Neix el festival de cine Visual Art de Lleida amb una edició 'online'

El naixement d’un nou festival és sempre una gran notícia per al món de la cultura i per això cal alegrar-se que neixi el Visual Art, el Festival Internacional de Cinema de Lleida, que s’hauria d’haver iniciat a finals d’octubre i que, definitivament, se celebrarà des d’avui i fins diumenge dia 13. En aquest festival es projecten 47 llargmetratges i més d’un centenar de curts, en la seva gran majoria estrenes, dividides en tres grans seccions competitives en sessions presencials. Però la inseguretat dels últims mesos ha provocat que part de la programació pugui disfrutar-se online des de qualsevol lloc a través de Filmathome.

  

 

Films internacionals i locals

La primera secció que repassem és Cinema del Món, on es reuneixen diversos films internacionals. L’oferta en streaming es concreta en cinc títols. La iraniana Parva explica el dilema en què es troba una jove dividida entre l’afecte que sent pel seu pare i l’home que estima, que intenta aconseguir una feina millor de la que té per poder mantenir-la. La japonesa Woman of the photographs tracta sobre un fotògraf misogin que se sent fortament atret per una model que té una gran cicatriu i l’autoestima molt baixa i pretén ajudar-la amb les seves habilitats per retocar les fotografies. Seguim amb la birmana Mi, que se centra en una noia de Rangun de la qual els homes s’enamoren amb facilitat. En concret, hi ha cinc individus que la pretenen però els seus sentiments, en alguns casos, tindran tràgiques conseqüències. Nowhere special està firmada per Uberto Pasolini (‘Mai és massa tard’) se centra en un netejador de finestres que està greument malalt i busca algú perquè cuidi del seu fill de quatre anys quan ell falti. L’última opció és la francomexicana Nuevo orden,  de Michel Franco (Las hijas de Abril), una faula distòpica sobre com afecta un violent cop d’estat al país a una cerimònia de casament de l’alta societat.

  

 

L’apartat Som Cinema és la secció oficial de la qual podrem veure tres títols locals. El sitio de Otto és una cinta catalana d’Oriol Puig protagonitzada per Iñaki Mur sobre un jove sense expectatives que acaba de perdre el seu pare i, després de conèixer una noia que pretén deixar el seu poble, comença a reflexionar sobre la seva vida. La dona il·legal és l’última cinta de Ramon Térmens (Catalunya über alles!) i se centra en un advocat d’immigració la clienta del qual, una jove kosovar que serà deportada, apareix morta. Oficialment es tracta d’un suïcidi però, per descobrir la veritat, buscarà la seva millor amiga, una immigrant nigeriana (Yolanda Sey, del trio musical, Sey Sisters) involucrada en una xarxa de prostitució. Finalment, El arte de frío, d’Ander Duque, és una docuficció basada en la colorista obra gràfica de l’artista Felipe Almendros.

  

 

Un apartat per als nous autors

CineFutur es dedica al talent emergent a nivell internacional amb les primeres obres de joves creadors de tot el món i, d’aquestes, podran veure’s online set títols. La russa Grand Can Can explica dues històries paral·leles ambientades en les interioritats de l’Òpera de Moscou en les quals parla de les relacions humanes i les traïcions entre pares i fills. I am free és de la mateixa nacionalitat i s’ocupa d’un jove que participa en un campament d’estiu a la platja per a nois amb problemes i intenta fugir dels seus errors iniciant una nova vida. Del Perú arriba la hamletiana  La cantera sobre un tallador de pedres que sospita que el seu oncle ha matat el seu pare i manté una relació amb la seva mare, mentre que l’experimental japonesa Darkness of otherwere se centra en una jove que queda atrapada emocionalment en un joc voyeurista a les ombres de Tòquio que revelarà el seu fosc passat.

  

 

El Brasil presenta Fendas, sobre els dubtes vitals d’una investigadora de física quàntica que estudia els espais sonors ocults en les variacions de llum i descobreix una nova forma d’espectre sonor, que sembla obrir una porta a una altra temporalitat. Lazy guy procedeix de Montenegro i és un drama sobre un jove separat que té prohibit veure el seu fill perquè no pot pagar la pensió alimentària i busca sense parar una feina per poder tornar a estar amb el seu nen. Finalment, la marroquina Oliver Black narra l’odissea d’un jove africà que creua el desert amb la intenció d’arribar al Marroc per dedicar-se al món del circ però acaba ensopegant amb ISIS.

  

 

La ‘newsletter’ de l’On BarcelonaDiuen que, si actives aquesta ‘newsletter’ davant un mirall a mitjanit, se t’apareix Pocholo i et porta de festa. Ana Sánchez us descobreix cada setmana els plans més originals de Barcelona.Subscriviu-vos-hi

La ‘newsletter’ de l’On Barcelona

Subscriviu-vos-hi

Documentals compromesos amb el món

El certamen inclou també en la seva versió en streaming la possibilitat de visionar set interessants documentals començant per l’aventura antàrtica dels germans Bardem a Santuario. Carlos i Javier s’embarquen en l’Artic Sunrise de Greenpeace rumb a l’Antàrtida juntament amb els científics i experts de l’organització per narrar en primera persona les seves experiències i viure el dia a dia de la tripulació amb la intenció de difondre-ho. El propòsit d’aquesta campanya consistia a recollir firmes per pressionar els governs amb la intenció que protegissin la zona. La brasilera Fevreiros és un passeig amb la cantant Maria Bethânia pels llocs de la seva vida, des de Rio de Janeiro a Bahia amb el carnaval com a teló de fons, mentre que l’espanyola Manoliño Nguema se centra en un personatge, Marcelo Ndong, per donar una visió positiva de la immigració.

  

 

Mèxic aporta Undocumented unafraid (Indocumentado sin miedo) posant el seu focus en dos escenaris: les protestes a Los Angeles contra la política de deportacions de Trump i la lluita de milers de persones que intenten travessar la frontera amb Mèxic. Padrí (Images of memory) és el viatge que fa la directora, Júlia Kühne Escolà, per seguir els passos del seu avi durant la guerra civil espanyola, mentre que Nessun nome nei titoli di coda és el retrat d’Antonio Spoletini, col·laborador habitual de Fellini en diverses tasques, i que, als seus 82 anys, encara somia participar en alguna pel·lícula més per afegir el seu nom als crèdits finals. Finalment, Piedra sola, segueix els passos d’un portador de flames que busca, a l’altiplà argentí, l’animal que està acabant amb el seu ramat. I, per si no n’hi hagués prou, el certamen ofereix també la possibilitat de disfrutar d’un gran nombre de curtmetratges. Una setmana per disfrutar des de casa amb pel·lícules, majoritàriament inèdites, i molt diferents de les trames tradicionals.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat