La ciutat sense carn

El 16 d'abril d'aquest any, un dissabte a la nit, la policia de Berlín va haver de desplaçar els seus agents a la concorreguda Karl-Marx Strasse. Fins a 800 persones s'havien congregat en aquest carrer de Neukölln, el barri de moda, on desbordaven les voreres i dificultaven la circulació del trànsit. No era ni una manifestació ni un altercat, sinó la festa d'inau­guració de Dandy Diner, el nou local vegà de dos populars bloguers berlinesos.

¿Hauria sigut possible aquest frenesí vegà en una altra ciutat? Amb uns 45.500 adeptes, un 5% dels 900.000 del país, «Berlín, i de fet tot Alemanya, s'ha convertit en l'avantguarda del moviment vegà que s'expandeix per Europa», va assegurar Sebastian Joy, vicepresident de l'associació vegetariana Vebu, a l'agència AFP. Actualment hi ha 303 establiments 'vegan' i 'vegeta­rian friendly' a la capital, segons recull el portal Happy Cow, molt per sobre dels 188 de París, els 138 d'Amsterdam, els 95 de Barcelona i els 88 de Londres.

La creixent popularització d'aquest fenomen ha fet que sigui complicat trobar una carta de menú en què no hi hagi productes com el tofu, el seitan o la soja. Això fa que, escollida capital 'veggie' del 2015, sigui la ciutat perfecta per fer el salt. «Berlín em va convertir en vegana», assegura la fotògrafa portuguesa Inês David. La seva visita al Veganes Sommerfest, el festival vegà més gran d'Europa, el 2012 li va obrir les portes d'un món desconegut. La seva curiositat i la influència de documentals com 'Earthlings' o 'Cowspiracy' van ferla resta.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El fàcil accés a supermercats bio, assegura, també aplana el camí. Però, més enllà de la tendència alimentària, el veganisme és una filosofia de vida basada en el respecte mediambiental. Així, també és cada vegada més normal veure comerços de roba, centres de cosmètica, perruqueries o estudis de tatuatge en què es rebutgen obertament els productes animals.

Aquesta onada comença a influenciar les noves generacions. Ja sigui per ètica animal, ecològica (molt estesa a Alemanya) o per rebuig a la carn, ha passat de ser una alternativa marginal a un fenomen 'hipster' i, ara, una pràctica normalitzada. Fins i tot hi ha obert un debat social sobre si s'ha de promulgar el veganisme a les escoles. Inês té clar que és un estil de vida que vol promoure. El seu blog i el llibre de receptes veganes que prepara parlen sols. «La meva vida ha canviat completament -celebra-. Sento que una part del meu cervell s'ha desbloquejat».