'La portuguesa': encadenada però lliure

La portuguesa que protagonitza 'La portuguesa' és una noia que s’acaba de casar amb un aristòcrata que es diu Von Ketten i que, durant la llarga lluna de mel, dona a llum. Pocs dies després, Ketten va a lluitar contra l’Episcopat de Trento, al nord d’Itàlia –ens trobem en un moment indeterminat del segle XVII o XVIII. En lloc de tornar a la seva terra, la dona s’instal·la en una mansió ruïnosa a dalt d’una muntanya i es disposa a esperar el seu marit, que podria tardar anys a tornar o, fins i tot, podria no tornar mai; mentre espera, es dedica a cuidar-se del seu fill, a enyorar la seva llar i a intentar adaptar-se a les persones i als animals que l’envolten.

Passen molts anys abans que Ketten –o el que en queda– torni. Quan ho fa, el retrobament no és afectuós. Per a ell aquella dona ja no només és una càrrega, sinó que s’arribarà a convertir en una amenaça al seu orgull i la seva virilitat. I, posseït per la gelosia, es veu obligat a prendre mesures per espantar possibles rivals amorosos.

Basant-se en una de les històries que componen ‘Tres dones’, de l’austríac Robert Musil, la directora Rita Azevedo Gomes fa avançar el relat adoptant maneres inconfusiblement teatrals, tot i que contrarestades amb interpretacions hieràtiques. En el procés, a més, la pel·lícula posa en dubte la seva pròpia cronologia a través d’anacronismes en el vestuari i contrastos entre arquitectura i decoració, i d’interludis musicals multilingües. A causa del seu ritme lànguid, per a alguns espectadors les dues hores i quart de metratge es poden convertir en una prova de resistència.

Qüestions de gènere

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

Però fins i tot aquests últims hi trobaran delit en aquestes enlluernadores composicions que, en escenes com un simple dinar, un passeig pel bosc o la intimitat d’un lavabo femení, facin que la pel·lícula s’assembli a una successió de pintures de Vermeer. I reconeixeran les pertinents qüestions de gènere que Azevedo Gomes filtra entre els significants de l’època i els esclats del surrealisme. No és casual que, traduïda al català, la paraula ‘ketten’ signifiqui cadena.

Sobre el paper, l’heroïna de La portuguesa és una presonera, tant del seu matrimoni com d’un temps en què tota dona que pensés de forma diferent o vulnerés l’ordre social imposat era mereixedora de rebuig i de càstig. Però, en realitat, és molt més lliure que aquests homes que necessiten exhibir la seva virilitat per compensar la impotència que senten. Una dona ferma, fidel als seus principis, i senyora del seu destí.