The Cure torna a Barcelona com a torxa del pop indie

Fa quatre anys que no treu cap disc, però n'hi ha prou amb el magnífic cançoner de The Cure per despertar l'interès. La banda de Robert Smith, sempre mutant i immutable, és el mirall en què es miren centenars de grups de pop indie: Mogwai, The Cooper Temple Clause, The Rapture, Interpol, Cursive, Thursday, Bright Eyes, Elbow, Placebo, Elephant... Fa molt que va deixar de ser un grup exclusiu de l'àmbit gòtic per convertir-se en un referent per a tot aquell que vulgui fer música amb imaginació, textura i, per què no, encert comercial. La seva actuació d'avui al Sant Jordi no atraurà només el públic descregut, nihilista i somort de la dècada dels anys 80. Les bandes clàssiques convoquen a tothom. Fins i tot Marta Sánchez va anar dimecres passat al concert que va fer a València.

Malgrat que els seus últims treballs no competeixen amb discos comPornography(1982) iDesintegration(1989), Smith no sembla disposat a retirar-se, i aquesta nit foguejarà algunes peces del seu anunciat disc doble, previst per al maig: "La gent em diu coses com: '¿Tens 48 anys i segueixes fent això?' Doncs sí, encara m'agrada. De vegades crec que em passa alguna cosa, que hauria de fer alguna cosa més adulta. Però, honestament, no crec que pugui fer res més. Potser demostra falta d'imaginació o que em trobo feliç amb la feina que faig, o les dues coses alhora", diu el cantant.

HOME FELIÇ

El que més estranya la gent és que Smith segueixi viu, que no hagi estat devorat per les taràntules, o ofegat al got de la depressió, o precipitat en l'abisme d'un suïcidi romàntic, com si les històries que expliquen les seves cançons li haguessin passat a ell. Des que als 10 anys es va pintar per primera vegada els llavis i els ulls i va anar a veure Jimi Hendrix a l'illa de Wight, des que Kafka, Camus, Milton, Sartre, Poe i Baudelaire van començar a formar part de la seva dieta, música i literatura van ser per a Smith els camins de l'evasió i el consol.

Però la seva vida real no sembla especialment intricada. Segueix vivint a Crawley, a 45 quilòmetres de Londres, on va néixer; segueix casat amb la seva primera nòvia del col.legi, Mary Pool, té tota la seva família a menys de cinc quilòmetres a la rodona, s'ocupa de cuidar els seus nebots els caps de setmana i no es deixa veure mai pels clubs de moda. "La gent es pensa que les meves composicions reflecteixen tal com sóc, però això no és cert. Escric quan estic deprimit, borratxo o quan necessito expulsar certs sentiments del cap. La major part del temps sóc feliç, però no escric sobre això".

Quan era adolescent, en ple èxtasi d'existencialisme postpunk, Smith somiava formar un grup que fos adorat per uns quants i ignorat per la resta. Ara que la faunaindiees postra davant ell i rejoveneix la seva proposta, el discurs és molt més temperat. "Veure Hendrix va canviar la meva vida i el meu primer disc va serZiggy Stardust, de Bowie. Cada generació influeix en la següent i els joves tornen sobre el passat recent. Ara puc dir quines coses m'agraden o no, ja no em sento amenaçat. Acostuma a passar-me que sento una intro musical que m'agrada, però quan el cantant obre la boca, penso: '¡Quina merda de lletra!'. No ho puc evitar. Ho dic també de mi mateix, però fa temps que sé que mai arribaré a l'ús del llenguatge de Borges", admet el veterà artista.

Tristament per a ell, la gran pregunta segueix sent quan deixarà Smith de fer servir el llapis d'ulls i el pintallavis sobre la seva nívia cara, i de lluir aquella melena cardada. "Podria prometre que deixaré de fer-los el 2011, però l'experiència em diu que fer plans no serveix de res. Va començar sent una rebel.lió contra l'autoritat, però ara forma part de mi i em fa sentir bé. Segueix sent una cosa estranya i meravellosa. Et pintes una mica i la gent s'horroritza. Però la meva dona diu que quan no em pinto, o quan em tallo els cabells, em torno molt més agressiu. Mentre no sembli una caricatura de mi mateix, seguiré mantenint el meu propilook".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Una altra novetat. Smith sortirà sobri a l'escenari. "Sempre he sabut, quan tocàvem en estadis, que estava massa borratxo per actuar bé, però no semblava que això li importés a ningú. No obstant, ara sóc conscient de la meva edat i sé que no puc beure com ho feia, almenys abans de tocar", va dir en una recent entrevista a Mèxic.

Tot i així, l'entrevistadora li va regalar una ampolla de mescal. "Me la guardaré per beure-me-la amb els amics, encara que procuraré no servir-me l'últim perquè no em caigui el cuc". Si es tractés del tema d'una cançó, és el cuc el primer que Smith es menjaria.