¡Que bonica que és Badalona per terra, mar i aire!

Gairebé segur que Joan Manuel Serrat, que cantava allò de «Qué bonita es Badalona», un tribut tan tendre com irònic als trets més populars i anodins de la ciutat, es replantejaria una nova versió del tema si aquest cap de setmana s'animés a redescobrir la gran urbs amb el prisma ampliat que proposa el 48H Open House Barcelona. Badalona és la ciutat convidada d'aquest festival que durant dos dies obre les portes de diferents espais, la majoria poc accessibles habitualment, amb l'objectiu de provocar enamoraments sobtats i amor etern. Disposada a reivindicar el seu urbanisme, Badalona s'explica a través de 15 escales, que es poden enllaçar en quatre itineraris guiats per arquitectes de prestigi o visitar per lliure en horari establert. Aquí teniu deu conceptes per mirar-la amb uns altres ulls.

TERRA: La Baetulo romana

És bo començar pel principi. Part de l'antiga ciutat romana de Baetulo queda als peus de la nova. Literalment. El circuit pel subsòl del Fòrum Romà permet descobrir nombroses ruïnes subterrànies que la construcció de la nova urbs va expulsar del plànol. És una de les escales estrella de l'itinerari guiat per Ramon Mayné, exdirector del Museu de Badalona .

MAR: El llegat del Mono

Fer-se un selfie amb l'escultura de la mona i endinsar-se cap al mar pel pont del Petroli són dos clàssics, però la visita guiada a la fàbrica d'Anís del Mono, joia modernista, és per a nota. És l'única fàbrica que queda de les construïdes a principis del segle XIX seguint la línia del mar i del ferrocarril, quan la industrialització va anar deixant petita Barcelona i el seu Poblenou. Va ser ideada el 1882 per Jaume Botey, padrastre de Joan Amigó, arquitecte municipal a Badalona entre el 1914 i el 1923 i autèntic introductor de l'art nouveau a la ciutat. Ja que hi som, es recomana un recés en una terrasseta del passeig.

AIRE: Miralles i La Llauna

Després dels seus viatges a Àustria i Alemanya, Amigó ja tenia el modernisme patri una mica superat i el seu projecte de la fàbrica d'envasos metàl·lics per a Gottardo de Andreis està més influït per la seva variant vienesa, marcada per l'ús del grafisme. La rehabilitació realitzada per Enric Miralles i Carme Pinós per convertir l'edifici industrial en l'IES La Llauna explota les estructures aèries i va ser premi FAD el 1986. Queda molt a prop de la fàbrica d'Anís del Mono.

COLOR: L'escola Gitanjali

Un jove Joan Amigó va construir el 1908 la Casa Leonardo Leprevost, encarregada per aquest enginyer d'origen francès. Just set dècades després s'hi va instal·lar l'escola Gitanjali, amb una sorprenent rehabilitació. L'edifici juga amb els volums i amb el color, a través d'una façana molt dinàmica. Plaques fotovoltaiques totalment integrades proporcionen energia a l'edifici.

LLUM: Receptes a El Carme

El Centre Cultural El Carme va agafar el seu nom de l'antic hospital que va ocupar la mateixa parcel·la. Els diferents volums de vidre superposats que conformen la seva estructura estan coberts per persianes laminades que deparen un vistós joc de llums. Les visites guiades tindran lloc dissabte a la tarda i diumenge al matí, però val la pena anar-hi de nit per veure’l des de fora.

CARIB: L’herència indiana

Josep Viñas va ser l’alcalde que va encarregar el projecte de l’actual ajuntament al segle XIX, el 1860. L’edifici recorda el consistori de Santa Clara, a Cuba, i mostra pilars en forma de palmeta a les cantonades, una referència als negocis caribenys de Viñas. Josep M. Massot, que guia l’itinerari sobre la Reconversió Industrial, va participar en l’última remodelació.

PLUJA: Enginyeria subterrània

El dipòsit d'aigües pluvials L’Estrella, amb capacitat per recollir 30 milions de litres d’aigua, és un referent d’enginyeria, i una infraestructura bàsica  per al proveïment de la ciutat i per evitar les inundacions durant les pluges fortes. La visita guiada permet saber com funciona a través d’un ordinador industrial.  

JOC: El Pavelló Olímpic

Aquesta pista, amb capacitat per a 12.000 espectadors i que aquest any celebra el seu primer quart de segle, és una icona del nou urbanisme que els Jocs de Barcelona van portar a la ciutat. No és casual que l’Open House ofereixi un itinerari sobre arquitectura esportiva, guiat per l’arquitecte Xavier Salvà, ja que el bàsquet, l’esport rei en aquest pavelló, té un gran pes a Badalona. La instal·lació va rebre el premi Mies Van der Rohe el 1992. 

I MÉS JOC: El Salvador Espriu

La zona esportiva Salvador Espriu, projecte de l’equip Soldevila executat el 2008, vol recordar un vehicle en moviment, integrat a l’autopista adjacent. L’edifici s’inclina cap a la ciutat en un costat i s’eleva cap a l’autopista en el contrari. 

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

TRANSFORMACIÓ: El passatge de Josep Gironès 

El 48H Open House ofereix desenes d’exemples de com l’arquitectura s’adapta als nous usos. Les vivendes del passatge de Josep Gironés, construïdes sobre l’estructura d’una antiga fàbrica de margarina i xocolata, en són un exemple destacable.