Un film amb princesa, drac i cavaller

A ‘Zog i els doctors voladors’, ella és la protagonista del conte

Un dels elements clàssics del 23 d’abril és la cèlebre llegenda del cavaller, la princesa i el drac. Coincidint amb aquesta Diada de Sant Jordi arriba als cines una pel·lícula animada que conté els mateixos protagonistes tot i que la història és molt diferent i més apoderada. Es tracta de Zog i els doctors voladors, cinta britànica que suposa la continuació de Zog, dracs i heroïnes, totes dues basades en els relats infantils creats per Julia Donaldson i il·lustrats per Axel Scheffler, autors també d’El Grúfal.

La princesa rebel

El protagonisme recau en la noia, la princesa Gessamí, que desitja convertir-se en doctora per curar els animals. Però el seu oncle, el monarca, creu que s’ha de preparar per al seu futur regnat sense que res la distregui de la seva tasca. No obstant, aconsegueix formar un equip juntament amb el cavaller Rodalmón i el drac Zog i volen pels voltants amb la intenció d’ajudar a guarir els que ho necessiten. En el seu camí es creuaran amb una sirena que s’ha cremat la pell després d’estar moltes hores exposada al sol, un unicorn que s’enganxa amb les branques dels arbres o un lleó engripat. Però, quan tornen de la seva aventura, el rei descobreix les seves activitats i decideix tancar-la en una habitació del palau. La jove haurà de fer tot el possible per intentar convèncer-lo de la seva vocació.

És un conte infantil recomanat per als més petits (de 3 a 8 anys) que estigui acompanyat per la veu en off d’un narrador i l’animació del qual reprodueixi el traç de les il·lustracions originals del llibre. Aquí, el cavaller és un personatge secundari, ja que el centre de l’acció ho és i intenta transmetre el missatge que cadascú ha d’elegir el seu propi camí i lluitar per aconseguir-lo. El film també té detalls humorístics, gairebé sempre a càrrec del drac, que no sap aterrar bé i és una mica matusser.

La pomera i les abelles

El film dura tan sols mitja hora però està acompanyat per una selecció de curtmetratges sense diàlegs d’uns cinc minuts cada un i amb diferents estils d’animació que també parlen de la llibertat per elegir i la necessitat de cuidar els que estimem. El primer d’aquests és El senyor del pomer (Alla Vartanyan, Rússia, 2020), basat en la tradició britànica i que ens explica els problemes d’un avi pagès que té una pomera que cuida perquè continuï donant fruits. Sense que ho sàpiga s’ha instal·lat allà un esperit que li roba les pomes. Una tempesta els posarà tots dos en una situació límit. Un dels seus atractius consisteix en la seva banda sonora amb temes folklòrics.

El següent relat és L’ocellet i les abelles (Lena von Dörhen, Suïssa, 2019), sobre un ocell que s’ocupa de vetllar per les primeres fulles d’un arbre quan sorgeixen amb la primavera. Quan les flors s’obren, les abelles acudeixen rabents a olorar el seu nèctar. Però una malvada guineu es creua en el camí de l’innocent ocellet amb la intenció de devorar-lo i elles hauran d’ajudar-lo perquè el cicle de la vida segueixi el seu curs.

Curts emocionants i divertits

La més poètica d’aquestes històries és L’ocell i la balena (Carol Freeman, Irlanda, 2018), guanyadora de diversos premis internacionals. Narra la tendra amistat entre una petita balena i un ocellet cantaire tancat en una gàbia que ha sobreviscut al naufragi d’un barco. El cetaci l’ajuda i el porta sobre el seu llom fins que s’han d’enfrontar a una tempesta a alta mar. Té els seus moments dramàtics però el desenllaç és commovedor. Destaca també per les seves imatges, de gran inspiració pictòrica.

Per acabar, el millor és fer-ho amb un somriure, que és el que aconsegueix L’ocell verd (Pierre Perveyrie i Maximilien Bougeois, França, 2018). Un estrany ocell de color verd molt cridaner intenta covar un ou malgrat les múltiples dificultats. Però tot es complica quan una tempesta l’obliga a refugiar-se en una església en ruïnes. En un moment de distracció, una campana cau tapant l’ou i l’au haurà de fer tot el possible per aixecar-la i recuperar-lo.

Guia didàctica descarregable

Per complementar el visionament del film recomanem visitar la pàgina de la distribuïdora del film on s’ofereix una guia didàctica descarregable (en castellà i en català) en la qual proposen diversos passatemps perquè els nens reflexionin sobre el que han vist. Entre ells hi ha un test sobre aspectes concrets de la pel·lícula, una comparació entre les il·lustracions originals i les del film, un dibuix per completar seguint els punts numerats, una sèrie d’objectes per seleccionar els que han de formar part de la bossa d’un doctor, una prova per identificar els personatges que poden ser reals i els inventats, un trencaclosques o un laberint. Una opció diferent perquè els nens també puguin celebrar Sant Jordi a la seva manera.