Desconnexió digital i tòxica a Artte

Costa de recordar aquells temps en què la pròpia vista era l’únic periscopi actiu quan un sortia de copes o de festa, i la llengua era l’eina complementària per rematar la comunicació (verbal) i fer amics efímers o eterns. Els ulls enfocaven cada racó explorant les possibilitats de la nit i captant connexions i empaties. Fins que van arribar els omnipresents telèfons mòbils i molts van convertir les seves pantalles en l’únic visor per mirar al món..., i el seu teclat, en la forma més fàcil i blindada de parlar. Però aquesta hegemonia tecnològica es trenca ara cada primer dijous de mes per desconnectar i fer 'reset'. 'Wifi is over!' es diu l’invent, a l’espai cultural i restaurant Artte (Muntaner, 83 C).

El propietari del personalíssim establiment, Mario Fradera, tenia fam de «desconnexió del món virtual» perquè els soferts mortals tornessin a reconnectar amb ells mateixos i s’oblidessin de l’aparell que batega a les butxaques i les xarxes socials que gairebé exerceixen de teranyines. Després va decidir que el 'revival' emocional havia d’anar més enllà, i eliminar la xapa digital que cobreix les nostres rutines i fins i tot restringir –per un temps– altres ingredients tòxics, com l’alcohol.

FESTA 'SENSE'

El que Artte ha propulsat (va debutar el dia 2) són unes tres hores de trobada sense wi-fi, sense mòbil, sense copes i amb música analògica, ideals per recompondre sensacions oblidades i despertar altres sentits. Els instigadors expliquen que la saturació d’informació, l’addicció a les pantalles i l’extraconnexió ens devoren. Ciutats com Londres, Los Angeles o San Francisco ja practiquen aquest 'detox'..., però a Barcelona ningú havia cridat fins ara «¡prou!».

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Uns quants cartells anunciant el 'tallo i canvio' d’ona van omplir l’estrena d’'exconnectats', tecnològics fastiguejats o exhaustos de les xarxes. De gent de 20 anys a gent de 40, locals i forans..., tots van prémer l’'off' (vigilats per dues guardianes) al traspassar el llindar i sucumbir a sessions de música coordinades per Pablo Skaf perquè els vinils saltin a l’arena, entre altaveus retro, i esborrin una estona Spotify.

S’ha de veure si l’experiment seguirà sent 'light', però ha arrencat amb 'mocktails' sans (supercòctels sense graduació, on als sabors s’hi sumen efectes secundaris naturals, des d’energitzants a vitamínics). En aquest horitzó de ginseng, 'lemongrass' i tòniques casolanes, destaca la connexió visual. Els ulls no miren pantalles, sinó que es creuen. I la gent redescobreix les seves mans per gesticular.