persones i comunitats queer underground. El xinès Han Being mostra la impactant Shocking blue, centrada en fotografies amb gent transgènere i andrògines. A No todo era parte del sueño, No.yoro (Enric Montejano) i Ignacio Castelli exploren la representació de les masculinitats dissidents i no-normatives a través d’il·lustracions de l’imaginari homoeròtic i pornogràfic de les xarxes socials. Scanning myself és un estudi sobre el cos i la pròpia identitat a través de la llum, una reflexió fotogràfica sobre la identitat i el gènere a càrrec dels autoretrats del ja citat Miguel Andrés. Finalment, Roger Rossell presenta Ich bin nicht du (‘No soc tu’), una sèrie de peculiars autoretrats en què apareix sempre acompanyat amb persones despullades. Cultura i art per reflexionar sobre la identitat i el gènere.