On Catalunya

QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

Quatre contes plens de tendresa i sensibilitat

Els autors de ‘Bruna, el musical’ estrenen ‘Les històries de l’avi Josep’

Quatre contes plens de tendresa i sensibilitat
5
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

Ara que molts dels grans teatres no poden programar espectacles ambiciosos per motius evidents potser és el moment de fixar-nos en les sales més petites, que també poden amagar grans sorpreses. Una és la diminuta La Badabadoc, situada al barri de Gràcia i amb una capacitat per a unes 50 persones (ara encara menys amb les restriccions sanitàries), on podem disfrutar d’un teatre íntim i pròxim. Fins al dia 28 de febrer ens ofereixen descobrir Les històries de l’avi Josep, una petita gran obra creada per Mar Puig i Mateu Peramiquel, els autors de la deliciosa Bruna, el musical, amb l’actor Eduard Mauri (tot i que alguns dies fan torns amb Irene Jódar, Joan Saez i Daniel Giró).

És un espectacle creat a partir d’un podcast radiofònic, Les històries de l’avi Josep, que s’inspiren en les converses de Mar Puig amb el seu avi i que poden escoltar-se a Spotify i a YouTube. Els seus artífexs han pres quatre de les 15 històries que han escrit fins ara per convertir-les en petites peces teatrals de gran emotivitat. La mateixa Puig ens adverteix que és vital «que no deixeu que es perdi la història de la vostra família. Escolteu amb molta paciència els avis i àvies, que parlen molt quan saben que els escolteu. Us emocionareu recordant amb ells la seva història i els fareu feliços. Perquè, al final, si no les heu escoltat, un dia desapareixeran i s’hauran perdut».

Una vida vertiginosa

L’escenari està ocupat per una butaca individual, diverses cadires de diferents mides, un tamboret, un llum gran, un micròfon amagat i un piano que Peramiquel utilitzarà per posar banda sonora a les històries, així com acompanyar les cançons que les integren. Abans de començar, Mar Puig fa una petita introducció en què ens sedueix des del primer moment amb la seva espontaneïtat, frescor i simpatia. Ens explica l’origen d’aquests contes i ironitza sobre la situació actual.

El primer és un monòleg, molt divertit i amb el qual ens podem identificar molt fàcilment, en què assegura que, per ella, el dia tan sols té 11 hores i passa a demostrar-ho. Parla a una velocitat de vertigen, critica la banalitat i falsedat dels influencers i es riu de múltiples situacions quotidianes, descriu totes les tasques que ha de fer diàriament per exemplificar-ho i interpreta una simpàtica cançó en què explica que va corrent a tot arreu i que tot li surt malament. Per acabar, ho remata amb una anècdota d’un dia que havia de fer una ràpida operació bancària i tot es va complicar.

Una confessió molt sincera

La segona història és narrada per Eduard Mauri, que interpreta el Pau, un noi de 30 anys que planeja enviar un missatge en vídeo als seus amics i el veiem durant tota la gravació. Els confessa que pateix una estranya malaltia, la ligirofòbia, que consisteix en una por aterridora dels sons forts. Com, per exemple, que un globus exploti o el soroll que fa obrir una ampolla de cava. Aquesta situació, que només coneixia la seva família més pròxima, ha provocat que sigui antisocial, no pugui assistir a festes d’aniversari o hagi de marxar abans de temps.

És l’episodi més dramàtic, en què explica amb total sinceritat el seu pànic i demana als seus éssers estimats que l’ajudin. Però el missatge va més enllà i pretén demostrar que tots tenim por d’alguna cosa i que la nostra obligació consisteix a col·laborar amb els altres per mitigar els temors o manies que puguem tenir. En la seva cançó sembla ara alliberat, perquè aconsegueix explicar als seus amics el que li passa.

¿Què som capaços de fer per amor?

La tercera és la més romàntica i, per a això, estenen una corda atapeïda de petites fotos Polaroid. El mateix Mauri explica la fascinació que va sentir des del primer moment per una jove cantautora, la Isona. Es converteix en el seu fan número u i es decideix a seguir-la a la seva gira. Després de cada concert la saludarà i es fan una foto. Ell cada vegada n’està més enamorat, però ella continua sense fer-li massa cas.

Però, un dia, la noia anuncia que deixa de fer concerts i ell es desespera. És el moment en què més ho entenem, quan demostra la gran quantitat de bogeries que es poden arribar a fer per amor. ¿Fins on està disposat a arribar? ¿Oi que nosaltres també vam fer una cosa semblant en una situació similar? La cançó que ella interpreta, Do not wait for anything, és una autèntica preciositat, a què Mar Puig afegeix llum amb la dolçor de la seva veu.

L’homenatge a l’avi

L’última és l’esperada vida de l’avi Josep, de 87 anys, que va néixer a Toga, un petit poble de Castelló, i ens explica els seus records de quan era un nen, les seves aventures, les penúries de la guerra i escenifica amb una cançó el seu viatge definitiu a Catalunya per establir-se a Ullastrell. Repassa la seva història d’amor amb la Quimeta (nom també de l’àvia protagonista de Bruna, el musical, en una altra picada d’ullet a les arrels de Mar Puig), interrompuda momentàniament pel servei militar.

Notícies relacionades

En aquest tram, la protagonista mostra la seva versatilitat interpretant també diferents dones que van apareixent en el relat. És el capítol més emotiu, el més nostàlgic, el que ret homenatge als nostres avis amb respecte, tendresa i admiració. Tota una lliçó. Acaba la funció i el públic tarda uns segons més del normal a iniciar els aplaudiments. Aquest breu silenci està provocat pel fil d’emoció que encara està recorrent la sala i que ens deixa immòbils per uns instants fins que descobrim que tot ha acabat. Una petita joia d’aquestes que es troben molt de tant en tant. Qui vulgui riure, plorar, emocionar-se, sentir, al cap i a la fi, no se l’hauria de perdre. ¿Per quan les pròximes històries?

‘Les històries de l’avi Josep’

¿On?   La Badabadoc (Quevedo, 36).

¿Quan?  De dijous a diumenge, a les 20 hores. Fins al 28 de febrer.

Preu:  d’12 a 18 euros.

Més informació:  La Badabadoc.