Cartes íntimes de grans escriptors

El gènere epistolar ha donat lloc a grans obres de la literatura universal, com Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos, i fins i tot clàssics del terror com Frankenstein o el Prometeu modern de Mary Shelley o el Dràcula de Bram Stoker. Aquest recurs permet incorporar diversos punts de vista dins de la narració i ara, fins i tot, s’ha actualitzat, basant-se en l’intercanvi de correus electrònics. Precisament coincidint amb les dates pròximes a la diada de Sant Jordi, la Casa Amèrica Catalunya inicia cada any Correspondències, un cicle literari per reivindicar aquest gènere i la ja gairebé extinta tradició d’escriure cartes. S’hi podrà assistir presencialment, però també s’emetrà pels seus canals de YouTube i Facebook Live, on igualment poden recuperar-se els vídeos de les anteriors edicions.

Aquest format combina la conversa entre acadèmics i experts en el gènere amb la interpretació per part d’actors de les missives. Així, inclou diàlegs que aprofundeixen en els continguts de les cartes, els seus autors, l’època en què van ser escrites i una posada en escena amb actors per acostar-les al públic. S’hi rescaten cartes valuoses, sobretot d’escriptors llatinoamericans, que conviden a pensar en la seva importància en la història de la cultura. El cicle està coordinat i comissariat per l’escriptora Anna Caballé, que presentarà totes les sessions, i Cristina Osorno Mesa, responsable de l’àrea de literatura i teatre de Casa Amèrica Catalunya. Se celebra sempre a les 19 hores i és gratuït prèvia inscripció a la seva pàgina web. Aquesta tercera temporada, que comença avui, posa en escena quatre epistolaris, molt diferents entre si, tots, de gran interès. Coneguem-los...

Cartes d’amor i intel·lectuals

El tema d’avui és Cartas a Ricardo i s’ocupa de les 77 cartes que l’escriptora i poeta mexicana Rosario Castellanos va escriure al seu marit Ricardo Guerra entre el 1950 i el 1967. Es tracta d’un epistolari amorós, pertorbador i intens que dona compte d’un creixement dolorós i en què un dels temes principals és la lluita de l’autora per definir-se en els seus múltiples papers: germana, escriptora, muller, professora i mare. Un document vital que tant ens acosta als seus estats d’ànim com a les seves reflexions entorn del seu procés creatiu, a la família o als seus conflictes místics, i on també desplega ironia i sentit de l’humor. Un epistolari que podria definir-se com una immensa carta d’amor i desesperació on la poeta manifesta una entrega absoluta. La convidada serà la investigadora i poeta Tania Pleitez, mentre que les cartes seran interpretades pels actors Abril Hernández i William Arunategui, sota la direcció de Joaquín Daniel.

La segona sessió (21 de juny) se centrarà en les cartes entre l’escriptor Emir Rodríguez Monegal i la poeta Idea Vilariño, els dos, uruguaians. Aquest epistolari és un testimoni de l’intens diàleg intel·lectual que van sostenir en els anys que van marcar l’entrada i la consolidació de la generació del 45 en el camp literari uruguaià. Van ser fundadors de la revista Número i aquest és un dels temes més obsessius d’aquesta correspondència, passatges que alhora mostren la intensitat del treball col·lectiu sostingut per aquesta generació d’intel·lectuals. Un altre dels assumptes reiterats en l’encreuament d’aquesta correspondència és la complexa relació dels joves intel·lectuals, especialment de Rodríguez Monegal, amb el professor Roberto Ibáñez. Però també a través d’aquestes cartes accedim a la preparació d’un volum de contes de l’escriptor Juan Carlos Onetti, Un sueño realizado y otros cuentos (1951), que sortirà amb pròleg de Benedetti. L’expert d’aquesta sessió serà l’acadèmic Bernat Castany i comptarà amb Lorena Carrizo i Martin Brassesco en l’apartat actoral.

D’Albert Camus a Jorge Herralde

La següent cita serà el 27 de setembre i repassarà la correspondència entre l’escriptora de Buenos Aires Victoria Ocampo i Albert Camus entre el 1949 i el 1956, que és el testimoni d’una amistat basada en la passió per les lletres, el compromís ètic i intel·lectual amb l’intercanvi d’idees i, sobretot, l’amor a la llibertat. Tots dos es van conèixer a Nova York el 1946. Ella havia traduït el seu Calígula i l’estava publicant a la seva revista Sur. Ell, futur premi Nobel de literatura, havia rebut encantat la notícia: coneixia Sur i estimava el seu treball. L’amistat que llavors va néixer entre els dos –van tornar a trobar-se aquell mateix any a París i tres anys després a Buenos Aires– es va prolongar fins a la mort de Camus el 1960. En aquells 15 anys van mantenir una fluida correspondència, que el llibre fa pública per primera vegada. Comptarà amb la presència del poeta i professor Edgardo Dobry i les actuacions de Graciela Gil i Sergio Alessandria.

L’última jornada tindrà lloc el 29 de novembre, amb les cartes de l’editor Jorge Herralde a diversos autors llatinoamericans recollides al llibre Los papeles de Herralde (Anagrama, 2020) de Jordi Gracia. Les cartes en què s’aturaran seran les dirigides als escriptors Sergio Pitol, Ricardo Piglia, Alfredo Bryce Echenique, Alejandro Rossi i Carlos Monsiváis. Aquestes permeten assistir a apassionants diàlegs intel·lectuals, a l’agitació diària de l’editorial Anagrama, a debats amb autors, agents, crítics, periodistes i editors... Una comunicació, de vegades vehement, en què l’editor descarta manuscrits, suggereix portades, proposa opcions d’edició o directament canvis en els textos. Una correspondència que ens permetrà endinsar-nos en el dia a dia d’un editor llegendari i conèixer alguns dels seus més valuosos secrets. Missives que donen compte d’un gran lector, però també d’un empresari. En aquesta cita final intervindran la directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Ana Santos Aramburo, i el crític literari Jordi Gracia, i hi actuaran Francesc Garrido i Gonzalo Cunill. Un cicle per disfrutar de la literatura més íntima dels grans autors i que hauria d’acabar amb un: Atentament...

 

 

 

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat