'Nosotros': monstres al mirall

L’estrena de 'Déjame salir' el 2017 va ser una autèntica revelació. El seu director, Jordan Peele, era conegut com un còmic incisiu, però res en el seu historial suggeria que fos capaç d’explicar una història tan enginyosament aterridora sobre com els blancs i els negres interactuen als Estats Units. Ara, la seva segona pel·lícula confirma el seu talent singular per fer que els espectadors de qualsevol raça se sentin esgarrifats.

Nosotros, és cert, dedica menys temps de metratge que la seva predecessora a articular reflexions sociopolítiques, i més a exhibir maneres creatives de fer-nos por. Arrenca el 1986, quan una noia visita una zona de platja i allà és testimoni d’una misteriosa aparició: una figura desconeguda amb la qual guarda una gran semblança física. Anys després, ja adulta, Adelaide (Lupita Nyong'o) viu tenallada pel record d’aquesta trobada; i quan el seu marit organitza unes vacances que la porten de tornada a la mateixa platja, comença a experimentar esfereïdors ‘flashbacks’. Poc després, arriben a la seva porta quatre éssers aparentment humans, i aparentment idèntics al seu marit, els seus dos fills i ella mateixa, respectivament; vesteixen granotes vermelles i empunyen tisores molt afilades. Qui són aquests dobles, d’on venen i què volen són preguntes que aniran trobant resposta a través d’una successió de moments de xoc que exigeixen no ser descrits sinó experimentats de primera mà.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

En el procés, mentre transita a mig camí entre La invasión de los ladrones de cuerpos i Funny games, Peele planteja diversos temes: la por tan actual de la intrusió estrangera, la dissociació entre el nostre jo físic i el nostre avatar virtual, la inequitat de la riquesa i el privilegi, la sensació que totes les nostres accions han sigut predeterminades i la inconsciència de l’ésser humà sobre la seva pròpia inclinació a fer mal. Per a això, com ja va fer a 'Déjame salir', porta a col·lació el sentit de l’humor absurd que va passar anys afinant en la sitcom 'Key & Peele’i aconsegueix així un equilibri perfecte entre l’horror i la hilaritatl’horror.

Com més avança la història, més estranya, salvatge i inquietant es torna; i sens dubte hi contribueix el magnífic treball interpretatiu de Nyong'o, que retrata amb precisió tant la infrangible resolució d’una mare i dona com les ferides incurables de la supervivent d’un trauma i el desemparament d’una nena perduda. Bona part de la capacitat de Nosotros per deixar-nos bocabadats és mèrit seu.