‘Lumínic 2021’: la gran festa de la fotografia

La fotografia és una de les arts que ha tingut un auge més gran en els últims anys i cada vegada hi ha més exposicions dedicades a mostrar l’obra tant dels artistes més destacats com dels nous talents. Una de les localitats que sempre ha mostrat un interès especial en aquest tema és Sant Cugat del Vallès, que organitza el festival de fotografia contemporània Lumínic per donar-los a conèixer reunits, en aquesta ocasió, sota el tema dels universos paral·lels. Aquest any hi participaran una vintena de mostres fotogràfiques, totes gratuïtes, que es repartiran per tots els seus racons, però és que, a més, aquesta segona edició també es podrà disfrutar a Barcelona des d’avui i fins al 2 de maig

Comencem repassant les tres que podran veure’s a la capital catalana. El MNAC acull Després del record, de Manel Ubeda. És una mirada nostàlgica i una mica trista sobre l’abandonament i desmantellament de les instal·lacions de l’enyorat Parc d’Atraccions de Montjuïc, un dels espais d’oci més emblemàtics del nostre passat i de com la modernització de la ciutat ha acabat amb les empremtes de l’ahir. Xavier Millan presenta El bosque oxidado a Visual Korner, una sèrie d’obres concebudes com un relat per mostrar aquest món paral·lel natural que conviu amb nosaltres. Finalment, la Casa Golferichs rep This is Tottenham, d’Inzajeano Latif, una col·lecció de retrats dels marginats d’aquesta ciutat, refugiats en guetos precaris en míseres condicions.

Mestres de la fotografia

Ens en anem a Sant Cugat, on es pot veure la resta del festival, que inclou noms importants com el del nord-americà Roger Ballen, un dels creadors més originals d’aquest segle, que presenta Asylum of the birds (Casa de Cultura). Són unes icòniques fotografies d’una casa als afores de Johannesburg on els habitants i els animals interactuen tot i que els autèntics protagonistes són els ocells que són en un decorat interior creat per l’autor. Imatges molt dinàmiques entre la vida estàtica i el retrat desafiant els gèneres amb gran originalitat. Una de les visites imprescindibles.

El Centre d’Arts Maristany ofereix una mostra d’un altre dels grans, Xavier Miserachs amb Realitats paral·leles, en què mira les persones que convivien alhora als barris de barraques, els arribats de fora o els gitanos de Barcelona. Imatges de l’ahir que reflexionen sobre el comportament de la nostra societat. També són referents Mònica Roselló i Jordi Guillumet amb La vista renuncia (Museu Cal Gerrer), que juga amb la representació de la realitat, construint la imatge dins del territori de l’ambigüitat i estableix un diàleg entre el que es veu i el que es reconeix. Per la seva banda, l’Arxiu Nacional Catalunya presenta Dones amb ulls d’home, una selecció d’imatges que reflecteixen diferents aspectes de la vida i imatge de les dones entre finals del segle XIX i principis del segle XX, totes elles preses per fotògrafs de prestigi com Gabriel Casas, Josep Maria Sagarra i Plana, Francesc Boix i els Brangulí.

Projectes solidaris i els joves autors

També tenen el seu espai els projectes més solidaris i cooperatius com Elles també, d’Anna Surinyach (al carrer Major i voltants), que posa rostre a les migracions femenines. Ens parla de les experiències de dones que han fugit de casa seva a causa de la violència. Amargo dulce suave, de Bernat Millet (Rambla del Celler) s’ocupa de la vida quotidiana del poble sahrauí des de la intimitat de la família i la seva lluita per rebel·lar-se contra l’oblit. La proposta de Lluís Alabern (Blanca Galeria d’Art) també és de denúncia, Ciutat trencada. És una col·lecció de dibuixos de la localitat siriana d’Alep que imita els colors de les iconografies vintage creant una atmosfera onírica.

El fetival ha convidat també joves autors ja consolidats com ara Roger Grasas amb Min Turab (Museu del Monestir), un projecte que documenta la transformació sociocultural que han experimentat les monarquies del Golf a causa de l’entrada massiva de divises per les exportacions de petroli, la globalització i el turisme de masses. Xavi Bou presenta Ornitography al costat de l’Auditori de la ciutat, al carrer. Intenta plasmar en un únic espai de temps les formes que generen les aus al volar, fent visible l’invisible gràcies a la tecnologia.

D’Islàndia a un país invisible

La velocidad de escape és el títol escollit per Alex Llovet (Galeria És-Fera, 72) amb referència a la velocitat mínima inicial que necessita un objecte per escapar de la influència gravitatòria d’un cos astronòmic i continuar desplaçant-se sense un altre esforç propulsor. Per a això recorre el seu entorn més pròxim a la recerca d’éssers i objectes que fugen del que condiciona la seva llibertat. Bego Antón pretén demostrar que The Earth is only a little dust under our feet (Museu del Monestir), centrada en els personatges màgics d’Islàndia com els elfs, els centaures i els habitants de l’aigua. Per la seva banda, David Querol presenta Blackout (Centre d’Art Maristany), sobre l’adaptació als canvis i com minimitzar els danys que puguin provocar.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

La polonesa Hanna Jarzabek ens portarà a Fuera del mapa (plaça del Coll) a la nació de Transnístria, que es va separar unilateralment de Moldàvia per preservar la seva identitat russa i que no existeix per al món exterior. Finalment, la premiada amb l’Art Photo BCN 2020 Paula Artés presenta Firma, (Ajuntament) on pretén esbrinar què arriba a saber l’Estat de nosaltres analitzant tota la informació de què disposa i l’excessiu control que té sobre les nostres dades.

Els talents del futur

Les escoles on es forgen els nous talents també tenen el seu lloc. Gisela Riu Montes pretén trobar a Shaktipat (Sala Abacus) el toc d’energia que representa la part fosca de l’ésser humà; el procés de tornar-nos llum i tornar a ser: l’expansió. Els alumnes de l’escola Grisart exposen a l’exterior del Celler Modernista una obra de grans dimensions realitzada per tres d’ells on altres tants artistes joves de la Facultat de Belles Arts de la UB faran el mateix. En l’Ateneu Santcugatenc s’exposarà Desdoblaments, amb autors de l’Observatori a la recerca de mons subterranis, imaginaris, ocults, inconscients o anhelats que adquireixen consistència gràcies a la fotografia. Per acabar, el taller infantil Triangle presenta Els altres jo (Biblioteca Gabriel Ferrater), que explora a través de la llum i la foscor, del contrast entre blanc i negre, i de les ombres. Dos mesos per perdre’s per entre la màgia de les imatges en múltiples espais de Sant Cugat i Barcelona.